QUADERN DELS MIQUELETS

Quadern de butxaca dels Miquelets:
 
7 de setembre de 2014
 
La cita de Moià… posava vida a la tretzena edició d’una festa que fan cada any per reviure una idea del segle XVIII. Aquest cop tocava un retorn acurat al 1714. Els Miquelets, juntament amb el Regiment de Sant Narcís de Girona, un grup de Badalona i els amfitrions, els Hussars de Moià érem la cara militar de la trobada, amb els nostres uniformes i vestits de civil, els campaments, les armes i la pólvora. Es va fer sentir l’olor de pólvora. Pels carrers hi havia una fira d’aquestes que vol ser historicista. Si bé era extensa, em sembla criticable que hi havia de tot. Per cert, hi havia una parada de barratines centellenques. Els de les parades alguns anaven vestits d’època. N’hi havia algun que anava de guerrer medieval i tot! Però qui realment portava el pes de la recreació personal i antropològica érem els grups de recreadors bèl·lics.
Els campaments dels grups recreadors estaven instal·lats a la part baixa del Parc Municipal, a la zona per sota d’una espècia de plaça on al migdia i a la tarda, s’hi va fer la presentació dels regiments i una escaramussa.  A la part de dalt del Parc, al costat de l’estany amb les tortugues i els ànecs hi vam fer el dinar (amanida de pasta i pollastre). Abans de tot això i de la presentació a la plaça del Parc, i un cop es va tenir tothom a punt, es va fer una desfilada pels carrers de Moià, passant pel carrer de la Biblioteca i per l’Ajuntament, i  cap avall, camí de l’església. 
Davant la portada barroca, amb les columnes salomòniques de pedra, es van disparar salves en honor als herois del 1714 i en especial a Rafael de Casanovas, nascut a la vila. Darrera l’església hi ha el museu biogràfic i d’història de la vila. Les salves es van tornar a repetir més endavant,  al inici del carrer amb la fira històrica, aquest cop en honor a La Immaculada. Parades de mercat també n’hi havia als carrers més cèntrics, però en aquest cas, de fruita i primeres necessitats.
Els dibuixos estan fets en un quadern nou, més petit que el primer, que ja està acabat. Són folis A4 doblats, de manera que es dibuixa en A5. Paper apte per aquarel·la. Però a Moià no vaig afegir color. Anava armat d’un llapis i prou i la llibreta. Aquestes eren les meves armes. Amb aquest equipament, no calia guardar res a la bossa, ni tampoc treure l’esprai per fixar la sangina. Mies van der Rohem deia: “less is more”.  Doncs això.     
 
 
                   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 QUADERN 
                    DELS MIQUELETS

6 d’abril de 2014

Monjos i apastats
Navarcles/ Centelles. Ahir i dissabte hi havia varis bolos pel territori. Aquest cronista va ser al de Navarcles, ahir durant tot el dia. Hi havia la fira Monacàlia, dedicada a rememorar o retrobar els productes que hom podia trobar al rebost del monestir de Sant Benet del Bages, veí a la vila. Els Miquelets, com a tal hi van fer més aviat, acte de presència. Ajudaven en alguna escena teatral, acompanyaven les autoritats… Però sobretot ens vam dedicar a fer vidilla de campament, a socialiabilitzar-nos amb la població i els paradistes, etc. Aquest Cronista va poder fer varis croquis dels carrers de la vila, amb els artesans del ferro o las bugaderes com a protagonistes. Els dibuixos més miqueleters, pertanyen a la vida tranquil·la del campament. El dibuix amb la sanguina va de perles.
Carrer cèntric de Navarcles amb els ferrers i funadors de plom
 

 

Vida al campament

 

Vida de campament

 

La distrecció dels Hussars

 

Coral a la parròquia

 

Bugaderes al safareig

22 de març de 2014

Crònica de la crònica
 
El primer dibuix va ser el de l’espai, però amb llapis. El resultat no era bo. Així que vaig cercar un altre tema. La premissa era poder-hi dedicar una mica més de temps. I també vaig decidir treure la meva arma definitiva: una sanguina.  De seguida vaig trobar-hi gust: major plasticitat, major capacitat d’esbossar i dibuixar i redibuixar sobre el dibuix, per anar treient les formes. El tema era un grup de miquelets i civils preparant la pólvora. La sanguina, però, té un problema. I és que només la toques una mica i s’esborra. Així que necessitava un fixador.  A l’Estanc del poble encara es deuen preguntar que hi feia a la seva botiga un miquelet, comprant un pot de laca en spray (solució utilitzada en una escola d’art).  Tema solucionat, nous dibuixos, com un retrat lleuger dels hússars que ens acompanyaven. A les 12 hi havia conferència de context històric, amb investigadors locals i de  fora. Especialment volia conèixer a l’Agustí Alcoberro, que obria la taula rodona amb una explicació del context general –amb quinze minuts prefixats!-. En el dinar, algun retrat.
Després de l’escudella i mentre els companys s’entretenien a la plaça, vaig decidir pujar ja al castell, per fer dibuixos del terreny d’atac. Camí amunt, poc abans de la caseta del pàrquing, hi ha un mirador sobre el poble de Montesquiu. Aquí vaig decidir fer un esbós general, remarcant la plaça on havia estat i l’església, que serveix de punt de referència.  
Ja a les faldes del castell medieval, vaig fer dos dibuixos: un de frontal i l’altre de lateral. També un de la vista de les muntanyes del fons. Tot és material pel dibuix definitiu, que encara no se molt bé com utilitzar del tot. Quan va haver-hi la batalla només vaig poder fer algun dibuix de detall: soldats agenollats disparant, salutacions, etc. Tota la resta ha passat per la retina. Durant aquesta estona vaig estar col·locat en un  punt que tenia una visió global de tot i casi aèria : estava assentat a la base d’una antiga torre cilíndrica, on hi ha plantat un xiprer enorme.

El què veig és que amb la sanguina, guanyo amb llibertat de traç i dóna molt més joc de representació. Això m’ha suggerit que també podria provar les cretes, que no les he utilitzat mai i també són una eina antiga. L’exercici de fer de dibuixant cronista dóna ales a provar coses noves, per ser més resolutiu.

 

23 de febrer de 2014, Arenys de Mar

L’encant del mar

 

Avui el dibuix que presento com a resum del dia d’ahir a Arenys de Mar no és el que es troba al quadern negre, sino una proposta una mica més treballada, en un paper més bo per aquarel·la. Els dibuixos que puc fer al quadern negre no sobrepassen els esquemes i apunts ràpids. Calia donar resposta a la idea de fer un dibuix “ben fet”, explicant l’episodi d’ahir. I per això ahir al vespre, desprès de rumiar una mica, vaig plantejar aquest dibuix en un foli de la mida d’un A3. En aquest espai, s’expliquen vàries escenes, les més destacades de l’actuació dels Miquelets, ahir a Arenys de Mar. El fet era el desembarcament, l’instal·lació del campament i la desfilada cap a la vila. També es va fer instrucció i explicació general del qué som, al públic en general. Però tot això ja queda resumit en l’actuació essencial del dibuix. Evidentment no hi ha tants personatges, no  tant detall. Però em sembla un primer pas per anar fent una espècia de panorames-crònica de la jornada. El dibuix està plantejat amb color de fusta de to siena, repassades les línies més importants amb el pentel de tinta i acabat amb aquarel·les de pastilles. És veritat que m’he prés moltes llicències, però crec que en l’essencial ja segueix-ho plantejaments “il·lustrats”, com són la documentació sobre el terreny, la idea de la geografia, els detalls de la gent, etc. Fet el dibuix d’aquesta manera, el què he vist és que amb l’ordenador es pot fragmentar i accentuar la narració. La trobada d’ahir també va ser una ocasió per contactar, encara que de forma breu, amb la gent de Bricbarca, que són els que es cuiden de mantenir i fer navegar els vaixells que es van utilitzar ahir, com el Sant Pau i sobretot, el Sant Ramon, que és el més gran i vistós.

 

 

 

 

29 de juny de 2013, Sant Pere i Pau

Ni un pas endarrere

 
Centelles. Ahir dissabte al matí amb el magraner Sobrino vam anar cap a Banyoles per ajudar a recompondre una visió moderna de la pintura d’Estruch sobre l’11 de setembre. En una particular nau de la població del Pla de l’Estany hi feia trobada un generós nombre de soldats, oficials i civils. Dirigia la trobada el professor Hernàndez que es va cuidar d’organitzar-ho i dirigir la col·locació dels figurants. Els Miquelets d’ara, però amb la vestimenta i les armes científicament reproduïdes com les del 1714 ocupaven el lloc a la muralla de Barcelona, en el punt on van ferir Rafael de Casanovas. El Marquès de Poal ocupava el lloc de l’heroi. El professor Hernàndez creu que la visió d’Estruch de principis del segle XX conté nombrosos errors històrics, llacunes del coneixement d’aleshores, que ara es poden corregir.
 A part de nombrosos Miquelets també hi havia Fusellers de Muntanya i oficials i soldats del Regiment de Sant Narcís de Girona.

 

Aquest cronista artístic de les recreacions dels Miquelets va estar amb el seu Quadern al lloc de la batalla. Però no vaig participar de la composició, sino que em vaig estimar més ocupar un bon raconet i dibuixar els amics ocupats i agrupats per recrear el quadre històric. Els meus dibuixos no tenen tant color ni força com les fotografies que es van fer. Però crec que també expliquen quelcom de l’esperit i la vida del moment. La feina meva allà va ser esbossar amb gran rapidesa la composició, amb els Miquelets en diferents actituds i sobretot actuant en el moment de les fotografies principals, per capturar l’esperit de la batalla i la força del grup. A la 1 del migdia quan vam acabar, tot el treball que havia fet eren un grapat de línies, amb bastant sentit. Al vespre, a la tranquil·litat de casa, vaig mirar d’afegir-li color. Seguint amb el pla de practicar amb un sol color, per mirar d’aconseguir diferents matisos amb funció de la quantitat d’aigua, vaig retocar els millors dibuixos

amb el blau marí que tinc. Segurament el pròxim dia hi afegiré el groc i així podré combinar amb tres gammes: blau, groc, verd i les intensitats que surtin. L’element que costa més de pintar representar son els tricornis. Més que tot, que han de mantenir la idea d’objecte compacta fosc i explicar-ne la seva forma. 

 

19 de Juny 2013 (acte del 9 de juny)

Casament en mig de la guerra


Centelles. La guerra i moltes batalles han retardat la publicació d’aquests tres dibuixos, els més bonics de la sèrie feta el passat 9 de juny a l’ermita de Sant Sebastià. Allà va ser on es recasaven el Sergent Jordi Espriu i la seva dona l’Esther. Com no podia ser d’una altra manera em vaig emportar el quadern negre i també dos tubs d’aquarel·la, blava i groga. Una petita llicència, incorporació calenta de noves aproximacions a l’aquarel·la, que vaig portar per poder practicar. Sobretot la pinzellada amb més o menys aigua i més o menys pigment. Els resultats són aquests tres dibuixos: el més especial el de l’acte religiós dintre la capella. A l’esquerra els nuvis i mn Pere i a l’esquerra els convidats. Tothom abillat amb vestimenta pròpia del començament del segle XVIII a Catalunya. Ja sigui com a miquelets, civils, dames, etc. S’ha de dir que tothom feia molt goig. No van faltar tampoc els músics ni els vocalistes que van trufar la vetllada amb les seves interpretacions. Tant a l’acte religiós com a les postres del dinar que vam fer als habitatges de la mateixa ermita. Un lloc molt acollidor, amb unes vistes magnífiques sobre la plana. I a més escenari del Pacte dels Vigatans. Un dibuix el vaig fer dintre l’església mentres el sacerdot anava tirant endavant l’ofici i els nuvis esperaven entregar-se els anells. Estaven posats a un lateral i per això surten representats un moment que estaven al voltant de l’altar repartint-se les aliances. A l’altra cantó de l’altar hi ha una noia i uns músics. A la dreta els assistents. 
El segon dibuix pertany a un esbós de l’entorn amb l’ermita de Sant Sebastià. I el tercer a l’hora del dinar. Amb la gent menjant i fent el què es fa al voltant de la taula. Segurament és el dibuix més complex d’entendre, però si s’hi presta atenció veureu les persones. Salut!

 









19 de maig de 2013

Amb el Pacte dels Vigatans

Avui amb un grupet de Miquelets hem assistit a l’acte d’homenatge i record del Pacte dels Vigatans, fet originalment el 17 de maig de 1705. Previ a la recreació del pacte entre els prohoms, s’han fet exhibicions dels Falcons (com uns castellers d’èlit) i també una mini-instrucció a càrrec dels Miquelets, amb salves incloses si bé la humitat ha espatllat alguns trets. Aquest cronista ha pogut prendre nota de l’ambient, les exhibicions i sobretot la recreació del pacte, feta dintre la nau de Sant Sebastià. Els dibuixos són tots a llapis, fets in-situ. No els colorajaré. També he pogut fer un retrat a una bonica dama, que crec em tornarà a saludar un altre dia. 

 

 

 

 

 

(Almansa)

Esquemes i retrats al quadern negre
A part de la batalla, es feia vida de campament. Esmorzar, dinar i sopars, així com instrucció i demés, es feia en un campament, a la falda del gran castell que singularitza la localitat. En el campament hi compartia vida representants dels dos exèrcits. Els dos grups anaven representats per diferents cossos, distingits per diferents uniformes, banderes i orígens. Hi havia gent d’Osona, Girona, Lleida, València, Barcelona, –La Coronela-. En el cas dels Borbònics, comptaven amb gent d’aquelles terres i de vingudes també de València, Irlanda o Holanda. La majoria dormíem en un pavelló esportiu, equipat amb lliteres. D’altres en hotels i, alguns, també en el campament, dintre les tendes que s’hi havien muntat. Va ser una experiència molt maca.

A mitjans de la setmana passada vaig entrar a can Rovira, a Centelles, i vaig comprar-hi un blog forrat de color negre i amb paper prim, però apte per dibuixar-hi amb llapis, tinta i afegir-hi una mica d’aquarel·la. L’equip bàsic per dibuixar les activitats dels Miquelets en aquest cap de setmana eren dos llapis tous i unes aquarel·les xineses, que donen tons pàl·lids. La idea era descriure sobretot la batalla, introduir-me en el mateix camp i prendre notes per orientar una escena posteriorment. Primer vaig fer un dibuix previ de l’escenari amb el formós castell al fons. La batalla com a tal la vaig dibuixar de forma esquemàtica, indicant el moviment de les tropes, siluetejant algunes figures interessants –com els fusellers drets i ajupits disparant-, i cercant algun moment de màxima expressió.

Aquest moment màgic el vaig trobar al final quan els Miquelets formen la pinya, tots junts, protegint-se, amb les banderes de Sant Jordi onejant. Minuts després –resseguint la història-, es rendeixen, però abans d’això transmeten un moment –tot i el simulacre- de gran potència expressiva, amb els ulls brillants, aspectants i preparats per defensar-se. Cap aquí anirà l’obra amb la que donaré idea de l’esdeveniment i que prepararé tranquil·lament. 

A part d’aquests dibuixos, en vaig per descriure el campament i també em vaig posar a fer retrats dels companys. És una faceta interessant, però que no sempre em surt prou bé. El retrat del coronel gironí és sols un llunyà record. De mica en mica.























Santa Madrona

Avui estreno aquesta nova secció dedicada a recollir els dibuixos que faig sobre les activitats dels Miquelets de Catalunya i els altres grups de recreació històrica de la Guerra de Successió. Aviat em posaré un vestit d’època, com a civil, per seguir-los millor en els diversos actes i recreacions. Però ja he començat a dibuixar. Vaig estrenar-me amb els Fets de la Gleva –que podeu veure a la secció Badaluc-. I vaig tenir el segon capítol en la Benedicció de la Bandera de Santa Madrona, el passat diumenge, 10 de març, a Barcelona. Entre el bateig i aquest diumenge hi ha hagut un canvi important tècnic: primer esbosso amb llapis, fet que em permet capturar millor l’escena. Desprès ressalto una part o el conjunt amb la plomilla estilogràfica –que també podria ser plomilla normal, de canya, sucant en pot de tinta xina-. Després a casa, hi poso color, que no és de pastilla moderna d’aquarel·les, sino d’unes barres que tenia, de la xina. Un exercici tècnic que em sembla s’acosta més al que devia ser el dibuix i l’aquarel·la a primers del segle XVIII –com a historiador hauria de millorar la informació al respecta, però de moment faig una aproximació a través de l’aprenentatge tècnic de nous materials. Aquí us deixo els dibuixos de la jornada de diumenge passat, que va estar bé. L’acte també va comptar amb la presència de gegants i altres colles de tradicions populars. Hi havia regidors. Uns sacerdots autèntics van beneir la bandera, a fora de l’església de Sant Pau del Camp. Els  Miquelets feien molt patxoca desfilant pels carrers del Raval.

2 respostes a “QUADERN DELS MIQUELETS

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: