CRÒNICA DIBUIX URBÀ

Dilluns, 15 de juny de 2020

Al mig de l’estany

Centelles. Diumenge de fa una setmana vaig agafar el cotxe i vaig pujar a l’Estany, però passant per Castellterçol i cap a Moià. Una ruta alternativa més o menys dintre el temps normal de quaranta-cinc minuts. Però vaig arribar a l’Estany i feia tot just una estona que l’Andreu acabava d’anul·lar l’sketchcrawl. A  Centelles els núvols estaven trencats, però a Moià i a l’Estany el dia era més gris i va ser aparcar a la Carretera Vella i començar a ploure. Vaig girar cua.

Ahir el matí ja era una altra cosa. Feia sol de bon matí. Tot apuntava que finalment podríem celebrar el primer sketchcrawl després de la pandèmia. Així que de nou dintre el cotxe, cap a l’Estany, aquest cop via el Puigsagordi, perquè hi ha una drecera que porta cap a la carretera de Collsuspina. Sempre és una incògnita saber com estarà perquè hi ha un tram que a vegades l’arreglen  i a vegades està ple de forats. Però estava prou bé. Així que cap a Collsuspina, Moià i l’Estany.

El punt de trobada era la Carretera Vella. A la sessió de dibuix urbà vam ser una quinzena, bàsicament del grup de Moià, però també hi havia gent d’Osona. Els tres llocs que vam dibuixar ho vam fer plegats. Primer vam anar cap a darrera les piscines i seguint un camí,  el del Rec de les Nogueres, fins una cruïlla entremig d’uns camps. Era un punt que segur antigament hauria estat part de l’estany. Actualment una xarxa de desaigües es cuida de drenar l’aigua que baixa de les serres del voltant. Aquí vam fer el primer dibuix, una trobada amb la naturalesa exultant de verds. Hi vam estar uns quaranta minuts. A mi no em funcionava gaire bé el pinzell amb aigua per les aqüarel·les.  S’ha com assecat.

Després vam anar a dibuixar la Font de Mig Prat, que estava a prop i ben bé al costat  de la carretera. A tota arreu els companys que tenia a prop portaven la mascareta. Finalment el tercer indret va ser al lloc de trobada del començament, a la Carretera Vella. Ja era migdia, però  sota l’ombra dels plataners s’hi estava molt bé. Es tracta d’un tram de la carretera que ha quedat sense asfaltar. La carretera actual, asfaltada es desvia cap a la dreta passant per fora del poble. Aquí vaig fer un apunt amb llapis. De fet, vaig dibuixar tota l’estona amb llapis perquè quan fa uns dies que no dibuixo em fa sentir més segur que fer-ho amb el boli o el punta-fina. Tot i que no esborro res.  Crec que el millor dibuix dels tres és el de la font. Ja ho se d’altres dies que dibuixar és com una gimnàstica… s’ha d’exercitar sovint!

 

 

 

Dilluns, 16 de maig de 2016


Bruce Springsteen, terratrèmol d’energia i música pura, al Camp Nou 
 
Per recordar aquest concert he fet el dibuix adjunt. Que no està fet in-situ. És una relaboració pòstuma, iniciada a Centelles, prenent com  a referent gràfic real, el timbaler dels Baliga-Balaga,  el monument de la plaça, dedicat a la música i a l’esperit festiu del poble.
 

Divendres, 21 d’agost de 2015

Tres dibuixos de 
l’ajuntament d’Hostalets
 
Hostalets  de Balenyà / Centelles.  Un dels dies que guardava la Col·lectiva del blog a la capella, hi va haver una parella que es va posar a dibuixar des del xamfrà de l’ajuntament, a la mateixa capella, Can Gaudí i el front de cases velles fins a la floristaria Aiza: seien sobre trípode, portaven blog. Eren ben bé exponents de la “tribu del segle  XXI”, dels urban sketchers. Després d’altres curiosos i veient que les visites a la capella no apretaven, els vaig anar a interrogar. Si alguna cosa ha servit l’exposició és per establir contactes. 
Aleix Art
“Tres ajuntaments”, de dalt a baix,  
per Elisabeth Biosca, Pere Armengol i meu.
Efectivament es tracta d’un matrimoni jove, que un cop han tingut les filles agambades han cercat alguna afició. I quina sort que han tingut de compartir les ganes mútues per fer dibuix i especialment de viatge o de llocs “viscuts”. En Pere Armengol i l’Elisabeth Biosca passen temporades en una casa familiar de Sant Martí. Fa uns quatre  mesos van iniciar-se en el  dibuix urbà sota el mestratge de Santi Sallés i des d’aleshores troben a faltar l’ocasió, quan no porten el blog.
A n’en Sallés no el conec, però el faig “partner” de la primera generació de dibuixants urbans del país. Com Lapin, Sagar, Miguel Arranz o Swasky, són dels  primers que han adquirit la praxis i les eines habituals –tintes, aquarel·les, blogs i internet-; que han publicat i que s’han ocupat d’ensenyar en cursos específics organitzats per escoles, centre cívics o autoorganitzats. Tots els altres  constituïm una segona  “remesa”, ja que partim de les dures instruccions i els  exercicis disciplinaris d’aquests primers. Uns primers, que al seu  torn introduïen  l’exemple de dibuixants internacionals,  que van poder conèixer a través de  les finestres d’internet o directament en les grans “kedades”, els sketchcrawl i els simposis. El dibuix urbà contemporani suposa una actualització del dibuix lliure de carrer que ja s’ha fet sempre, però ara la tecnologia ha aportat noves vitamines.
De la  trobada entre els tres dibuixants “vacacionals” en va sortir el propòsit de trobar-nos més endavant. La cita ha sigut avui al matí. Però no hem anat per Centelles, sino que ho hem aprofitat per “descobrir” gràficament l’ajuntament postmodern d’Hostalets de  Balenyà, obra d’Enric Miralles. L’edifici és d’unes característiques arquitectòniques especials. I té la idiosincràcia que és més conegut per estudiosos internacionals que per veïns del poble o de  l’entorn. Hi ha osonencs que no l’han vist mai. L’edifici, actualment, fa visibles algunes mancances de conservació, però manté la poderosa forma i els materials pel disseny i l’ús dels  quals ha passat a figurar en catàlegs arquitectònics de referència.
Els tres dibuixos que avui l’hi hem dedicat, des  del mateix punt de vista, descriuen força bé el sentit radical de la seva planta, la distribució entre utilitària i trencadora dels pisos, la coberta, els accessos i els materials constructius: formigó, ferro i fusta. Hem estat tres hores per dibuixar i il·luminar la nostra interpretació. I si hi hagués hagut temps, ben de gust hauríem continuat per un altre  punt de vista o els interiors, perquè és un espai que dóna molt de joc. El dibuix de volums en perspectiva i la descripció del seu entorn i la seva llum, són elements certament estimulants.
Els dibuixos  dels col·legues de Sant Martí estan fets amb seguretat i tot i les seves reserves per millorar-los, demostren que dibuixar habitualment és un hàbit que força la perícia dissenyadora, igual que per dansar i no fer-se mal, cal assajar. Per mi és una bona senyal  que el  Pere i l’Elisabet continuïn dibuixant lliurament, sense que els hi manin. I és un bon indicatiu de que tothom si pot dedicar, si vol, per molt que d’entrada sembli que no en sabran.
En varis moments he sentit la idea de que tots podem dibuixar, igual que podem escriure, i que el fet de fer-ho més bé o malament és una qüestió relativa que depèn més de l’autoexigència que de la crítica dels demés. Per millorar avui és fàcil, gràcies als tutorials d’internet i sobretot la possibilitat de contactar amb altres esperits sensibles. El diàleg i l’esforç.

Dimarts, 21 d’abril de 2015

Dibuixos  en entorns medievals
 
Palau-Solità i Plegamans/ Centelles. Dissabte de fa ja dos caps de setmana endarrere ens vam presentar amb un col·lega dibuixant, a Palau-Solità i Plegamans. No és nova la visita als amics dibuixants d’aquest poble del Vallès, agrupats en el Taller d’art. La tardor de l’any passat hi vaig anar a fer un curs de dibuix urbà. El cas és que la relació s’ha anat mantenint i a part d’anar allà per veure algun bon espectacle, també ens hem anat tornant les visites per la  cosa dels Sketchcrawls. Primer van venir ells i el cap de setmana passat, nosaltres. De Centelles, érem tant sols dos. Però s’hi va apuntar més col·legues de Barcelona i els voltants. Vam poder saludar a un vell amic, Shiem-Shiem, que ara a més és professor a una acadèmia de Barcelona i ha estat, precisament ell, l’introductor al dibuix urbà, de les dues persones abanderades, que ara ho expliquen a Palau-Solità. Al final vam arribar a la trentena de dibuixants urbans. La missió era resseguir els escenaris propis del que, el dia 10 d’abril, era el Mercat Medieval. El castell de Plegamans, ben magnífic i ben conservat servia de punt inicial  de l’eix de cargol, que seguint els carrers i carrerons, donava aixopluc a centenars de parades temàtiques, i de productes artesans. Com el mercat medieval de Vic, més petit, però tant ben organitzat com aquell. Feia molt bo i també feien algunes activitats extres.
Els temes del sketchcrawl convocat expressament per l’ocasió van ser: el castell, l’antiga església romànica i reconstruïda de Sant Genís. Després es podia tornar a fer la zona del castell amb les parades. Aquí un servidor se’n va anar a acabar el primer dibuix, que encara ara esta mancat de color, però almenys té un joc de trames ben complet. Vam anar a dinar a  un restaurant del poble.  I a la tarda, per rematar, vam anar a dibuixar l’antiga parròquia, també romànica, de Santa Maria de Palau-Solità. En aquesta última estació, els dos centellencs ho vam fer de manera que, apropant-nos allà amb cotxe, vam poder aprofitar al màxim, per fer l’últim atac i marxar just, cap a l’ombra del Puigsagordi per correspondre a activitats anunciades d’altres col·legues, com la missa del grup Baobab. D’una altra manera no hagués estat possible gaudir de l’estona de dibuix, dels amics i el bon temps i els temes tant interessants.
 
 
 
En aquest post trobareu aviat l’enllaç als dibuixos dels col·legues que hi van participar i que van penjant els seus dibuixos. Com a material propi per al text, us penjo els meus dibuixos. Cada un són del mateix dia, però tenen característiques diferents. Tots són dibuixos tranquils, fets amb la idea d’agafar una vista panoràmica del tema i de no voler omplir moltes pàgines. Els tres han suposat un bon exercici de distribució prèvia de l’espai, per calcular la ubicació dels volums i dels temes que es volien plasmar. En el dibuix del castell es va començar pels extrems, es va situar al mig, i després es va anar desenvolupant la resta. Aquest mètode, basat sols en l’aplicació de la línia, és el que més recentment ha servit per desenvolupar el dibuix de l’actuació de Cantus Firmus a Tavèrnoles. El segon i tercer dibuix, la distribució prèvia dels elements, parteix d’un recurs més lleuger: una passada ràpida d’aquarel·la líquida va permetre esbossar l’espai. Posteriorment es va anar detallant. En aquest sentit vaig tractar de prioritzar l’àrea de detall, en funció de la caducitat del temps… Els dibuixos es van acabar, quan  no hi havia més temps. I potser els hauria continuat.  Però han quedat així i semblen “complets” (sobretot en el segon i el tercer). Aquesta idea de fer i deixar estar en funció del temps disponible, ha servit també de pauta en el dibuix de Cantus Firmus. En el dibuix del castell de Plegamans, part de la trama i el color del cel blau es va afegir posteriorment. Amb la casualitat afegida, que el dibuix com a tal,  segueix en ordre de pàgines, el darrer dibuix de l’Sketchcrawl Embruixat, dedicat al record Guinness i també, fet amb línia i acabat amb un fons atmosfèric, en aquell cas fúcsia. Els dos dibuixos són cara i creu de dos pobles que simpatitzen amb festes col·lectives, amistat i dibuix. 

Divendres, 28 de novembre de 2014

Ja acabem?

Redacció. Demà dissabte acabem oficialment el cursillo de dibuix urbà de Palau-Solità i Plegamans. Em sembla que toca fer dibuix fragmentari: això de fer detalls i configurar una sola pàgina amb diversos esboços. El dissabte passat va ser ja el de mesclar dibuix i color. Es podia fer de tot. Vaig voler fer una panoràmica de la confluència de carrers a prop de l’ajuntament, ja que és un punt molt heterogeni d’arquitectures. Ben bé un creuament de camins que enllacen móns diferents. El dibuix ha acabat amb quatre notes de colors en les figures i un to lilós al darrera muntanya per donar aire hivernal. 
M’agradaria apuntar una observació sobre els dibuixos dels companys que venen a aprendre, del curs: es nota molt que provenen de la pintura, perquè solen fer quatre ratlles i de seguida ja treuen la caixa de pintures, per evocar el tema amb els colors. En aquest sentit aquests treballs, crec que s’acosten més al tipus de dibuix urbà que fan els de Vic, que solen evocar atmosferes, amb les aigües de colors. Però en canvi a Palau-Solità, utilitzen colors molt més vius, a vegades els colors primaris i a vegades en certa lògica fuvista. A Vic són més pastalosos. Personalment com a dibuixant urbà m’interessa més dedicar una bona estona a descriure l’entorn amb la línia i explicar el què hi passa amb el traç, les trames, etc. El color és un festival, però el deixo cap al final i estudio s’hi l’aplico de forma intensiva o puntual.  

Divendres, 21 de novembre de 2014

Dibuix a dibuix per Palau-Solità

Redacció. Afageixo el dibuix principal de la sessió del curs de dissabte, fet a prop de l’antiga església parroquial de Palau-Solità i Plegamants. La missió era dibuixar amb taques i evocar els volums de l’espai. És el segon dels dibuixos que hi vaig dedicar. Però és el més complet i ambiciós. El primer va anar bé per conèixer l’espai, si bé és un detall. Amb aquest segon, amb la mà escalfada, m’ho vaig passar pipa. Detall color figures i text són refinaments posteriors. Demà, quarta sessió toca zona cèntrica, a l’Ajuntament i entorns.

Divendres, 14 de novembre de 2014

Cuquet del dibuix
 
Redacció. Publico avui el dibuix que vaig fer dissabte passat al matí a Palau-Solità, en el si del curset que porten la Iolanda Blesas i l’Emma Bravo. En principi hi vaig per assessorar, però també m’he apuntat al curset com a alumne, per una qüestió de reciprocitat en la praxis compartida del dibuix. Tant puc donar,  com rebre. El dibuix que us presento correspon a la masia de Can Cortès, que acull una biblioteca i altres dependències de caire cultural. En una sala d’actes hi solen oficiar misses civils, com va passar dissabte passat al matí, almenys dues vegades. El dibuix intenta capturar aquesta vidilla social, alhora que donar idea clara de la forma d’aquesta masia, tant típica de la zona del Vallès i el Maresme. Seguint les instruccions de la classe del dia, el dibuix potencia la funció constructiva i descriptora de la línia. Per això vaig utilitzar boli blau. Les figures humanes i algunes notes de color les vaig afegir amb aquarel·la. No vaig fer cap més dibuix. La sessió es va fer curta, evidentment.
Però val la pena. I espera amb bombolles a la panxa la sessió de demà. Fa il·lusió això d’agafar el cotxe i anar de passeig per anar a dibuixar. Em passava el mateix quan feia el curset a Barcelona. Em provoca una sensació de felicitat especial. Demà toca dibuixar l’entorn de l’antiga parròquia de Palau-Solità, romànica. Sembla que al seu interior guarda un retaule gòtic, però no se si el podrem veure. L’entorn de la sagrera és de cases velles i de pedra. Com Collsuspina però més petit. La missió de demà és destacar els volums i fer us del colors. 

Dissabte, 25 d’octubre de 2014

Fulls en blanc

Palau-Solità i Plegamants/ Centelles. Feia una eternitat que no actualitzava aquesta secció del blog. I no és pas que hagi dibuixat més o menys. Sino  que ahir es va materialitzar l’inici d’una col·laboració, m’agradaria dir, com a “conseller” d’un curs de dibuix urbà a Palau-Solità i Plegamants. La cosa ve de quan vam fer el darrer Sketchcrawl a Caldes en ocasió del MIAU. Allà vaig conèixer a la Iolanda Blesas, que estava fent una aquarel·la gran per participar a un concurs de pintura ràpida. Però va resultar que la nostra activitat li atreia. I potser va sentir el cuquet d’estar fent una aquarel·la com un dibuix urbà, quan podia estar fent el mateix, amb un bloc tot resseguint els carrers de Caldes i participar així de la familiaritat i empatia del dibuix urbà. Però, ben fet, va seguir amb el seu treball fins al final. És important no interrompre el dibuix i mirar de portar-lo fins  al final.
El cas és que vam retrobar el contacta amb ella, través del Facebook, i em va proposar de participar en la primera sessió d’un curs que ella i la seva col·lega, Emma Bravo, volien començar a impartir al seu poble vallesà, entre alumnes i afins al seu Taller d’Art. La Iolanda i l’Emma són totes dues, llicenciades en  Belles Arts i s’han introduït fa poquet amb el dibuix urbà. Tenen com a introductor a Antonio Baza – Shiem. Es mostren emocionades per un tipus d’expressió de treball tant flexible, a l’abast, lliure, i obert  a tot tipus de temes, tècniques.  I al fet que el dibuix urbà pertany a un mundillo social  molt complex, amb presència local i internacional, que té una realitat important, ja sigui a través de les trobades en grup per anar a dibuixar o l’intercanvi de dibuixos a través d’internet. Comprenc aquesta  febre seva pel dibuix urbà. I ahir ho vam compartir. Ahir començava el curs amb una sessió introductoria del tipus de dibuix, tècniques i suports. El pròxim dia ja atacarem el quadern. I és que m’agradarà compartir el fet d’introduir a un  bon grup  de neòfits al terreny  del  dibuix  urbà i poder-los ajudar i compartir-hi la meva humil experiència.
El curs de dibuix urbà continuarà aquest trimestre amb quatre sessions més centrades en l’entorn urbà de Palau-Solità i Plegamants. El dissabte vinent és festa i saltarem ja al dia  8. Cada dissabte s’enfocarà un  apartat: línia,  taca i color, dibuixos de conjunt i de fragments. Tinc  ganes de refer aquestes qüestions per repassar, aprendre coses noves i compartir el que a mi em van ensenyar els professors del curs que vam fer sota el paraigües de Sant Lluc, amb Swasky, Freekhand,  Sagar  i d’altres gurus. 

Dissabte, 20 de setembre de 2014

Dibuixos entre safareigs

(Continua de 2n Sketchcrawl Miau)

… Després havíem d’anar a la Plaça de l’Església, però la dansa d’Elena Montes i Anna Macau va durar just deu minuts i i quan hi vam arribar ja no hi havia ningú. Així que vam passar cap al safareig de la Portalera, on feien bany termal infantil. Es a dir, la canalla es banyava al safareig com si fos una piscina. Vam estar-nos allà una bona estona. Temps per prendre nota de la bellesa de l’espai amb multitud de nens i nenes voltant i nedant a l’aigua calenta. L’espai, la part superior del safareig, estava coberta per una xarxa amb centenars de globus blancs lligats, que donaven sensació com de bombolles. La instal·lació ens va acompanyar tot el dia a aquest espai termal i va servir de decorat per accions i dibuixos.
 
Vam dinar al Café del Centre, sense oblidar fer els  dibuixos d’honor de la colla. Això va ser la nostra sobretaula. A la tarda havíem de començar pel Passeig de la Riera, però feia molt sol i vam cercar l’ombra al Parc de Can Rius. Allà podíem dibuixar les banderoles de colors amb escrits sobre l’aigua, preparades pel col·lectiu Globus Vermell. La gent que passava per allà havia de completar amb una paraula, la frase. A aquella banda verdosa de la ribera de Caldes, ja només hi vam arribar dos dibuixants. Pel camí un havia tornat a casa per seguir un partit de futbol i d’altres estaven ja cansades i els hi esperava un pacient retorn a la capital.  Dos valents vam continuar al parc i després al Passeig de la Riera on hi havia la proposta dels llençols de Enpúblic, que feien reflexionar a la gent sobre el futur que podria tenir el safareig de l’Esperança, que s’està restaurant i fa ja dues edicions del MIAU, que no podem intervenir. Al passeig de la Riera se’ns va posar a ploure i vam tenir de córrer fins al proper safareig de la Portalera. Allà ja hi vam passar la resta de la vetllada, engrescats per més accions: primer, dibuix sobre la cuina termal del Col·lectiu Sl’ou, que utilitzava l’aigua calenta de les entranyes de Caldes per preparar el menjar. 

En acabat, a les 8, Edu Comelles ens va oferir el seu concert a base de sons  i efectes inspirats en safareigs catalans i valencians. Després encara seguia el MIAU amb més activitats. Però davant la desaparició de més dibuixants i un cert cansament  per part del supervivent, vam concloure el nostre particular Sketchcrawl.   Una trobada que m’agradaria tornar a organitzar l’any vinent però que espero que aplegui, sino més gent, la mateixa. Ja que és xulo anar resseguint així el programa i poder parlar amb els artistes i dibuixar les seves propostes i l’ambient  que creen.

 
 
És cert que al centrar-nos més en les activitats del MIAU les hem valorat molt més i hem compartit l’espectacle general de les accions. És notori que tant artistes com públic comparteixen la joventut, inquietuds artístiques. És curiós que alguns col·lectius dels que han fet les propostes són  estudiants d’arquitectura. Que d’alguna manera amb aquestes accions i intervencions cerquen una via d’experimentació i reinvenció. En canvi els artistes procedents de Belles Arts eren poquets. En altres gremis es parla d’intrusisme. Però aquí, en  les coses de l’art, ja sabem que el qué volem són idees engrescadores i persones que amb els  seus coneixements interdisciplinars ens enriqueixin l’esperit. La resta de dibuixos dels companys del Sketchcrawl els anirem publicant a l’album de flickr.    

Dissabte, 3 de maig de 2014

Sant Vicenç estrena grup de dibuixants urbans
 
 
Dissabte  a Sant  Vicenç ens vam aplegar una quinzena de dibuixants. Alguns d’aprop, però també de Barcelona. La cita del Ges havia arribat lluny. El pla que ens va presentar la Bernadet va ser el de dibuixar l’església parroquial per fora, la proximitat del Mas Andreu i després i finalment, l’interior del temple romànic. Potser en una segona visita valdria també  la pena recórrer alguns carrerons per veure l’arquitectura i llocs màgics, però com a bateig general, el plànning va ser fenomenal.   L’entorn i l’església romànica val molt la pena. Un servidor la va representar des de l’àbsis, des d’un punt de vista  que podia  vincular-la amb un carrer marginal del municipi.  D’aquesta manera “explico” l’edifici i la seva relació amb l’entorn urbà –seguint una antiga recomanació dels gurus  del  dibuix urbà-. La mateixa idea també es pot trobar en el segon dibuix, també doble,  que representa el Mas Andreu i de nou la parròquia, amb la plaça i l’entorn.  L’altre dibuix que us mostro és l’interior de l’església. Dibuixos de cocció lenta.
 
En  l’expedició a Sant Vicenç m’acompanyava en  Ramon Xuriach, de qui publico algunes fotos de les que va tirar. I també en Pere Relats. Els seus dibuixos i els dels altres companys de la trobada els podreu veure als enllaços que us adjuntaré. Al final de la jornada un grup reduït de supervivents de la vetllada gràfica vam reunir-nos al restaurant ca el Nunci per tastar la gastronomia local, tema no menys important de les trobades.

http://sketchcrawlvic.blogspot.com.es/Dimarts, 28 de gener de 2014

 

Quin espai tan gran!

Com a quadern portava un Stillman Birn apaïsat, per dibuix i aiguades lleugeres. El quadern el vaig estrenar en l’anterior sketchcrawl que he anat, a Caldes, el setembre passat. Vaig donar una volteta i em vaig estrenar dibuixant, en un angle d’una galeria finestrada. L’objectiu i el resultat del dibuix són captar part del patí interior, d’una espècia de claustre, amb una ala d’edificis la fons i a l’altre extrem, l’interior de la galeria, amb el passadís i el sostre arquejat.
El Seminari nou em sembla bastant més xulo de dintre que de fora. Sobretot tal i com l’he conegut en que moltes aules i serveis es troben renovats. En els llocs per on vaig passar hi vaig veure aules ben equipades. Però sobretot el que més em va agradar, és veure el moviment de gent, amunt i avall. Es veu que era dia d’exàmens de la UOC. Però habitualment ja és un lloc de trobada de grups. Evidentment s’hi feien reunions o cursos de formació de cristians, però també altres reunions d’altres interessos civils.
D.P.
A l’entrada hi ha un taulell de recepció que et dóna una orientació per on
anar i no perdres per aquest gran edifici
El primer dibuix va ser el de la galeria, amb línia de boli blau i aquarel·la de pastilles. Gent representada amb pentel de tinta, per donar idea de l’ambient i de les dimensions.
El segon dibuix va ser el del vestíbul. Un espai de concepció bastant classicista i geomètrica: amb les bigues del sostre acabades amb motllures de perfils acanalats. Molt formigó i també jo d’arcs per unir els pilars de l’espai. Terra amb marbres o ceràmica marmòria formant un joc de línies geomètriques, que reprodueix el traçat del sostre. Vaig representar-ho seguint la mateixa tècnica que l’anterior.
En aquest i el primer dibuix vaig rebre també la visita d’un fotògraf que ens va acompanyar tota la jornada. Es tracta de Miquel Sala, que amb enorme cop d’ull va anar capturant una idea de la psicologia del dibuixant i del seu treball.
D.P.
El lateral d’altar, reproduït en aquesta aula d’actes és de les obres
que m’agrada més de l’art romànic català

El tercer dibuix havia de ser l’interior d’alguna de les aules o espais d’utilitat. Vaig entrar a l’església, però hi feia molt fred. Vaig anar a cercar si hi havia un menjador, però estaven encara tancats. Vaig veure l’entrada de la cuina amb un timbre. El vaig trucar i em va sortir un cuiner que va entendre la meva petició, però que molt amablement em va explicar que no hi podia entrar ningú sense la vestimenta correcta, per estar en un lloc de gran cura sanitària. Vaig tornar endarrere i vaig veure una aula, petita, buida i blanca, darrera una porta amb un ull de bou. L’ull de bou i l’interior van ser el tema del tercer dibuix. De què deuen parlar quan es reuneixen en aquesta aula? Darrera hi ha una  altra finestra quadrada que dona al cementiri. Però no sembla un cementiri!

Retrat de grup de Miquel Sala

El quart dibuix va ser conseqüència del tercer. Volia més espais amb utilitat i vaig anar a veure què hi havia al cap damunt de les escales que surten del vestíbul. Vaig trobar-me una sala d’actes amb un grup d’adults que participava d’una jornada de formació per laics. En aquell moment sortien, per anar cap a una capella o lloc per celebrar l’eucaristia. Hi havia una cosa que em cridava poderosament l’atenció de l’aula, que m’hi va fer quedar. A part de que hi havia calefacció, tenen penjat una reproducció a tamany, crec que una mica més gran, del lateral d’altar romànic de Lluçà –el real el conserven al MEV. El que representa la Mare de Déu amb els set dons, amb els seus colors càlids i clars: vermell, groc i blau. Per tant vaig passar els següents minuts reproduint en el quadern el lateral d’altar pintat, i encabint-lo dintre aquell espai formal, de cadires negres i còmodes, parets blanques. Amb unes finestres que deixaven passar una imatge boirosa de la ciutat de Vic al fons. El què dóna vida a la sala, a part de les converses i el ben estar de la gent, és el quadre romànic, amb la seva potència cromàtica i la seva importància iconogràfica.

Miquel Sala
Retrat de dibuixant en acció

Aquí es va acabar el dibuix pel dia. Després em vaig adonar que

la majoria de gent, companys de dibuix, ja havia marxat i que uns quants s’havien dirigit ja a El Gravat. M’hi vaig encaminar i així també vaig atrapar a altres dibuixants que s’hi dirigien i amb els qui vaig acabar compartint taula. De fet no anava amb ningú concret. Vaig seure amb un grup de gent de Barcelona, que havien fet tots arquitectura i treballaven amb vàries àrees o del seu saber o d’urbanisme. Va estar bé. Gent simpàtica. El menú també va estar bé. Minimalista i esqüet com sempre, però amb els seus moments memorables com la bomba, el bacallà o les postres de pa amb xocolata. Quan es tracta d’un skectchcrawl val la pena anar-hi per disfrutar del seus plats “exclusius”.

Dilluns, 29 de setembre de 2013

Més dansa dibuixada

La majoria de dibuixants ens vam seguir per anar a dinar. Al Cafè del Centre també vam treure els blogs. A la tarda, vam continuar pel balneari de Can Rius i el parc posterior. Com que el gros de dibuixants urbans van marxar al voltant de les 6 es van perdre l’actuació de dansa improvisada al safareig de la Portalera. Potser un dels millors espectacles que he vist mai, ja que amb el recorregut i moviment que feien, vaig entendre que explicaven molt bé l’espai físic i l’espai humà d’aquell racó calderià. El meu pentel de tinta va prendre nota de tot això, seguint amb la línia de dibuixos del moviment, tastats prèviament amb les coreos de la Zenda. Us deixo una mostra dels dibuixos i podeu veure la resta a la galeria de flickr.

Diumenge, 4 d’agost de 2013

ENTREVISTA [] CRISTINA CURTO, Dibuixant urbana

“El truc és no tenir por i despentinar-se una mica”

Primeres conclusions d’una participant i col·laboradora del USK-Barcelona’13

Centelles. Quan preparava el primer article del monogràfic sobre Espriu i els artistes em vaig posar en contacte amb la Cristina Curto, per si em podia deixar un dibuix dedicat a la Fundació Joan Miró, per il·lustrar el text. Coneixia a la Cris d’haver-nos trobat a alguna trobada de dibuixants urbans. Però no tenia associat la persona, amb el nom ni els seus dibuixos. Miró va permetre que obrís el seu blog i descobrís el seu treball de dibuix àgil i colors vius. El dibuix en qüestió, al final no el vaig utilitzar, però el treball de la Cris volia una nova aproximació més atenta. I ho faig a la vella manera: ja era hora d’actualitzar la Crònica de dibuix urbà, que fa moltes setmanes que estava encapçalat pel Gerard Michel. Ara tenim una bona excusa: ha passat el simposi de Barcelona i la Cris hi va participar i col·laborar, fent de traductora. Estava atenta de les lliçons dels dibuixants urbans més avançats, i al mateix temps havia de fer l’enllaç amb els assistents. Era la traductora de la Shari Blaukopf.
Cristina Curto
Dibuix de la seu de la Fundació Joan Miró. És previ al simposi.
Per això he seleccionat uns dibuixos de la Cris perquè els comenti com a exercicis fets durant el simposi i així poder valorar en perspectiva, una mica sobre el què va passar. Li he adreçat algunes preguntes sobre això i també les bàsiques de l’enquesta que encara continua en aquesta secció sobre la naturalesa del dibuix urbà en general. La Cristina Curto ha respost directament les preguntes en un full de Word. Per tant, tenim paraules escrites per ella mateixa, pures i intocables. Comencem:
Aleix Mataró: Podries millorar l’explicació del context en que vas fer els dibuixos que he seleccionat: en quin curs, què investigaves, que creus que t’ha aportat a tu, etc. Qué has assimilat!
Cris Curto:
Cris Curto
Dibuix fet segons els consells de la Veronica Lawlor
Taller Veronica Lawlor:  Torbo que els dibuixos de la Veronica Lawlor transmeten una energia impressionant, ja feia temps que seguia el seu bloc i quan vaig veure que impartia un taller m’hi vaig llençar de cap. Si podia esgarrapar, ni que fos una mica, de la seva força ja em donava per satisfeta.
El taller va estar molt bé i ens va fer veure que el truc és no tenir por i despentinar-se una mica, utilitzar tot el que tinguis a mà per donar vida al dibuix. Va ser molt alliberador.
Cristina Curto
Dibuix fet segons les instruccions de la Veronica Lawlor
Taller Inma Serrano: Amb l’Inma també ens vam desinhibir, la filosofia també és una mica “Veronica” però em va atrapar la idea de dibuixar els edificis com si fossin
“monstres”. La vaig trobar genial i molt inspiradora, a partir d’ara ja no em farà mandra dibuixar edificis avorrits… ara tindran vida!
Cristina Curto
Dibuix fet sota la indicacions de la Inma Serrano
Taller Shari Blaukopf: Com molts dibuixaires, sempre acabo fent servir l’aquarel·la per “colorejar”, no pas per “pintar”. El taller de la Shari va ser una lliçó magistral, diametralment oposat a l’aparent “caos” de la Veronica i l’Inma però igualment interessant. Tot el que ens va explicar necessita una mica de temps per ser paït i molta pràctica, però em va ajudar molt a ordenar les idees.
Cristina Curto
Dibuix fet sota les indicacions privilegiades de la Shari. La Cris n’era la
traductora “oficial” durant el cursos del simposi
No vaig poder practicar massa durant el taller perquè havia d’estar per fer de traductora, però si que me les vaig manegar per fer un petit apunt durant les explicacions per tenir-ne un record.
A.M.:La teva experiència en el simposi que t’ha aportat? I com a traductora? Has tingut un contacte privilegiat amb una mestra: us continueu comunicant? Et va ensenyar més trucos?
C.C.:Vaig anar al simposi amb actitud d’esponja, per aprendre al màxim i conèixer molta gent interessant. Tenia les expectatives molt altes i no em va decepcionar gens! L’experiència de traductora va ser molt enriquidora, em va permetre connectar més amb la Shari i conèixer-la personalment. És una persona encantadora i la seva habilitat amb l’aquarel·la és impressionant. És un pou de trucs i mètodes! L’avantatge de ser la seva traductora és que tot el que deia taller rera taller em va acabar quedant gravat. Ara em toca practicar.
AM.:Qué és el que creus que més recordaràs del simposi?

C.C.:La gent! Encara que soni una mica a esplai… es respirava germanor i bon rotllo. És fantàstic quan la gent es treu la màscara del seu dia a dia i es mostra oberta i disposada a passar-ho bé.

Cristina Curto
Dibuix fet seguint les indicacions de l’Inma Serrano
A.M.:Has dibuixat després del simposi? Has introduït canvis técnics?
C.C: He pogut dibuixar menys del que m’agradaria i encara tinc una mica de batibull d’idees per posar en pràctica. Però de mica en mica tot es va posant a lloc i les llavors del simposi van florint. No sé si es reflexa massa en els meus dibuixos, però la triologia de colors de la Shari ja té un lloc fix a la meva paleta i les barrabassades de l’Inma i la Veronica m’han alliberat de la por al full en blanc.
A.M.: Qué milloraries del simposi?
C.C.: Ostres, va estar molt bé, l’únic que lamento és no haver tingut  prou energies per ser a tot arreu de sol a sol. Van ser 3 dies molt intensos i haig de dir que em va impressionar la capacitat organitzativa de l’Swasky & co. Es mereixen un 10.
A.M.:Què és per tu el dibuix urbà?
C.C.: Una porteta secreta per sortir del camí traçat. Una taula de salvació de la rutina. Una manera diferent de veure el mateix que veus cada dia. Una excusa per descobrir llocs nous. Una oportunitat de conèixer gent diferent… el dibuix urbà fa que et passin “coses”, és molt millor que quedar-se a casa fent zapping!
A.M.: Quan dibuixes en el teu dia a dia?
C.C.: Sempre que puc! Però desgraciadament no tant com m’agradaria.
A.M.: Com et relaciones amb els dibuixants urbans?
C.C.: Quan t’ajuntes amb gent que li agrada el mateix que tu sempre hi ha bona sintonia. No falla.
A.M.: Creus que el dibuix hauria de ser més important a l’ensenyament i en la vida de tothom?
C.C.: Jo no diria el dibuix sinó l’art en general. Diuen que s’ha de practicar esport, però trobo que “practicar art” és igualment important. La creativitat ajuda a créixer i hauria d’estar més present a les escoles, així de grans no l’hauríem de redescobrir.
A.M.: Projectes
C.C.: Mmmm algun, però res en ferm, de moment no faré volar coloms. Podria dir que dibuixar, dibuixar, dibuixar…
A.M.: En un dels teus dibuixos parles de TV3, has dibuixat més aquests temes del dia a dia?
C.C.: Admiro la gent que protagonitza les mogudes socials. Els indignats, el procés d’independència, i últimament, les accions contra l’escabetxina a TV3.  Dibuixar-los és la meva humil aportació per difondre el que passa, faig de reportera analògica.

Dimarts, 5 de març de 2013

Entrevista amb 
Gerard Michel, 
dibuixant de dibuixants
Gerard Michel
Observeu quina claredat i precisió en el traç de la línia
No és nou per vosaltres que hi va haver uns dies que vaig fer vàries entrevistes de cop a dibuixants urbans i que vaig ocasionar com un tap, que tot just ara vaig desembossant. Avui el contingut és potent. Es tracta d’una entrevista d’audio a Gerard Michel, que podria ser considerat com un pare del dibuix urbà tal i com el coneixem avui. Va venir a Barcelona poc després de celebrar-se unes trobades del tema a Saragossa. Va estar amb nosaltres amb qui va visitar el Palau de la Música Catalana i també vam anar a dinar pel voltant del mercat de Santa Caterina. A una pizzeria que serveixen el menjar italià a porcions. Portava la gravadora i va ser molt amable quan la vaig engegar. Gerard Michel és un home jovial i tranquil. L’Saki va fer d’intèrpret. Una manera diferent de fer l’entrevista, amb la parla original de l’entrevistat i per tant una porta directa i natural, sense matisos al seu univers gràfic. Us deixo amb l’entrevista. Al començament hi ha un moment de molt de soroll i un segon de silenci, però després la cosa es desenvolupa en tota perfecció. Tot i que no podíem evitar estar a l’hora de dinar, amb una taula carregada de dibuixants urbans amb moltes ganes de parlar. Il·lustro la veu del Gerard amb unes quantes imatges extretes del seu àlbum “Where I live” començat fa varis anys i que de mica en mica ens passeja pel seu hàbitat més immediat a Liége, on viu. Una bona manera d’endinsar-nos en el seu concepte i filosofia de crònica gràfica.

L’entrevista:

Dimecres, 23 de gener de 2013

Sant Ildefons, patrònim d’Idelfons Cerdà, urbanista de Centelles que va fer la planificació de l’Eixample de Barcelona, a finals del segle XIX

Luís Simoes: 
viatge i dibuixos per tot el mòn
 
Dibuix de Luís Simoes
Centelles. Com ja us haureu adonat, en un període curt de temps, abans de les vacances d’estiu passat, vaig fer una sèrie d’entrevistes a dibuixants urbans, que tot just ara van sortint: la Danielle Letard, en Sagar… També vaig entrevistar, gravadora en mà, a Luís Simoes, un urban sketcher portuguès que passava per Barcelona, dintre la seva ruta per fer la volta a tot el mòn, dibuixant. Dia a dia, etapa a etapa, dibuix a dibuix. Abans vivia a Lisboa, va deixar la feina i es va llençar a aquest projecte en el que compte amb un petit pressupost, la predisposició a cercar feina si cal i amb la benevolència d’amics i contactes que l’esperen en diferents llocs, per ajudar-lo en el dia a dia.  A Barcelona, crec recordar que es va estar a casa de’n Lapin. Simoes deia que volia dedicar cinc anys al seu llarg viatge, un curs anual per continent. Els portuguesos tenen un passat de grans viatgers. Per tant de moment encara s’ha de moure per Europa. Ara mateix passa per Rotterdam i Utrech, als Països Baixos. La seva empresa es pot seguir pel Facebook i també al web http://www.worldsketchingtour.com/, on penja els seus dibuixos i comentaris. A Barcelona ens va acompanyar en una jornada del curs que fèiem de “Dibuixant la ciutat”. El dia que vam anar a la cerveseria d’Els Quatre Gats, prop del Portal de l’Àngel. Recordo que un tema que va sortir, que comentàvem entre els companys, era l’observació que quan un dibuixà urbà va de viatge o turisme i vol prendre apunts del què veu, donar una idea de la ciutat, etc, és millor fer una visió personal, de les coses que et passen, que fer un dibuix de la catedral o el monument de torn, ja que aleshores hom es dedica a fer postals. Per això els profes del curs i altres deien que, per exemple Simoes, podia dibuixar l’interior dels habitatges on era acollit o els llocs per on passava. De totes maneres, també penso que s’ha de fer una mica de tot, ja que també fa il·lusió llençar-se a representar un monument, ja que fa gràcia poder estar una estona –què diré…- davant una catedral i esbossar-la. Simoes veig que fa una mica de tot. I tant dedica estones a representar els habitacles dels cotxes, on viatge amb els amics o els edificis i monuments que li criden l’atenció. També haig de dir que veien els dibuixos que van configurant el seu àlbum s’aprecia una consolidació del seu estil on, evidentment si poden trobar influències dels grans mestres del dibuix, que ha anat coneixent. Crec recordar que per donar color treballava bastant amb retoladors. Li demanaré quan tornem a parlar i tingui l’oportunitat d’actualitzar i ampliar les notícies sobre el seu periple. Ara us deixo amb les seves paraules, tal com les va dir quan era a la Ciutat Comtal:

Divendres, 7 de setembre de 2012

ENTREVISTA:
Danielle Letard, restauradora francesa i alumne del curs
“El dibuix ajuda a escriure 
a nens dislèxics”
Danielle Letard
Dibuix fet durant un viatge al TGV París-Lyon

Centelles. Reprenc la publicació de les entrevistes als amics dibuixants urbans que he conegut als cursos de Sant Lluc dedicats a aquest àmbit. Tinc a la nevera algunes entrevistes interessants a professors i tòtems internacionals, que podreu anar coneixent aquí. Enguany no faré el curs, però si que espero retrobar-me ocasionalment amb els companys. Un temps extra per compartir dibuixos i, en la mesura del possible, completar noves entrevistes i, per exemple, saber que han dibuixat durant l’estiu.

Avui comencem amb l’entrevista a una alumna d’origen francès, que viu a cavall entre Perpinyà i Barcelona. Danielle dóna el toc cosmopolita al curs i també aporta un estil de dibuix molt madur, però obert a les observacions dels ulls crítics i joves dels tutors.
A. Mataró. Quin ha estat el teu últim dibuix?
Danielle .- El meu últim dibuix: el dissabte, a la tarda, uns quants apunts a Sant Lluc, aquests de 8cm.
A.M.- Quan dibuixes en el teu dia a dia?
D.L.-En el dia a dia, porto un petit bloc de notes i aprofito el moment si es dóna, sense horari. Molt sovint al metro, al tren, esperant en una cua. Hisenda, per exemple. Si ho programo, m’agrada més a mig matí pel carrer, al port…
A.M.- T’interessa especialment el dibuix urbà?
D.L.- Bé, m’agrada el dibuix urbà, perquè és un compendi de vides, els edificis, les botigues, el terra, la gent. Vivim immersos en aquest flux i m’agrada donar la meva visió.
D.L.
Arbreda als jardins de les escales del MNAC
A.M.- Com definiries el dibuixant urbà?
D.L.- Per mi el dibuixant urbà té la seva importància, plasma les vivències que l’interpelen, els edificis expressen la forma de vida, el que són les persones…
A.M.- Com et relaciones amb els dibuixants urbans?
D.L.- No coneixia la moguda dels dibuixants urbans fins que vaig veure l’anunci de les classes a Sant Lluc. He dibuixat a vegades al carrer, a soles, o amb una amiga. A vegades me topat amb algun altre dibuixant solitari  M’alegro molt d’haver contactat (amb Sant Lluc), és estupend. Em queixava de la falta de comunicació que sentia.
A.M.- Creus que el dibuix hauria de ser més important a l’ensenyament?
D.L. El dibuix, en l’ensenyament, vaja! Et puc dir que ajuda, en primer lloc, a escriure en casos de nens dislèxics (el meu fill, per exemple). El traç  en si, ajuda a captar formes, que permeten aguditzar el sentit d’observació i ajuda a aprendre a centrar una imatge, a expressar-se, a sentir-se bé. Per això vaig ser “intervenante” (vol dir com educadora especial) a Primària ja que no en tenien al Liceo francés. Ara vaig al Gavina, al Raval, amb nens del carrer. S’ho passen bé i d’alguna cosa els hi serveix.
D.L.
Dibuix de figura fet a Sant Lluc, a fora al carrer, el dia 12 de juny

Dissabte, 21 de juliol de 2012

I ara què?
Centelles. Són quarts d’onze de la nit. Aprofito uns moments previs al descans merescut per actualitzar aquesta part del blog i d’altres que també ho necessitaven. Per exemple, he escanejat els dos dibuixos que sortien a la Crònica de Centelles, sobre el Segar i el Batre que ahir els havia posat amb fotografies fetes amb el mòbil i no es veien gaire bé. També he escanejat els quatre dibuixos que he fet avui a Vic, on celebraven el seu particular Sketchcrawl, una setmana després que la cita mundial, fet que ha permès participar-hi i que un grup de set persones del curs i amics de Barcelona vinguessin: l’Swasky i el Miguel, portaven noves de Santo Domingo, on havien assistit al simposi i d’on havien tornat dilluns passat. També han vingut l’Isaac, el Dave, la Sílvia, el Cèsar. Una mica més tard s’ha afegit en Tomàs. Feiem d’anfitrions en Josep Maria de Tona i un servidor. A Vic, el lloc d’inici era al Sucre. Hem trobat al Ferran Blancafort i companyia i em anat a fer un esmorzar al bar d’argentins que hi ha en un racó de l’esplenada que s’utilitza com a pàrquing. També hi eren en Josep Làzaro-Leri i en Joan Valls, entre d’altres. Esmorzant el Víctor m’ha regalat un quadern per estrenar, que com al resta de companys, ens ha dut de Santo Domingo. La impressió dels dos profes era bona i es mostraven satisfets de l’experiència. El Miguel ha destacat un curs que fan durant l’any a una població dominicana on ensenyen a fer de reporter a través del dibuix. Un tema paral·lel al urban sketcher però que també he trobat interessant.
Un cop esmorzats ens em repartit pel voltant de l’edifici del Sucre. Els de Vic han quedat prop de la balla del recinta firal i els de Barna hem anat a donar una volta a l’edifici de totxo per cercar una bona perspectiva. Els hi ensenyat la façana i cadascú ha cercat el punt que li anava millor. He tingut temps de fer tres dibuixos, utilitzant el sistema taca-línia i treballant i enriquin el color i les llums al final.
Al cap de bastanta estona, ens han dit que els de Vic eren al davant de l’edifici de la farinera que hi ha un tros més amunt. Allà també he fet un apunt, però els de Barna han anat tirant amunt i al cap d’una mica m’han trucat que se n’anaven cap al mercat de la Plaça Major –avui era dissabte-. Així que han trencat amb l’agenda de l’sketchcrawl vigatà, però això els ha permès trobar-se amb l’ambient de la plaça, amb les parades, la gent i els carrers de la ciutat.
A quarts de dues ens hem retrobat al costat del Merma i després de comprar una mica bastant d’embotit ens hem dirigit cap a dinar. Com que els de Vic anaven a El Gravat i no ens va agradar l’anterior cop que hi havíem anat, es va cercar un altre lloc. Avui els hem portat a conèixer el restaurant La Pedrera de Seva, així han vist una mica la comarca i han conegut un racó nou. La veritat és que ha anat molt bé. Bon menú, a bon preu i ambient agradable, a la taula i al voltant: amanida, embotits, carn a la brasa i postres. Tots hem demanat mel i mató, cafès però ens els hem pres a fora on en Cèsar a descobert que s’hi estava molt bé i hi havia una taula de pedra lliure.
Mentres xerravem sobre el futur del curs –si com ara o sessions puntuals- i altres xafarderies hem fet els tradicionals retrats de grup amb què acaben aquestes sessions. Vaig millorant, però el Miguel m’ha sortit una mica guenyo. Al voltant de les sis els companys agafaven el tren de retorn a l’estació de Balenyà. No hem anat a Seva a dibuixar, estaven molt bé a fora de La Pedrera.
A partir d’ara la relació amb els companys canviarà, perquè no tinc intensió de repetir el curs. Ja l’he fet tres cops, he aprés molt, he eixamplat horitzons i conegut gent, però per ara ja en tinc prou. Tot i que m’agraderia continuar veient-los i quedar per xerrar i dibuixar. Evidentment ara venen vacances, també es faran més sketchcrawls i altres activitats, però crec que el grup d’amics i amigues es mereix alguna cosa més. I em sembla que no sóc l’únic que ho veu així.

Dissabte, 7 de juliol de 2012

A prop del punt final
El mètode que he denominat “taca-línia” té dos antecedents en el
“Quadern de Zenda”, però en la sessió d’ahir al Palau de la Música crec
que vaig donar al clau, representant intuitivament l’espai amb els seus
colors i després delimitant les zones amb la línia.
Centelles. Fa molts dies que no actualitzo aquesta part del blog i tinc algun lector emprenyat. La veritat és que les sessions del curs s’han anat allargant. Dinem junts i després encara tornem a dibuixar. A vegades em quedo a veure exposicions. Total, que agafo un tren tard i no trobo tant temps per dedicar a les cròniques. Però avui falta una jornada per acabar el curs, que coincidirà amb un Sketchcrawl per la zona del Barri Gòtic. I ahir van passar coses importants: la més destacada, la visita de Gerard Michel. També vam conèixer a Manuel San Payo, de Lisboa. Vam visitar el Palau de la Música, una altra vegada, però amb ulls nous i la mà més entrenada. Si la meva primera vegada de visitant al temple de la música, va coincidir amb el descobriment de la paleta de colors de l’aquarel·la, ahir va ser el dia d’un gir important: enlloc de començar a dibuixar amb línia, ara començo fen taques de colors clars, situant les llums, les ombres i alguns elements. I després afageix-ho la línia, que amb l’aquarel·la seca, tant pot ser punta-fina, com la Lami o el pinzell de tinta. Això dóna uns aires frescos als dibuixos y permet desenvolupar-los amb certa rapidesa. A la tarda vaig fer un pas més, en aquesta línia en un dibuix asseguts davant la façana de Santa Maria del Mar. D’aquesta tècnica me n’havia parlat un dia en Sagar i després en Swasky. Calia que desenvolupés alguna cosa nova per poder fer un reportatge gràfic de l’espectacle “La màgica nit de la dansa oriental”, posat sobre l’escenari del Casal Francesc Macià, anit per el taller de Zenda Dansa. El sistema “taca-línia” permet anar ràpid i potser una bona eina quan vagi de viatja a l’estiu i tingui al límit la paciència de les meves acompanyants, esperant que acabi el croquis.  (L’article continua més avall)
CLIQUEU LA IMATGE PER VEURE-LA BÉ
Aquest doble dibuix també està fet en el sistema de “Taca-línia”.
El Sagar diu que no sembla que sigui el mateix espai,
la part esquerra i la dreta. Corresponen a una vista de la primer planta on es
veu la sala de concert i una entradaa les butaques.
M’agradava la sensació d’espai buit i els colors i la llum.
Els textos, tant d’aquest dibuix com al
primer, són crítiques. El Víctor ens va manar que introduissim alguna crítica, a la burguesia,
a la idea de luxe, etc, prenen
com a base un comentari de la dramatica de Bertol Brecht.
No m’agrada haver de criticar el Palau com a edifici,
però la seva història recent i el comentari d’algun company em van facilitar les coses.
CLIQUEU LA IMATGE PER VEURE-LA BÉ
Quan estava fent un dibuix que vaig eliminar d’una altra part
del primer pis, vaig començar a sentir de fons les notes
d’un piano. Amb la idea de poder dibuixar un assaig, vaig anar
cap a darrera de l’escenari del Palau
i vaig cercar el
piano i el pianista.
Localitzat, però vaig trobar-hi en Francisco,
que és afinador i estava posant l’instrument a punt.
Li vaig demanar si podia dibuixar per aquella zona i vaig començar a atacar el paper.
En aquest cas vaig posar
primer la línia i després el color, per veure si el canvi de sistema podia enriquir el vell.
Grans amics
Sobre en Gerard Michel cal que digui que esperava trobar un xicot jove i és un home de seixanta i pico d’anys. Molt jove d’esperit i rialler. El quadern que em va deixar veure és fantàstic. Té una línia molt clara i utilitza el color selectivament. Per fer les plantes de les esglésies que dibuixa conta les passes del terra interior. Però això és com anecdòtic al costat dels dibuixos panoràmics, urbans i naturals que representa. La seva opinió i reflexions sobre els urban sketchers la podreu conèxier pròximament en aquest blog, quan acabi de transcriure l’entrevista que l’hi vaig fer. Tot i que podíem entendre’ns en anglès, l’Isaac Duenyas ens va fer la traducció simultània del francès, de manera que les respostes van ser molt més riques de contingut. Espero que aviat ho pogueu llegit. També vaig fer passar pel filtre de l’entrevista al Sagar. Michel era a Barcelona, convidat pels que van anar al taller de Saragossa, la setmana passada. Hi havia varis companys del curs: L’Isaac, l’Antonio, el Sagar, la Sílvia, la Carla, la Yadhira, així com ex-combatents com en David, l’Elda, la Mercé i també en Lapin. Diuen que va estar bé, tot i que varis es queixen de que sentien a xerrar molt, dibuixaven molt poc i els desplaçaments entre llocs es feia llarg. A veure què diuen els companys que aquesta setmana que comença marxen al simposi de Santo Domingo –Swasky, Miguel, Lapin-. El francès m’ha promès l’entrevista quan torni. A més farà de reporter gràfic a les sessions i tallers caribenys.
Una de les coses que en Michel va dir, i que puc avançar, és que li sorprenia el nivell de relació que hi ha aquí entre urban sketchers, que ens trobem, compartim taula, quaderns i estones de dibuix. Al seu país això no existeix –a mi em pensava que era al revés!-. Una mostra del bon rotllo entre urban sketchers experts i novells és que ahir a l’hora de dinar érem setze persones. I a la tarda encara vam seguir. En un altre lloc, en un article que s’editarà en un fanzine sobre els urban sketchers de Barcelona, he deixat constància del mundillo que es viu i la riquesa que comporta participar d’aquests cursos. Informaré de l’adreça de publicació, quan tingui les dades. Això vol dir que tornaré a actualitzar aquesta pàgina del blog, però no se si serà després de l’sketchcrawl de Barcelona, o de la cita de Vic que ens espera el dia 21, d’aquí quinze dies. El que sí és segur és que em fa mandra escanejar tots els dibuixos que he fet des de l’última entrada. 

Dissabtes, 12 i 19 de maig de 2012

Dos en un
Centelles. El cap de setmana passat no hi va haver crònica. L’exposició de dissabte i el videoclip de diumenge, ho van impedir i durant la setmana tocaven altres seccions del blog. Intentaré ara fer un resum de la setmana passada i d’ahir. Les dues jornades s’han vist afectades per la impossibilitat d’entrar en museus, degut al descuit o dels profes o dels de Sant Lluc. Dissabte passat va ser el torn de la Godia i ahir del MNAC. Ahir però ja ho sabíem d’entrada i ho vam poder reorganitzar tot. Vam començar igualment a Caixaforum, al bar agafant forces i després vam anar –això ahir- a veure l’exposició de Delacroix. Després vam anar al terrat, als jardins del MNAC i al mirador del cap de munt.
El dissabte de la setmana passada vam començar als Quatre Gats, una de les antigues seus, segurament de les més emblemàtiques del Cercle Artístic Sant Lluc. Funciona encara com a cerveseria i lloc de menjars, però sobretot dedicat al turisme. El jefe de la sala ens va deixar dibuixar sense problema, però amb la condició que no ocupéssim moltes taules, per si venien clients. Vam dibuixar des de dintre i des de fora, l’edifici modernista projectat per Puig i Cadafalch. El tema de la Godia va arribar a l’última hora del curs, quan ja faltava poc per les dues. Els profes no estaven al cas que s’havia de pagar. Per donar solució vam estar dibuixant els edificis de Diputació des de fora, fins que vam anar a cercar altres llocs per dibuixar. Però ja era tard i al cap de vint minuts, els que volíem ja erem assentats a les taules d’un restaurant gallec que feien menú.
Visites
La nota particular de la jornada de la setmana passada la va donar la visita a Barcelona de Luis Simôes i Emily Nudd Mitcell, dos urban sketchers. Simôes és portugués i vol fer la volta al món amb cinc anys i dibuixant. S’ha estat allotjat a casa del Sagar i de Lapin. Es veu que no tenia previst venir a Barna, però a Màlaga va coincidir amb el Sagar i el Miguel i va canviar d’opinió. L’estada a la Ciutat Comtal l’hi ha servit per dibuixar i també per conèixer l’opinió i les reflexions dels mestres sketchers d’aquí, sobre el seu treball gràfic. Per exemple, segons ens comentava ahir el Sagar, Lapin li va dir al portuguès que no es dediques a dibuixar llocs típics de les ciutats, com si fes postals tòpiques, sinó que fes seva la ciutat, dibuixant racons descoberts més personalment, o per exemple la casa de les persones on s’allotjava, cosa que no sembla que fes. Aquesta observació també la faig meva cara altres viatges meus on m’agradaria dibuixar i especialment pensant amb la futura estada, precisament a Lisboa, origen de Simôes.
Emily Nudd Mitchell és una francesa de Normandia, que viu a Madrid i fa cursos de dibuix o quaderns per institucions o entitats, a vegades relacionades amb la cultura gala, com les Aliances franceses, ambaixades, etc. Precisament estava a Barcelona per donar un curset a uns nens d’un institut francès. Tant Simôes com Nudd Mitchell es van sotmetre al test de la meva entrevista i pròximament sortirà publicada al blog.
En quan a la sessió d’ahir del curs, la nota diferencial va ser l’absència de Víctor, que va fer que Sagar prengués més les renyes del curs i ens fes fer exercicis concrets per educar la mà. El més especial, dibuixar amb la mà contraria un autoretrat d’un company i l’edifici del Palau Nacional. També ens va fer dibuixar el MNAC d’esquena i girant-nos puntualment per agafar una idea de les formes. D’aquesta manera feiem un altre exercici de retentiva. Sembla que hi ha visions diferents del curs, entre Sagar i Víctor, fet que hauria d’enriquir les classes i per ara sembla més un problema, perquè pel què sembla un porta més les renyes de l’organització i l’altre queda més a l’ombra. Haurien de parlar. Ahir vam dibuixar companys, el MNAC. Vam anar als jardins de sota el Palau Nacional a dibuixar amb el Pentel els arbres, en un exercici difícil per haver de sintetizar formes diferents de fulles i copes. El dibuix final també va ser el més plaent, ja que es tractava de dibuixar la gent del mirador. Vaig dibuixar la gent i insinuar el fons barceloní amb eines de diferents colors. Però el dia encara era llarg i la intenció era aprofitar una mica la tarda. Així que després de dinar a un restaurant de menú de Sants, vam anar fins a la Gran Via, on hi ha una antiga casa de lactància i allà els que quedavem –Sagar, Isaac, Antonio i un servidor- vam rematar la jornada. Es tracta d’un edifici modernista, d’estètica neogòtica que em feia pensar amb la façana antiga del Palau de la Generalitat. Però aquella de color blau. El dibuix que vaig fer és mono però queda fosc. Sembla la imatge d’una Barcelona contaminada.

Dissabte, 5 de maig de 2012

Inici de la tercera edició del curs.

El primer Sant Lluc
Centelles. Aquest dissabte hem començat una nova edició del curs “Dibuixant la ciutat”, el tercer intent per a mi. Repeteixen la Manuela, la Marta, l’Antonio-Shiembcn i l’Saki. La resta són nous. Quatre noies i un noi. Professors, el Sagar i el Víctor-Swasky. La jornada d’avui ha començat a Sant Lluc. S’havien de fer les presentacions i també explicar un nou projecte pel curs: anar a dibuixar totes les seus per on ha passat el Cercle Artístic Sant Lluc, en els seus origen una escissió del Real Cercle Artístic. Els de Sant Lluc representaven l’ala conservadora i quan a l’entrada dels corrents importats per Rusiñol i Casas de París, van fundar el nou grup. La primera seu va ser al número 17 del carrer del Call. No sabem si als baixos o als pisos. De manera que després de les presentacions, indicar les línies mestres del curs i parlar de materials ens hem dirigit cap al carrer del costat del Palau de la Generalitat.
Pel camí el Sagar m’ha resumit la marxa de l’sketchcrawl de Sant Jordi, en que gràcies a l’empenta del seu germà, van poder pujar al terrat de l’arxiu històric de Barcelona i observar material documental conservat. Diu que eren poquets i que la trobada es va salvar en part, gràcies a la participació d’alumnes seus que aquell dia feien classe.
Arribats al número 17 del carrer del Call hem comprovat que en aquest habitatge és on als baixos hi ha el restaurant Alium, on ens vam trobar un dia per començar una jornada del curs –la que vam visitar el subsòl de Barcino, en el Museu d’Història. Un local que recordo per les pintures matèriques de Guinovart que té a l’abast dels seus clients i per una cambrera molt simpàtica que hi ha que també avui he saludat, quan ella anava a cercar el pot de les deixalles.
Al carrer del Call m’he situat a un angle, amb vistes del fragment del carrer del Call on comença el carrer de Domènec del Call, i es veu també el tram que arriba fins a la Generalitat. El número 17 queda a la dreta. En el dibuix es distingeix perqué forma part del tros colorejat. Per cert, uns turistes alamans els hi agradava el què feia i m’han demanat permís per tirar una foto al dibuix.
Un cop acabada la primera crònica gràfica el Sagar ens ha conduït a uns quants fins al començament del carrer on hi ha la sombrereria Obach. Aquest era l’objectiu del segon sketch. El grup de dibuixants quedava escampat entre aquest punt i mes endarrera. Els novells enfrontant-se a un dibuix, fet en ple cor turístic de Barcelona i sota la supervisió del Víctor i el Sagar. He dibuixat els aparadors de la sombrereria i el fragment de carrers que es veia. He dibuixat unes quantes persones per donar idea del moviment que hi havia. El Sagar m’ha fet adonar que l’habitatge on s’ubica la sombrereria tè un aire molt com de casa jueva o marroquina: cúbica, amb poques obertures i per tant amb molt mur. Una observació interessant.
Un cop acabat aquest dibuix ens hem dirigit cap a la plaça del Pi. La relació d’aquell lloc amb Sant Lluc ja no era important, tot i que molt a prop, a la Sala Parés, els alumnes del cercle hi van fer les primeres exposicions.
A la plaça del Pi ens havíem de centrar amb l’esglèsia. M’he situat entre el carrer del Pi i el de la Palla i he dibuixat el què veia, amb atenció especial a la mole de la parròquia gòtica, així com en els immensos plataners que la precedeixen. Una mica de referència a les parades de pintors i a la gent ha donat el toc final.
L’últim dibuix de la jornada l’he fet a una placeta que queda darrera de la capçalera de l’església que hi ha unes terrasses. Allà hi havia la Manuela, l’Saki, el Sagar i l’Antonio que anaven fent apunts còmodament. M’hi he assegut i he fet l’últim dibuix amb part de la capçalera, un edifici de l’ajuntament i un magnífic plataner que tenia al costat.
Més o menys tots hem fet tres o quatre dibuixos de la mateixa zona. Els profes han observat la clara diferència que hi havia entre els veterans i els novells, que segur s’igualarà a mesura que avancin les jornades de treball. La setmana vinent visiterem la cerveseria dels Quatre Gats. El Sagar ens ha avisat que és possible que ens visiti un portuguès que vol fer la volta al món amb cinc anys i dibuixant. Així com altres urban sketchers que estaran de visita per Barcelona.

—————————————————————-

Divendres, 27 d’abril de 2012, Mare de Déu de Montserrat

ENTREVISTA [] Antonio Baza, “Shiembcn”, disseny gràfic i publicitat
“Un dibuix ha de ser: 
faig això i ho faig així”
Centelles. Continuem amb el repàs dels companys del curs a través d’entrevistes. Avui toca Antonio Baza, dit Shiembcn. El dia que el vaig conèixer era en el 33é sketchcrawl al pati de l’antic hospital del Raval i estava fent un impressionat dibuix d’una de les d’escales monumentals, amb el dibuix de les pedres. Em va impressionar i vaig veure clar que tenia molt per aprendre. L’entrevisto a un restaurant italià del carrer Aragó, el dia que hem estat al Mitte i al Conservatori de música. Quan publico aquesta entrevista ja he decidit que continuaré amb el curs de dibuix urbà una tercera tanda. Tot i que han pujat el preu vint euros, ja he pagat i tot.
Aleix Mataró .- Quin ha estat el teu últim dibuix?
Shiembcn.- Avui al conservatori de música. He fet l’Habitació Vermella.
A.M.- Quan dibuixes en el dia a dia?
S.- Normalment faig un dibuix diari, segons com en toqui el dia. Quan vaig a la feina amb la moto, si puc em paro i ho faig. Si no a casa faig una figura, qualsevol cosa.
A.M.- T’agrada especialment el dibuix urbà?
S. – Sí. Em dóna molta frescura. És el que més m’agrada. M’agrada molt l’ornementació. M’agrada dibuixar o una farola o una paperera o qualsevol cosa que em cridi l’atenció d’un edifici. L’arquitectura em costa més.
A.M. – Com definiries a l’urban sketcher?
S. – Ho definiria com un dibuix molt fresc, molt intuïtiu, molt ràpid. Surt del dibuix de tota la vida, del dibuix d’estudi. Pots jugar molt com vulguis, amb els colors, les trames, les línies, amb el que vols destacar més.
 
A.M. – Creus que podries resumir la idea del curs en un eslogan o una frase?
S. – Qualsevol cosa que veus la pots dibuixar.
A.M. – Creus que hauria de ser més important el dibuix en l’ensenyament?
S.- Crec que sí. El dibuix em dóna molta pau i tranquil·litat i crec que aquest element a l’escola aniria molt bé. Segons l’assignatura, la pressió, els companys… el dibuix trobo que dóna pau, relaxa. No trobo que hagi de ser una cosa que ha de martirizar i ser com diuen els cànons. Ha de ser: faig això i ho faig així.
A.M.-Estàs preparant algun projecte?
S.- Tinc diverses coses en ment, i no totes són relacionades amb el dibuix, de moment recopilo material gràfic dibuixat, vull tenir un bon arxiu personal, i d’altra banda ajudar a la meva dona en tasques d’il·lustració en els seus escrits.
Podeu saber més coses sobre Shiembcn si entreu al seu blog: 
http://dedibujoendibujo.blogspot.com.es/

Dilluns, 23 d’abril de 2012, Sant Jordi

Vic a poc a poc

Avui era Sant Jordi. Felicitats a tots els jordis i georgines! No he comprat cap rosa, ni cap llibre. Ni tampoc he dibuixat. Avui hi havia l’sketchcrawl a Barcelona, convocat per en Lapin amb la intenció d’acabar no se quin llibre de dibuixos col·lectius. No hi he pogut anar tot i que he baixat a Barcelona per temes de feina i inclús hi he dinat. Però no al barri gòtic, sino al Poblenou. He fet un menú a l’Ovella Negra, un lloc immens i que ha valgut la pena provar.
El dia de dibuix aquí va ser el passat dissabte, el dia de la cita mundial d’sketchcrawl. Vaig anar-hi a Vic, però no sol, sino amb la resta de companys del curs que amb tren o cotxe es van desplaçar, ben dora al matí, fins a la capital d’Osona. La trobada començava a les 10. Per unes obligacions no vaig poder afegir-me al grup fins a quarts d’onze, però quan vaig arribar al punt d’inici de la trobada no vaig veure a ningú. Un cop de telèfon al Josep Maria de Tona va permetre esbrinar que els del curs eren a un bar prop de l’estació, encara, agafant forces. Però on eren el grup d’sketchers de Vic?
Per esperar vaig començar a dibuixar un grup d’adoberies amb la mole de la catedral al darrera. Quan ja ho tenia una mica definit vaig veure que els companys creuaven el pont de’n Queralt. En Josep Maria els hi va fer l’explicació de la zona, amb la vista de les velles adoberies, el conjunt catedralici, el solar de l’antiga Colomer-Montmany, etc. També em va informar que el grup d’sketchers de Vic, encapçalats per en Ferran Blancafort eren a l’altre cantó, a l’inici del carrer que creua les adoberies. En el grup, que conegués, hi havia la Imma Parés i també la Montsita Rierola i el Jordi Lafon. També hi havia la Kirsha, aquella noia danesa que havia revolucionat la casa Masferrer. El seu esperit es podia entreveure amb el tupé punky i la jaqueta amb estampat de pell de tigre que lluïa.
Els companys de Barcelona tenien ganes de dibuixar els vells assecadors de pells des de l’altra banda del riu i a partir d’aquell moment el grup de Vic va seguir un ritme i els visitants, un altre, més lent per descobrir la ciutat. Vam dibuixar les adoberies des del riu, després des del carrer que les travessa i el carrer de la muralla. I finalment vam tenir temps d’arribar al temple romà. Per allà també corrien l’Eduardo Vicente, el Diego Arias i el Daniel Castro, tres sketchers de Barcelona que són també tres espases del dibuix urbà.
Des del temple romà, ens faltava encara anar a la plaça de Sant Felip, la del Pes i la plaça major, però es van fer les dues i ja tocava anar a dinar. El lloc per l’àpat era a El Gravat.  Allà ens hi vam trobar els de Vic, però seiem en taules separades de manera que vam continuar l’aparent vetllada paral·lela. També hi havia la Pilarin Bayés, que seia en una altra taula juntament amb uns familiars. La ninotaire havia dedicat un dibuix a l’Isaac, que estava molt content per això.
Els de Sant Lluc seiem tots a una taula. Al meu costat el Víctor i el Josep Maria. El menjar va ser bo, però en dosis molt petites, de manera que per aquí la trobada potser va flaquejar una mica. Cost final 17,50 €. Però va ser un moment de conversa i dels tradicionals dibuixos de persones i grups que tot urban sketchers fa en aquestes ocasions. Cap allà a les cinc sortíem del local. La programació de l’sketchcrawl vigatana acabava amb el dinar i molts companys van marxar immediatament després. Però amb el Víctor, l’Eduardo Vicente i el Daniel Castro encara ho vam aprofitar per conèixer gràficament la plaça del Pes. En Castro va trobar la finestra gòtica de darrera l’ajuntament i els altres tres ens vam situar a una banda de la plaça per dibuixar l’espai en el quadern. A les sis havien d’agafar el tren i jo vaig tornar cap al meu cotxe groc.

Dissabte, 14 d’abril de 2012

Deixar-se anar

Centelles. Un dia vaig regalar un cd al meu pare per equivocació: un de la Kylie Minogue enlloc d’un de la Katie Melua. Una confusió de noms. Però de moment es pot aprofitar. El de la Melua encara no l’he escoltat. Potser després.
Avui quan estava dibuixant en el curs, he tingut un impuls: he decidit que no dibuixava per agradar sino que em dedicaria a fer els exercicis i a experimentar. Així que he dibuixat ràpid i he anat a cercar resultats. Però no és que es tracti d’anar de preça sino que vull dir que no m’he encantat tant em els detalls i he esbossat de forma més esquemàtica. I sobretot he fet anar el pinzell d’aquarel·la per dibuixar els membres d’un trio i practicar un exercici de capes. Ara ho explico.
Matinal de Lapin
La jornada l’hem  començat a les deu a la galeria-bar Mitte Barcelona, al carrer Bailén. En Lapin hi fa una exposició dels seus dibuixos urbans: dibuixos recents d’arquitectures, llocs curiosos de Barcelona, França i també vehicles antics que ell deforma d’aquella manera tan seva. Una distorsió que s’exagera en campanars i pinacles d’edificis. La mostra ocupa dues parets: en una hi ha un mosaic dels seus dibuixos enganxats com si estiguessin escampats per terra. A davant mateix un armari amb vidres, recuperat del carrer i ple de corcs mostra els quaderns originals i altres obres que Lapin ha preparat per vendre, acompanyats al dintre de l’armari i a fora per objectes trobats o del dibuixant: el barret que duia abans, una senyal amb el peató que porta el barret, llanternes, etc. Vol ser com un ganivet de meravelles. Al mateix Mitte es pot adquirir el llibre que ha editat Lapin dedicat a Barcelona, així com un poster amb vehicles que l’autor ens ha regalat als del curs.
Mitte-Barcelona és com un magatzem d’aquells antics de l’Eixample reconvertit en una espaiosa galeria, una barra de bar i un conjunt heterogeni de seients, taules i mobles amb llibres i revistes. Un espai acollidor. La gent que ho porta és estrangera, però parla el català i és molt simpàtica.
Dibuixar com cebes
Al mateix local l’Swasky ens ha fet l’explicació del dia, que l’havia de completar el Miguel que però ha arribat tard. El tema del dia era dibuixar en capes. És a dir fer un dibuix diferenciant plants o objectes amb línies de diferents gruixudaries  o colorejar selectivament per potenciar i resaltar plans. El Miguel té un dibuix –que formava part de la fitxa- en que un cel blau li serveixen per resaltar unes cases només delineades. Però es pot fer de moltes altres maneres.
El primer dibuix havia de ser de línia, el segon amb pinzell i colors i el tercer una barreja dels dos exercicis anteriors. A Mitte hem fet el primer. M’he assentat a una taula i he començat a dibuixar el què veia potenciant amb el Pentel les persones. Però el Víctor m’ha dit que fes un primer pla amb el Pentel i el fons amb el Uni-ball. Podia aplicar una mica de gris d’aquarel·la que l’he fet servir per la taula de primer terme. El fons l’he descrit bastant amb trames i amb la voluntat de donar idea que hi havia molts blancs i contrastos llumínics.
El Rat-penat
Un cop acabat aquesta part hem marxat del local cap al carrer. Cap al carrer Aragó i tombant el mercat de la Concepció hem anat fins al xamfrà i hem trobat l’entrada del Conservatori de Música. Allà l’Swasky ens ha fet fixar amb el rat-penat que figura en l’escut de la portada i ens ha explicat el seu simbolisme. Diu la llegenda que quan Jaume I acampava amb les seves tropes prop de València, era de nit i el rei es va despertar per un soroll que venia d’una de les tendes. Altres homes es van despertar i van veure que era un rat-penat. I no només es van adonar d’això, sino del fet que els sarreïns els atacaven. Així gràcies al vol sorollós del rat-penat es van poder defensar d’un atac que hagués estat molt negatiu.
Al conservatori hem entrat a dintre i la noia que se’n cuida ens ha ensenyat una mica l’espai: la peixera i la sala vermella, principalment. Cadascú s’ha quedat a on l’hi agradava més i jo he començat a fer el dibuix en un dels passadissos on hi ha uns arcs de forma escalonada i de color verd. L’objectiu era fer l’espai amb Uni-ball i resaltar només els arcs amb aquarel·la. Ho he fet però el Víctor m’ha dit que provés de fer la part de color sense les línies de punta-fina. Així que he provat un altre dibuix, però la cosa realment ha funcionat quan he entrat a la sala vermella i he pogut dibuixar al trio Hyagins assajant. Dues noies i un noi, corda i piano interpretant Ravel i Beethoven. Molt maco. I aixó m’ha estimulat a utilitzar el pinzell d’aquarel·la com si fos el punta-fina o el Pentel per esbossar i intentar captar les figures dels músics i els seus gestos, sobretot tocant el violí i el violoncel. I aquí ha estat on he començat a despendre’m del neguit de fer-ho bé per passar a cercar, senzillament, el gust per fer anar el pinzell per captar. Ha estat un bon progrés per aconseguir resultats que són bastant expressius. Podeu veure-ho aquí i a la pàgina de flickr.
El concert ha acabat, hem comentat els dibuixos i hem anat a dinar una colla a una pizzeria 100 % italiana. Molt bo . A la tarda encara hi ha hagut temps per un dibuix de l’aparador d’un “colmado” de l’Eixample que interessava dibuixar al Sagar pel llibre que està preparant i del que ja en més d’una ocasió he viscut el seu procés de creació.
El proper dissabte farem el curs a Vic, ja que hi ha un sketchcrawl mundial. Tota la classe es desplaçarà a la Ciutat dels Sants. Ja informaré, però abans hi haurà ocasió per una de les entrevistes que vaig realitzant als companys.  

Diumenge, 8 d’abril de 2012

ESPECIAL PASQUA

Granera
Centelles. Aquest dissabte, com que era Pasqua no hem fet classe de dibuix urbà. Però assabentat que el Víctor, alies Swasky pujava a una caseta que la seva família té a Granera, li vaig proposar d’anar-lo a veure, donat que de Centelles a aquell racó hi ha poquet. I sí, sí, dissabte a la tarda amb el meu cotxe –amb gasolina de l’Esclat, que està molt bé de preu-, vaig anar cap a Castellterçol passant per Sant Quirze de Safaja. Al poble on amb el meu avi anavem a mercat m’hi vaig aturar per prendre un tallat a la plaça i fer de temps, perqué amb mitja hora havia cobert la distància i tampoc es tractava d’arribar a lloc molt abans. Evidentment vaig fer un dibuixet des de la cadira de la terrassa del bar la Plaça, que em recorda la Sagrera en temes d’adaptació d’un espai de pedra antic i el nou disseny de mobiliari. Inclús amb el menjar –temps endarrera hi havia anat a esmorzar-.
Des de Castellterçol surt la carretera que porta a Granera. Abans s’acabava al petit llogaret, però ara arriba fins a Sant Llorenç Savall. És un camí sinuós, boscós. Al començament es passa a prop d’una casa de pagès que està dalt d’un puig, molt prominent sobre la carretera, com si fos un castell. Un dia ho podria dibuixar. L’Swasky em va dir que allà s’hi havia gravat escenes del telefilm de Serrallonga. Però ahir l’objectiu era més enllà. Després es passa per un pantà petit i a prop d’una zona boscosa que es va cremar fa uns anys. I també, entre rèbol i rèbol es comença a veure quatre cases dalt d’una carena amb la mole del castell a sobre. Passat el rètol de l’entrada de Granera vaig començar a seguir les indicacions que el Víctor m’havia donat. Fàcil. Al cap de cinc minuts ja estava aparcant el cotxe a un descampat, una mica vigilant perquè el Volkswagen que porto és baix.
El raconet on s’està l’Swasky és una caseta petita de pedra, pintada de color mostassa que ells mateixos s’han arreglat. Han estat allà tancadets aquests dies de Pasqua que tant ha plogut, amb la seva dona Eli i la filla de set anys Aitana. Un lloc recollit i silenciós, ben diferent a la vida urbana dels dissabtes, de la seva vida diària i també de la meva a Centelles.
Després de prendre un cafè amb llet molt bo i xerrar una mica vam decidir anar a veure el castell. Evidentment l’Swasky s’esparava que portés un bloc i l’intenció era fer un dibuix. Així que vam sortir de la casa i vam seguir un sender que vorejant la carena arribava al castell. L’Aitana esparava amb ganes un tros en que s’ha de saltar entre dues roques, ben bé al final del camí.
El castell de Granera data del segle XI i se’n conserven els murs perimetrals i alguns elements de l’estructura interior. Sembla més petit que el castell de Sant Martí, potser semblant al què hauria estat el castell del Fitor, encara que el de Granera ben situat d’alt d’un pujol.
Les vistes eren maques a la zona sud: es veia als primers termes la Mola, el Moncau i més al lluny Montserrat. També es podia veure l’antena de telecomunicacions del Tibidabo. L’Swasky em va fer fixar amb la zona cremada, que però ja es veu ben coberta de vegetació i arbres baixets. L’Eli recordava com s’havia espantat en veure el foc abraçar tot el municipi i apropar-se. Per sort el van aconseguir apagar.
Com que feia vent ens vam moure d’aquella zona i vam baixar fins al poblet. L’Eli i l’Aitana van tornar cap a casa i els dos dibuixants ens vam disposar a desenfundar les nostres armes. El punt escollit va ser la part alta d’una pujada amb cases a l’esquerra –amb flaire de truita, ceba i pabrots cap a quarts de vuit-, el castell a la part superior i marges a la dreta. Aquest espai és el que vam dibuixar, colorejar i ensenyar, un cop acabat a les dues dames, escapant d’un intents fred que ens va fer córrer. A quarts de nou tornava a ser al cotxe, camí de casa. De tornada vaig passar per Moià, Collsuspina i el camí del Puigsagordi. Vaig tardar el mateix: tres quarts. Suposo que si hi torno tornaré a fer la mateixa ruta circular. Ara fins dissabte vinent!
Clicar la imatge per veure bé

Dijous, 5 d’abril de 2012

ESPECIAL ENTREVISTA:

Isaac Duenyas, enginyer i company del curs

“El dibuix 

em canvia la personalitat”

Centelles. El dissabte que amb els del curs erem a la zona de la Barceloneta vaig entrevistar a l’Isaac Duenyas, que és alumne del curs. Un alumne “repetidor voluntari”. Ha seguit les tres o quatre sessions que s’han fet del curs i ha tingut a tots els professors: Lapin, Sagar, Miguel i Swasky. Asseguts a la plaça del mercat li aplico el tercer grau del dibuix:
Aleix Mataró .- Quin és el teu últim dibuix?
Isaac Duenyas.- L’acabo de fer fa uns minuts. És una espècia d’au fènix o de drac del Parc de la Ciutadella.
A.M. – Quan dibuixes en el teu dia a dia?
I.D.- No tinc temps de dibuixar en el meu dia a dia. A vegades faig retrats a l’autobús que agafo cada dia. Tinc una feina molt exigent a nivell de temps i em costa molt. No tinc temps de dibuixar.
A.M. – T’interessa especialment el dibuix urbà?
I.D.- No diria que m’interessa especialment el dibuix urbà, si no que m’interessa el dibuix en general. El dibuix d’edificis, per exemple, no és el que més m’atrau. M’interessen més els dibuixos on hi ha personatges: persones, retrats i el paisatge natural. No faig mai dibuix de fotografia.
A.M. – Com definiries als urban sketchers?
I.D. – Els definiria com una barreja d’artistes, gent molt aficionada al dibuix i de relació social. L’urban sketcher permet fer un intercanvi d’experiències, a través dels dibuixos i de les trobades, que se’n organitzen moltes.
A.M. – Com vas entrar en aquest mundillo?
I.D. – Per molta casualitat, a través d’internet. Navegant per internet, mirant fotos i dibuixos, vaig arribar als dibuixos de Lapin i em van agradar molt. A través de la seva web vaig anar saltant i vaig trobar al Sagar. Dues setmanes després vaig veure un anunci de Sant Lluc que anunciava el primer curs sobre urban sketchers. I el feien en Lapin i el Sagar. Vaig pensar que no era una casualitat i vaig decidir apuntar-m’hi. Estic parlant del gener de 2011.
A. M. – Com et relaciones amb aquest mundillo.
I.D. – Em vaig apuntar al curs. Van venir de convidats el Miguel i el Swasky. Varem fer un sketchcrawl i a l’estiu vaig anar al simposi de Lisboa. Lisboa és una de les meves ciutats preferides, m’agrada molt la cultura portuguesa i vaig anar-hi. En el simposi em vaig fer més urban sketcher, perquè és una experiència molt intensa, coneixes molta gent, urban sketchers que veies per internet estaven a allà.
A.M. – Com et serveix el dibuix en el teu dia a dia?
I.D. – El dibuix em canvia la personalitat. Treballo en una feina molt cartesiana i de despatx, sóc enginyer, però sempre dic “enginyer de lletres”, faig planejament i temes de planejament. I el dibuix és com una bombolla creativa en mig d’una setmana cartesiana. 




Dissabte, 31 de març de 2012

Per un sol cop
Tren de les 19:32 cap a Vic. Fa vint minuts que he acabat l’últim dibuix del petit sketchcrawl que ha organitzat el Sagar. Els alumnes del curs ja estavem avisats de la setmana passada, i un correu a altres urban sketchers el dijous ha animat a una vintena de persones. He baixat al matí amb el Josep Maria, amb el seu cotxe. Tampoc es volia perdre aquesta ocasió. Hem esmorzat a un baret de plaça Urquinaona que feia olor de neteja recent amb lleixiu i on confonen la llonganissa amb el salami. Però de llonganisses n’he vist bastantes durant el dia d’avui: al mercat de la Concepció i al restaurant on hem dinat, ja que aquest skectchcrawl ha pres com objectiu un tros de la dreta de l’Eixample, entre Ausiàs Marc, Bailen i Aragó.
Amb el Josep Maria hem voltat per la plaça Urquinaona a la recerca del grup, però no veiem ningú fins que a la banda de la sortida del metro hem trobat al Daniel Castro i un noi de Capellades que va anar amb bici al simposi de Lisboa, ell sol i de dibuix en dibuix – ara hem sortit dels túnels, amb el tren i hi ha un incendi al turonet dels pisos clònics de Santa Coloma.
Al cap d’una estona hem localitzat el Lapin  i altres persones a l’altra punta de la plaça. Allà m’he assabentat que els del curs eren en un bar de Roger de Llúria, no gaire lluny. Amb el Josep Maria ens hi hem arribat. Un correu d’última hora de Swasky ho havia decidit. Allà el Josep Maria ha pogut saludar als antics companys i jo he comentat les últimes notícies de l’anada a Vic, per participar al 35é sketchcrawl.
Al cap de cinc minuts ja erem al carrer a la recerca dels primers objectius per dibuixar. Hem anat cap al carrer Ausiàs Marc, davant de l’Abacus. De seguida he vist una moto i he pensat en dibuixar-la en primer pla i una de les façanes modernistes a darrera. Anava a començar però han sortit la parella propietària de la moto. Es pensaven que els hi posava una multa –portava ulleres de sol i la jaqueta Arrow que té un aire policial-. Aclarides les intencions han marxat i he hagut de canviar de pla. Les intencions dels profes eren que cadascú es situés davant d’una façana per dibuixar-les plana i  al final ajuntar tots els dibuixos, en un fris. He vist una altra moto, una vespino vermella davant juntament de l’Espai Volart, ho he comentat al Sagar i hi he anat. Aquest primer dibuix inclou tota la façana, una mica distorsionada a la part de dalt. L’he colorejat. He estat bastanta estona en fer-lo i he quedat sol a la zona. La resta ja eren al claustre de la Concepció. Satisfet amb el meu primer dibuix he pujat cap a Aragó. De camí he trucat al Carles Vergés,  qui fa molt temps que no veig ni parlem. Està animat i algun dia quedarem.
Dinar de luxe
El claustre de la Concepció és d’estil gòtic i elegant. Els urban sketchers estaven repartits tot al voltant i molts d’elles assentats sota les arcades. M’he situat a un racó assentat al terra, amb la idea de dibuixar dues ales del claustre, un ample i un llarg, amb dos punts de fuga. També he dibuixat persones. Potser l’espai m’ha sortit una mica petit, però ha quedat bé. En aquest dibuix, seguint la tònica d’altres, deixo l’espai definit per les figures en blanc.
Allà a la una ens han fet fora del claustre i amb la colla hem anat cap al mercat de la Concepció, que és al costat. Un lloc amb una gran volta de ferro on hi conviuen parades i un Caprabo i hi ha gent a tot arreu.
Amb el Josep Maria hem voltat una mica i al final m’he situat al centre. He dibuixat una parada i he aplicat les últimes lliçons de distorsió de l’espai per fer-hi entrar més llocs de venda i gent, per donar idea d’acumulació. He fet una mica de referència a l’estructura de ferro i a les obertures. El Swasky m’ha dit que potser ho hauria pogut fer més petit per explicar millor tot l’espai. Swasky aquesta setmana estarà a Granera i potser un dia el pujaré a veure, evidentment amb un quadern.
Vist el mercat hem anat a dinar. El Sagar i l’Antonio havien localitzat un restaurant a la rebotiga d’un colmado. Ens ha semblat bé, tot i que ja ens han dit que podia ser car. Per arribar al menjador per les colles hem hagut de passar per la cuina i pujar una estreta i alta escala de cargol. La sala era grandeta i tenia prestatgeries amb botelles de vi i licors, algunes començades. El dinar ha estat bé, però era tot molt car. He triat el plat pensant amb la butxaca i amb la nutrició: ous ferrats amb morcilla. Tots hem pagat de mitjana uns 23,50 Euros. No sabíem massa on ens posàvem, però per un sol cap ha estat bé anar-hi. No deixava de ser un lloc on volia servir productes selectes i s’ho feia pagar. Això ja es veia d’entrada.
A la tarda encara hem dibuixat –ara som a les Franqueses-. Amb els que quedàvem el Sagar ens volia fer dibuixar o un forn modernista o una església que la façana és com un temple grec, que és al carrer Bailen. Al final hem acabat al seu davant i els pocs que erem ens hem entretingut amb les seves formes clàssiques. En el dibuix que he fet he pogut treballar el tema de llums amb les aquarel·les.
Acabat el dibuix hem anat cap al cafè del Centre (carrer Girona), que és la cafeteria més antiga de l’Eixample. Allà hi havia el Sagar i el Miguel. Hem segut i he rematat el dia amb un últim dibuix del lloc, mentre em prenia una llimonada refrescant. Ja erem molt pocs. Espero amb ganes la cita de Vic. Ara ja som a la Garriga.
  

Dimecres, 28 de març de 2012
ENTREVISTA

Víctor Martínez, Swasky, professor del curs “Dibuixant la ciutat” de Sant Lluc, Barcelona

“L’urban sketcher dibuixa la vida del moment”

La Bodagueta, Barcelona. Ja fa algunes setmanes d’aquesta entrevista i sortirà publicada a la part final del curs. Però uns dies abans que un grup consolidat, format per professors, alumnes i gent d’aquest mundillo es trobi per celebrar un nou sketchcrawl, a mig camí entre les dues trobades mundials, la 34 i la 35. El Sagar tenia ganes de reunir els amics i ens ha convocat per aquest dissabte 31 de març al carrer Ausiàs Marc, a la edició 34 ½. En aquesta prova de consolidació del grup entrevistem una de les persones més influents en el curs de Sant Lluc, ja que l’hem  tingut a la primera i a la segona part. Com el Sagar és dels que espia sense discreció els dibuixos i et suggereix aportacions al treball. Puc dir sense embuts que molt del què après beu dels seus dibuixos. Per això, per inaugurar aquesta sèrie d’entrevistes als companys del curs el vaig cercar primer i després de la sessió del Palau Robert, vam anar a la Bodegueta de la Rambla de Catalunya –la de tota la vida-, a dinar i a parlar. Aquí teniu el resultat de la conversa:
A.M.- Quin ha estat el teu últim dibuix?
SWASKY – Va ser ahir al matí a Sant Boi de Llobregat… Un passatge interior d’un barri. No menteixo! Aquest matí he estat dibuixant al tren: gent.
A.M. – Quan dibuixes en el dia a dia?
S.- Quan tinc temps. No dibuixo tant com voldria, però en qualsevol moment: si hi ha una cosa que em cridi l’atenció la dibuixo. Però no tinc estipulat un moment. Sempre porto les eines a sobra. La gent diu que sóc un cargol, perquè sempre porto les coses a sobre, a la motxilla. Jo i la meva motxilla sempre.
A.M. – T’interessa especialment el dibuix urbà?
S.- Ara sí. En aquests darrers anys li he trobat la facilitat que tens per dibuixar i la varietat de temes que pots fer. No és només dibuixar edificis, sino tot el que t’envolta en la teva ciutat o en el teu poble. És la vida que estàs vivint en aquell moment. Vaig tenir una època, quan estudiava Belles Arts que era molt difícil introduir la figuració. Semblava que estiguessis obligat a fer abstracció. El fet de dibuixar temes del teu voltant és el què m’interessa.
A.M.- Com vas entrar en aquest mundillo?
S.- Tenia una botiga i vaig començar a mirar per internet pàgines web i en vaig trobar una d’un dibuixant, el Tomme Kane. A partir d’aquí vaig passar a mirar la pàgina d’urban sketchers i vaig demanar per entrar. Com que era a nivell mundial et demanaven que tinguessis un blog. El vaig obrir i vaig començar a dibuixar sobre quadern, de manera més sistemàtica. A partir d’aquí em van convidar a entrar als urban sketchers d’Espanya.
A.M. – Com t’hi relaciones amb aquest mundillo?
S.- Al principi a nivell d’internet i desprès vaig veure que es feien els sketchcrawl. Les dues coses em van permetre conèixer gent.
A.M. – Fa poc has publicat un llibre sobre Sants. Quan temps va estar preparant-lo?
S.- En conjunt ha estat un any, però no només fent això. Podia haver-lo fet amb un mes, però per la meva disponibilitat ho he anat combinant.
A.M.- Com tiraves els temes?
S.- En un principi vam fer un plantejament de coses que sí s’havien de dibuixar. Després a mesura que anava coneixent el barri feia coses que sí que havien de sortir i coses que hem trobava per casualitat. Era un treball d’intuició i de viure el barri.
A.M.- Has fet altres treballs monogràfics d’aquest tipus?
S.- He fet dos calendaris per Sant Boi de Llobregat que potser han estat més acadèmics que el llibre. Amb el llibre he tingut més llibertat. La voluntat de la col·lecció és que sigui com un llibre de viatge. Amb els calendaris, tot i que eren sobre un barri, he hagut de mantenir una certa correcció.
A.M.- És com si els urban sketchers estiguessin vivint una espècia de reconeixement públic, no?
S.- Sí. Suposo que és com tot: hi ha modes. A fora el fet de dibuixar sobre quadern està ja molt estés, és una cosa que la gent l’ha viscut. A casa nostra no hi ha tant el costum de veure quaderns.
A.M. – En un programa del 33 parlaven dels fotògrafs de carrer. Els urban sketchers serien una mica l’equivalent, no?
S.- Aquí hi ha l’etern debat de quan un fotògraf fa la foto i l’sketcher fa el dibuix. La diferència que hi ha, i així ho vaig dir en una fotògrafa, és el temps que un i altre passa davant la cosa. Tot i que el fotògraf estigui mirant, l’sketcher l’està mirant i a més a més ho dibuixa. Quan el fotògraf fa la imatge apreta un botonet i ja esta. El dibuixant ho viu. En el dibuix, a més, pots incloure més coses: pots enganxar, pots escriure. Un fotògraf no pot fer això si no és a posteriori. Els enriquiments són diferents.
A.M.- Com vas arribar a ser professor d’aquest curs de Sant Lluc?
S.- Vaig conèixer gent i em van proposar com a professor. Suposo que tenien ganes de fer un curs diferent. Primer van començar en Lapin i en Sagar. Després no van voler continuar i ens ho van proposar al Miguel i a mi.
A.M. – Pots resumir les teves lliçons en un eslògan?
S.- Abans de dibuixar mira, entén el que vas a dibuixar i intenta plasmar-ho en un dibuix. Entendre per després dibuixar. Això és super-sintètic.
A.M. – Creus que hauria de ser més important el dibuix en les escoles?
S.- Sí perquè crec que el dibuix es continua utilitzant en molts nivells durant la vida, encara que sigui d’una manera prèvia en els projectes. Per exemple, fa poc, vaig veure que en el País digital –la versió digital del diari-, van penjar un esquema dels dissenys previs que van fer de la web. Es van plantejar el tema de la maquetació i van intentar amb aquest dibuix, preveure els problemes que podrien tenir. El dibuix et serveix per veure  i entendre el que faràs. Així que el dibuix no només serveix per l’arquitectura o les belles arts.
A.M. – Quins projectes tens?
S.- Vaig fer una proposta juntament amb el Miguel, pel Simposi d’urban sketchers de Santo Domingo, del mes de juliol i l’han acceptat.
A.M. Les classes de Miguel i Swasky a Santo Domingo estaran dedicades a ajudar a identificar els elements del tema d’un dibuix que poden tenir més importància en la composició i a deixar com elements atmosfèrics a d’altres. El Simposi de Santo Domingo arriba després del de Lisboa que ha deixat molts bons records en els participants. El que es veu, però és que això dels urban skecthers  és un fet mundial i que genera passió. Miguel i Swasky preparen amb il·lusió l’anada al país del Carib. Podeu seguir els dibuixos de Swasky al blog: http://www.swasky.net/
Dissabte, 24 de març de 2012
Mal de cap
Centelles. Si no hagués estat per un mal de cap que m’ha molestat a la part final del curs d’avui potser m’hauria quedat a dibuixar una mica més amb els companys. Anaven al Port Vell a esbossar una antiga caravela. Però he decidit pujar. Ha estat al tren on he pogut rematar la jornada amb un dibuix d’un grup de passatgeres del que n’estic content. Avui ha estat un dia de provatures: primer al subsòl de Barcelona fent una visió de 180 graus de les ruïnes. Però no una vista panoràmica, sino retallant les diferents parts, com si féssim una fotografia de cada una d’elles, però ajuntant-ho amb els problemes que això ocasionés amb les diferents perspectives. Per això s’havien de corbar les línies de les bigues del sostre. Però aquí residia la gràcia de l’exercici. El dibuix que he fet m’ha satisfet i desprès l’he repetit en un altre racó, més petit i amb poques línies i més color.
Cliqueu sobre la imatge per veure-la bé
Després hem pujat al Saló del Tinell i ens han manat de dibuixar 180 graus en vertical, des de la paret amb els finestrals que donen a la plaça del Rei, fins a la paret que donaria a la vila Laietana, passant pel sostre. L’intent m’ha sortit una mica malament, perquè el sostre m’ha sortit petit i l’he fet com si fos apuntat i realment és pla. Però una mica de color per aquí, una mica de color per allà han arreglat una mica el dibuix. Acabat aquest exercici m’he posat a una punta del saló i he dibuixat tot l’espai que veia, un sketch lliure que he acabat amb color. El Miguel, el profe del curs anterior, que avui ens acompanyava n’ha fet un de semblant des de l’altra cantó, només en línia. Però també s’ha entretingut a dibuixar l’aparell de pedres de les parets.
A l’última part de la jornada d’avui hem sortit a la plaça del Rei i la missió ha estat dibuixar tots els edificis de la plaça en un dibuix que concentrava 360 graus. La idea era perfilar la línia de les taulades i torres sobresortints, amb el cel com a punt de fuga infinit. Un exercici interessant però difícil, que m’ha acostat més d’un full aconseguir i al final encara m’ha sortit la capella de Santa Agata com si estigués aplanada. He posat blau a la part del cel i he donat per acabat aquest intent, que fora bo repetir en una altra ocasió. Sagar ha elogiat l’intent tot i que hem estat d’acord en que faltava una mica per aconseguir-ho. Els altres companys també ho han fet com han pogut.
Hem acabat tard, després de comentar els quaderns i amb uns quants hem anat a dinar: no ha vingut el Víctor, però sí el David, el Sagar, l’Saki, l’Antonio, l’Elda, la Mercè i el Miguel. Hem anat a una pizzeria del costat del mercat de Santa Caterina que han tardat molt a servir el menjar. Tres porcions de pizza, una aigua i un tallat, repartit 13 Euros, cada un. Hem acabat a les cinc. El tren sortia a les 17:41 i ha estat a la zona de Parets on he tornat a treure el bloc i he dibuixat al grup de noies que seia al davant, en un dibuix que m’ha anat bé per treure l’energia acumulada del matí.
Per cert, dissabte que ve hi haurà un petit Sketchcrawl per la zona d’Ausiàs Marc i el mercat de la Concepció. Sagar ho organitza. I el proper dia 21 d’abril, que es fa el 35 Sketchcrawl a tot el mòn, com que a Barcelona no es farà fins el dia 23 –Sant Jordi-,els del curs pujaran a Vic, que sí es fa en dissabte.

Dissabte, 17 de març de 2012

Carrosses?
Tren a Vic. Quan el tren de tornada ha entrat a l’estació de Sant Andreu on l’esperava ha començat a treure fum dels frens. Una forta olor a socarrim ha envaït la fosca estació. El revisor no ens ha deixat pas pujar al tren i més o menys ha fet baixar a tothom. Ens ha ordenat que pugessim al tren de Terrassa i baixessim altra vegada a Montcada-Bifurcació. A les afores de la metropolis, al nus ferroviari ens hem trobat els viatgers. De seguida he trobat una compatriota del poble i altres persones que mostraven dubtes sobre la durada del viatge. Al cap d’uns tres-quarts han trobat un tren i l’han encarrilat cap a l’andana i cap a Vic. De camí a casa he segut davant una noia molt maca i simpàtica que ha trobat una amiga. He començat a allà a escriure aquest text.
Els canvis improvitzats del tren també els hem petit al matí al començar al curs, quan situats davant les oficines dels serveis funeraris de Barcelona ens hem informat que el Museu de Carrosses Fúnebres estava tancat i en període de trasllat. Lapin que era amb nosaltres ens ha suggerit d’anar a una zona de Poblenou on hi ha cotxes vells –no antics- i motos. Així que hem agafat el carrer Zamora avall i hem anat fins Llull. Allà, a prop de l’estació de Bogatell hi ha una botiga de motos. Però no un concessionari sino un lloc on venen motos customitzades per ells o altres fabricants, seguin l’estètica de les Harley Davinson o de les motos clàssiques de la indústria catalana o d’altres indrets. El primer que hem dibuixat era una vespa blava que s’esperava a fora i altres models que hi havia al carrer. Els amos, molt amables han anat a prendre un tallat per deixar-nos temps a dibuixar. Per sort en Sagar ha conegut un dels jefes de la botiga i hem pogut anar entrant, en petit comité, al local i entretenir-nos amb els bells models que hi havia. M’he fixat en una espècia de Harley Davinson, baixa, amb el dipòsit de color verd i blanc, sense marca però. L’amo del local ens ha explicat que era d’un constructor japonès que feia servir un motor de les llegendària marca americana, però en aquest cas la resta era tot seu. M’he assegut al davant de tot, una mica al costat i com que el tema del dia era distorcionar i fer cabre tot l’objecte dintre el quadern m’he entretingut amb la formosa màquina. Era el tercer intent del dia i el que segurament ha sortit més bé, tot i que abans n’havia fet un d’una moto urbana que també n’estic content.
No pintar
Allà a quarts d’una –l’estona ha passat molt ràpida-, els profes ens han dit que anavem al Museu de la Música, on ja estava previst que havíem d’anar. Em tornat a pujar un carrer amunt, cap a la zona de les Glòries i cap a l’Auditori. El museu ocupa una gran planta i disposa d’una important col·lecció d’instruments. Només entrar en David i jo ja ens hem posat a dibuixar un violoncel, mentre la resta de companys s’han perdut per la resta de les sales. L’hem dibuixat asseguts, agafant-lo una mica contra-picat.
Després el Sagar ens ha convidat a dibuixar un piano. He anat més endintre del museu i he trobat un clavicèmbal decorat, quadrat i ben situat. L’he dibuixat des del costat del davant. No ha estat el millor dibuix. L’hi he posat una mica de color, però un responsable del museu m’ha avisat que allà no es podia ni menjar, ni tocar els instruments ni pintar amb pintura aquosa. Això que el vaig amb un paint-bruch que ni degoteja ni esquitxa.
Al cap d’una estona era darrera d’una col·lecció d’instruments de corda intentant fer un dibuix de conjunt, però els instruments m’han començat a sortir asimètrics i he acabat la sessió. Un cop hem sortit del museu, ens hem trobat tots al voltant d’un banc al sol i el Sagar i el Víctor han fet les valoracions dels quaderns. Només el David ha distorsionat bé els objectes, els altres encara els hem representat massa com els vèiem. Hem de millorar… Haig de millorar!
Amb el Sagar, el Lapin, la seva dona i el seu fill, l’Isaac, l’Antonio i el David hem dinat a un bar gallec del carrer Pamplona, prop d’on treballa un entranyable brodador de la meva empresa. Dinar de tapes i entrepans. Ens hem acomiadat i després ha vingut el show del tren.

Dissabte, 10 de març de 2012

Arc
Centelles. Porto unes quantes cròniques de retard, és cert: estic preparant un material interessant. Entrevistes als profes i alumnes del curs que la previsió és sempre publicar-les com a material nou setmanal, però no he aconseguit encara acabar les transcripcions. El temps. D’altra banda sempre hi ha alguna cosa per fer a Centelles: avui mateix d’aquí menys de dues hores inaugurem l’exposició memorial a Josep Esteve. Penso posar-me una americana molt xula que guardo a l’armari… tot i que fa una mica de calor. No se, ho haig d’acabar d’estudiar. No puc posar-me el jersei gris clar perquè me l’he tacat amb la ploma Lamy, intentant dibuixar l’Arc de Triomf a Barcelona. L’objectiu inicial de la sessió d’avui del curs era dibuixar un element distorsionat en la perspectiva. Com si el miressis per un ull de peix. Primer hem començat per un element senzill com l’arc de triomf del Passeig de Sant Joan. Ens hem situat molt a prop i hem mirat de fer-lo encabir tot en el quadern, tancant el màxim els angles de perspectiva. El primer cop anava bé, però el Víctor m’ha dit que havia d’agafar més tros del monument. L’he tornat a començar i tot i que he tingut de retocar el baix i m’ha quedat retallat, crec que m’ha sortit prou bé. Després hem anat a un trosset més amunt i l’objectiu era dibuixar quatre “faroles” decoratives i el fons… Ho he fet, però he vist unes bicis del Bicing a prop i l’he començat a dibuixar per davant, intentant forçar la perspectiva. Però no m’ha sortit. No ha estat fins una estona després que n’he parlat amb el Víctor, m’ha fet un exemple i ho he tornat a intentar situant primer de tot el llum, gran i al fons més petit el seient, de forma una mica exagerada. La cosa ha anat bastant bé però en Lapin, que ens acompanyava m’ha dit que si l’hagués agafat d’un costat s’hauria entès millor que era una bici. Massa frontal. A l’últim moment del curs hem anat a dibuixar la façana de l’estació del Nord. He fet uns esbossos ràpids i he marxat aviat, ja que a les 2 m’esperava la Carmina al pis que tenen ocupat com a exposició de l’Elisabet Salat, objecte de l’article que prepararé per dimecres vinent, pel blog.
Avui he dinat sol a un bar que hi anava quan feia de periodista. Abans ho portaven uns sud-americans. Ara ho han agafat uns altres i han canviat la decoració. Més fosc i minimalista. El lloc es diu Bosco. He menjat bé, però he fet un únic plat, una petita tapa de croquetes, postres, beure, un tallat… no feia menú i he arribat als 19 Euros. Si no m’hagués fixat que em cobraven un pa em tomàquet, que no he menjat, m’hauria costat tres euros i mig més. Seguint el consell del Víctor també he fet el dibuix del lloc, amb la Lamy. L’he colorejat amb aquarel·la al tren, per això el color trontolla una mica, perquè el tren sacsejava bastant.

Dissabte 25 de febrer de 2012

Equivocar-se
Centelles. Tercer dia del curs, segon per mi perquè la setmana passada vaig fer campana degut a que tenia el dinar final amb la Comissió de la celebració dels 300 anys de l’església parroquial de Centelles. Avui ens hem trobat a un forn del carrer de Balmes, a prop del xamfrà amb Còrsega. Un lloc on la conversa del forner per telèfon era si existia un altre tipus de blat més tou per fer no se quin tipus de pa. Tenien pans de tota mena i gustos, pastes, pastissos… i una màquina de cafè. M’he deixat seduir per un tros de “brounie” que he guardat gelosament a la bandolera per l’excursió de demà diumenge a la Garrotxa. Per compartir. Espero que no s’hagi aixafat molt sino menjarem un tipus diferent de crep.
Al forn hi havia la majoria d’alumnes, els dos professors i un papus dels urban sketchers, en Lapin que ens ha acompanyat part del matí. Més tard també he pogut saludar al Miguel i a la seva dona.
El tema d’avui era fer línea i ens hem centrat en la construcció lineal, l’ombrejat a base de trames… no hem aplicat ni color ni taques.
Em actuat a la zona del Palau Robert. Primer a fora al parque on un grup de persones feien Tai-xi. Un grup reduït, molt més que el de la plaça del costat del Mercat de les Flors, a Monjtjuïc, que anava fent moviments i assajant nous passos d’aquesta dansa oriental silenciosa. Hem dibuixat els seus moviments. Els profes ens han indicat que ho havíem de fer sense aixecar gaire la ploma. En David ho ha fet literalment hi ha ordenat uns gargots de forma antropomòrfica. A mi en canvi m’ha anat bé canviar entre la ploma i el Pentel per crear un dibuix airós, sobretot de línia encadenada dintre de cada figura. M’he situat als peus d’uns plafons expositius, al mig del grup de tai-xi i silenciosament he anat fent els meus dibuixos.
El Bulli
Acabada aquesta etapa ens hem dirigit a l’exposició de Ferran Adrià que hi ha a la planta superior del Palau Robert. En Víctor com havia passat una mica abans, ha hagut de convèncer al guàrdia jurat perquè el deixés pujar amb la seva bici plegable. Un cop a la sala la missió era dibuixar els objectes –bàsicament utensilis de la cuina i el menjador del Bulli- només fent un sol traç. Aquí les composicions no m’han sortit molt maques, però han complert l’objectiu.
L’exposició no és que sigui molt interessant. La part que m’ha agradat més és la de la televisió que recorda el capítol de Polònia que s’emfotia del Ferran davant la seva presència i la de la Ruscalleda.
Acabada aquesta part hem tornat al pati. L’etapa final del dia era dibuixar l’entorn urbà amb la línia com a protagonista i fent les ombres amb ratlletes de trama en diagonal, sobreposades per enfoscir. I també ratlletes creuades, com en els gravats de Dürer, també per donar tons grisos i negres. El meu dibuix l’he fet amb ploma i els negres m’han quedat una mica igualats, de manera que és com un plà. Hi ha un intent de sombrejat, però no és clar. El Sagar ha destacat que el nen fet amb Pentel i la palmera donaven major joc a la composició i la salvaven. Avui s’ha incorporat una noia nova al grup, la Marta de Berga, que viu a Barcelona i ha fet dos anys de Belles Arts. En canvi ens ha deixat la noia alamana de qui parlava el primer dia. La família…He acabat el bloc de Canson i he començat el d’Artist, que té més pàgines i és una mica més gros.

Primera crònica de la segona edició del curs

Dissabte 11 de febrer de 2012

“Giants”
Centelles. Tren de nou cap a Barcelona, a les 8 del matí per assistir a la primera classe del curs “Dibuixant la ciutat”. Al tren hi anava la Glòria, la xicota del Jordi Rovira que baixa a treballar a una botiga d’interiorisme. Hem compartit el seients amb un profe de la Salle, maleducat que es molestava quan li hem agafat els seients i ha marxat quan ha entrat més gent a Parets.
La segona tanda del taller l’organitza també el Cercle Artístic de Sant Lluc i l’imparteixen el Víctor-Swasky i el Sagar, que s’ha incorporat de nou en substitució del Miguel. D’alumnes som uns deu, però avui ha faltat algú com la Laura, que repeteix però com es habitual fa campana. En canvi hi havia una nova noia alamana, la Sònia que des de fa uns mesos viu amb la seva família a Barcelona i amb prou feines parla castellà i menys català. He fet pràctiques d’anglès. En el seu país no hi ha gegants o “giants” amb anglès. També repeteix el David, l’Isaak, l’Elda, l’Antònio i hi ha de nou dos nois i una dona que pel que m’ha semblat és amiga de l’Elda.
En aquesta segona edició de les cròniques del curs introduiré entrevistes dels professors i dels alumnes, amb imatge dels seus treballs, per tal d’explicar la seva relació i el seu amor per el dibuix urbà. L’encarregat d’estrenar properament les entrevistes serà el Víctor Martínez, Swasky que també ens parlarà del seu llibre sobre el barri de Sants.
Ataca taca
La classe d’avui ha començat a la biblioteca de Sant Lluc. Els dos profes han anunciat que el tema d’avui seria treballar amb el color, mirar de no fer línia i esbossar i formar a partir de la taca. M’he adonat que no partava els “paint-bruch”-els tinc a Can Manso, d’eina per fer una aquarel·la molt gran-, però sí un pinzell de tinta sèpia… He pensat que ja n’hi hauria prou. L’espai del dia han dit que seria la Casa dels Entremesos, al costat de Sant Lluc, on hi ha en exposició alguns dels gegants de la ciutat. Gegants immòbils o que de tant es treuen, com avui o demà, en motiu de la festa de Santa Eulàlia, aquest diumenge. Així que hem desfet la petita reunió i ens hem dirigit a l’edifici del costat. Ens hem distribuït i hem començat.
L’espai està dividit en varies sales i dintre d’aquestes, a banda i banda es situen els gegants de pasta de paper, molt ben conservats i bonics. La sala on m’he estat tota l’estona tenia un passadís elevat ja que el nivell del terra quedava més baix i això permetia guarda-hi els gegants de gran alçada. En aquest espai hi havia sobretot la representació d’antics reis de la Corona Aragonesa, així com sants, donzelles, prohoms i algun “moro”. Gegants antics i actuals, ben construïts i expressius. Tot i que tristos, en general. Aquí he fet un primer dibuix amb Pentel de tinta… El Sagar m’ha dit que anava bé, però que per seguir el tema del dia era millor que agafés les aquarel·les. Així que m’ha hagut de deixar el “Paint-bruch” i he continuat dibuixant els gegants de la sala amb taques, transparències i ombres d’aquarel·la. Els profes m’han assenyalat que tenia que mirar de començar més a partir d’una taca i anar-la treballant enfosquin les zones, però se’m feia difícil i la tendència era atacar a partir de trossos de taques que s’organitzaven per donar forma a les estructures antropomòrfiques.  He fet també retrats d’algunes de les figures: més difícil encara.
La sessió s’ha acabat a quarts de dues, que han tancat el museu. Així que per acabar de rematar la jornada hem buscat un bar i hem comentat els quaderns, a partir de l’anàlisi crític de Sagar. Del què m’ha dit em quedo amb la indicació de que traspassi més la zona fronterera entre colors, de manera que no es creïn zones blanques inexplicables en el dibuix. Bona setmana!

—————————————————————-

Fi de la primera edició del curs

Dissabte 10 i 17 de desembre de 2011

Dos palaus
Centelles. La penúltima jornada vam visitar el Palau de la Música i l’última el Palau Nacional. Dos indrets diferents però immensos per atacar-los amb el compendi de consells i lliçons que els profes ens han ensenyat durant aquests mesos. Al Palau de la Música les instruccions eren explicar l’espai als que no el coneixien. Al MNAC volien que féssim panoràmiques, es a dir: agafar els dos extrems d’un espai, situar el mig i omplir.
Al Palau de la Música vam poder entrar a la mismíssima sala de concerts, on ens hi vam estar tot el matí fins que els guàrdies ens van fer fora perquè ens havia passat el temps. Em vaig estar a una cadira del palco, prop de l’escenari dibuixant la sala i els grups que anaven entrant a fer visites, així com els operaris que preparaven la sala pel concert del vespre. El primer dibuix va ser el més complexa: un doble foli amb la platea, l’escenari i el mur del fons acabat amb els quatre colors d’aquarel·la. Un cop fet aquest dibuix i el de les persones vaig anar canviant de lloc. Primer des d’una escala d’accés a la platea vaig fer el pati de butaques. Després vaig sortir a l’entrada de la sala de concerts i vaig començar uns dibuixos dedicats a l’escala i als accessos, però quan estava a punt d’enllestir-lo per posar color el guàrdia em va dir que ja era l’hora. Aquell dia van venir bastants companys i també s’hi va afegir el Daniel Castro, arquitecte que ja ha vingut un parell de vegades –com al Museu Blau.
Retorn al MNAC
El darrer dissabte, al Museu Nacional, va ser el del comiat d’aquest trimestre. Ara tocarà apuntar-se a un segon curs que els profes, si el fan, diuen que ompliran de nous continguts. El Víctor no se que deia de donar-nos a cadascú l’encàrrec de seguir un tema o un projecte durant les diferents sessions.
Al Mnac vam entrar a dintre, directament. A fora feia molt vent i fred i no va anar bé de fer panoràmiques de la ciutat. La panoràmica que vam fer tots va ser la de sota la cúpula central –no la de la sala oval-, des de dalt cap a baix al terra, amb tot els sistemes de finestres arcades, motllures i columnes. A mi s’em va distorsionar la perspectiva, però amb el color de les aquarel·les hi vaig donar un final feliç. Després vaig fer dibuixos de grups de persones. Més tard vam entrar a les sales. Primer vam explorar la de Romànic, però ens va semblar que no anava massa bé i vam dirigir-nos cap a la col·lecció de modern. Vaig fer esbossos de l’espai amb escultures, visitants. Vaig fer un segon dibuix del sota d’una cúpula. Els profes em van suggerir que fes més dibuixos panoràmics, inclús amb la possibilitat que distorsionés les línies per encabir-ho tot.
De seguida es van fer les dues i vam decidir anar a prendre alguna cosa al bar. Allà vaig regalar-els-hi el linòleum que havia fet expressament dedicat als professors. Un detall per reconèixer la seva tasca i l’enriquiment que m’ha suposat fer aquest curs. Al cap d’una estona el Miguel, l’Isaaki, el David i un noi de Lisboa que ens acompanyava, el Felipe, vam anar a dinar per la zona del Poblesec, per acabar la jornada i arrodonir el final de curs, abans de Nadal.

Dissabte, 3 de desembre de 2011

Color al Museu Blau

Centelles. Passa tan de pressa l’estona de classe del curs. Avui hem anat al Museu Blau. Seu del museu d’història natural, que antigament estava a la Ciutadella. Ara està a l’antic edifici Fòrum, que es va fer en aquest lloc i per aquest acte fa set anys. Estava buit i hi ha posat aquest museu que ocupa tota la primer planta i inclou tallers, aules, botiga, mediateca. Abans tenia un bar però el van tancar per falta de clientela. Pujant l’escalinata principal et rep l’esquelet de la balena. No sabia de l’existència del Museu Blau i quan el Víctor ho va dir per internet em pensava que ens feia una broma. Potser pensava amb el museu blaugrana? El museu del Fòrum és blau perque les parets exteriors son de color blau marí. L’interior és fosc. Les col·leccions de biologia i geologia es mostren amb vitrines modernes, però que tenen un record d’antic. Hi ha bastanta tecnologia interactiva, com unes lupes electròniques per veure objectes i saber-ne més informació a través de les dades que et surten a la pantalla.
Ens hem trobat casi tots a l’entrada del museu. Han faltat la Laura, el Felipe que era a Madrid i el Josep Maria que tenia reunió familiar. També no hi era la Trini que ja fa dies que no bé. Hem entrat al museu i els profes ens han explicat els objectius del dia: dibuixar i omplir amb color. Avui era el dia del color, d’utilitzar les aquarel·les i si els teniem tintes de tons diferents. Podíem dedicar esbossos a l’espai i als objectes.
Museu-objecte
M’he quedat a la recepció del museu i he fet dos dibuixos d’aquell espai. Un de la recepció amb atenció a les finestres i al clarobscur i un altre de tot l’espai de la recepció des de l’altre costat del triangle que forma la caixa de les escales d’accés a la planta principal, amb vistes a la balena i a les vitrines d’informació que queden a un cantó.
Després he entrat a les col·leccions i he començat a dibuixar alguns fòssils. Una espècia d’insecte de Txèquia i el cap fossilitzat d’una tortuga marina. Quan començava un tercer dibuix de l’espai el Víctor ha vingut a buscar-me i m’ha dit que comentaríem el què havíem fet en una aula. Hi he anat i hem fet una mica de tertúlia. A mi m’han dit que intentés dibuixar amb el pinzell de l’aquarel·la, prescindint del punta fina que feia servir. Que dibuixés pintant. Els altres anaven fent les seves provatures. Avui ens acompanyava un noi arquitecte, que dibuixa molt bé, el Daniel Castro que també penja imatges de dibuixos seus al Flickr.
He tornat a la posició on estava quan m’han vingut a buscar i he provat de dibuixar l’espai. Ho he hagut de repetir i insistir i al final m’ha sortit aplicant només blau. Perquè al fer la barreja amb el vermell emborratxava el dibuix. Després he començat a fer els dibuixos directament amb el pinzell d’aquarel·la. He fet el conjunt d’un isard i un elefant, el lleó, ocells, un cangur, un teixó i al finalment un parell de granotes. Els més aconseguits el taxó i el cangur que acompanya aquest article. La sessió ha acabat poc abans de les dues del migdia. Ja és hora!
Ens hem trobat a la recepció. La Maku, com que no l’hi agraden els animals dissecats ha sortit a fora del museu i ha fet l’edifici exterior. Els que érem allà, un bon grapat se n’anava a dinar de menú, però jo he tornat a buscar el cotxe i he pujat cap a Centelles. Falten dues classes del curs. La propera anem a dintre el Palau de la Música. Consulteu Flickr per veure més de dibuixos de la jornada.

Dissabte, 26 de novembre de 2011

Captar instants
Centelles. Ens hem trobat al hall de Caixaforum a les 10 del matí. Amb el Josep Maria havíem aparcat prop del Poble Espanyol. A l’ample carrer que passa per davant de Caixaforum i puja cap a l’estadi han tret els aparcaments. Ara hi ha dos grans carrils-bus. Però hem pogut aparcar bé. Amb una hora erem a lloc. Per fer temps hem anat a fer un café: una cafeteria canina que hi ha a un hospital veterinari. Un lloc on tenen piscina per fer massatges als gossos, fan tot tipus de tractaments com si es tractés de malalts humans. I a la cafetaria tenen servei pels gossos i gats. Hi havia una parella per fer una visita al seu gos de catorze anys. Acabat el tallat, ja eren les deu i amb dues passes hem estat al Caixaforum. Han anat arribant els companys i els professors. El Víctor amb els seus cascos verds, el Miguel amb la seva jaqueta North Face color beix i les motxilles. El Josep Maria també porta una motxilla d’excursionista on hi carrega l’entrepà per l’hora de dinar i els quaderns. Jo porto una bandolera petita amb els quaderns i l’estoig amb els pinzells. Actualment la bossa lloeix dues xapes: una del Miguel, amb la cafetera que és el seu símbol. I una altra més grossa amb dos esquelets mexicans pintats sobre roba negre, que vaig treure del Cosmo, la setmana passada.
A Caixaforum les instruccions eren fer dibuixos de les persones, els quadres, l’espai. Però no tant l’arquitectura, com detalls. Abans d’entrar a la sala d’impressionisme m’he quedat al hall per fer dues notes de l’ambient que hi havia i del mur de Sol Lewitt. M’he quedat amb la idea de que hi ha sketchers que dibuixen els museus i les exposicions com a tema, i que n’hi ha un que tenia un quadern titulat “un dia al museu”. He intentat fer el “un dia a Caixaforum”. He fet el hall i la sala d’exposicions dels impressionistes, principalment la gent i algun detall d’un quadre, com una marina nocturna de Monet. Hi ha quadres de Corot, Millet, Renoir, Pissarro.
Gent mirant
Un cop he atacat varis fulls amb gent mirant els quadres he passat per davant el Víctor i m’ha dit que potser seria bo que hi afegís color. De manera que he tornat a un banc i m’he dedicat a fer composicions més completes amb color. Però color selectiu. Per fer les parets de l’exposició només he pintat amb aquarel·la els cantons, de manera que no ho he omplert tot de tons. No ho he emborratxat. Després he repassat alguns dibuixos que ja havia fet i he afegit notes de color: verd, vermell, mostassa i blau. He utilitzat poc el taronja, avui. Després dels impressionistes hem visitat gràficament l’exposició dels Ballets Russos i al final hem pujat a la terrassa de Caixaforum. No em venia de gust dibuixar les formes arquitectòniques de l’antiga fàbrica, n’he fet fragments i m’he dedicat a pendre notes de més persones i de gent que s’esperava a una parada d’autobús. El bus també ha arribat i l’he dibuixat esquemàticament. Una mica de color i apa.

Dissabte, 19 de novembre de 2011

Cosmo
Centelles. Escric aquesta crònica camí de Centelles, des del tren. Som a Torre Baró. Torna a ploure. Avui en Josep Maria tampoc no ha pogut venir. El dissabte passat van ser els bolets i avui que el seu sogre està hospitalitzat. Des d’aquí li desitgem el millor. Per aquest motiu he arribat una hora tard al curs. El lloc de la trobada era al carrer Enric Granados, al passeig que hi ha al costat del Seminari, entre Diputació i Consell de Cent. Quan hi he arribat encara no havien desvetllat la sorpresa del dia, perquè el local en qüestió estava tancat. Com a molt obririen una hora més tard. De manera que hem fet temps dibuixant. Una mica abans de les 12, veient que encara en teníem per uns minuts m’he escapat fins la galeria Francesc Mestre Art, dues travesseres més amunt. No he pogut veure al Francesc, però hi havia la Diana i he pogut veure l’exposició que actualment tenen. Compleixen 10 anys i mostren una selecció dels artistes que han passat per la sala: Miró, Guinovart, Nogués, Subirats, etc. Al cap de cinc minuts tornava a ser al costat del Seminari. Finalment hem pogut entrar al local. Es tracta d’un bar- galeria d’art, el “Cosmos”. Un local gran, lluminós, net, amb varietat de propostes de teca. Hi havia un taller de “cadeneta” amb llana de fil molt gruixut. L’objectiu del dia era dibuixar l’espai i el grup de joves que feia el taller. El Víctor ens ha encomanat que féssim detalls, no dibuixos complets. Detalls distribuïts en el mateix paper. D’això n’hi diu “dibuix fragmentari”. Un bon recurs per plantejar situacions ràpides i concretes. El grup de noies ha anat molt bé per practicar.
Noies
Els dibuixos que he fet eren amb pinzell de tinta i una mica d’aquarel·la líquida de color taronja. Molt poca. He fet diversos dibuixos de les persones i algun de l’espai. Es poden veure casi tots a la pàgina de Flickr. Al  Cosmo hi ha anat entrant gent. A part del taller de “cadeneta” hi ha una exposició del “Dia de los Muertos” Mexicà, amb diverses obres gràfiques i un altar amb tota mena d’objectes i decoracions dedicades als difunts. Quina casualitat, pensant amb l’exposició que estem preparant de la “Dansa de la Mort”. He demanat a la noia del bar si admetien més propostes i m’ha dit que els hi enviés més informació. Més endavant ho faré.
També he conegut una noia alemanya, la Clàudia, que viu a Barcelona i s’ha declarat una admiradora de l’activitat que tenim per Centelles. Està convidada a tornar a venir. El curs ha acabat a tres quarts de dues. Tothom a anat marxant, però he fet una mica de temps. He parlat amb el Víctor, sobre si el trimestre vinent el curs seguiria amb temes nous o tornaria a començar. M’ha dit que, si continuen ells, tenen previst fer coses noves i aprofundir-ne d’altres com la perspectiva. L’altre professor, el Miguel no ha vingut perquè l’han convidat a un certamen de dibuix urbà a una ciutat de França. El proper dissabte ens ho explicarà. Ara estic entre Mollet i Parets. Bona setmana!

Dissabte, 12 de novembre de 2011

Créixer des de dintre
Centelles. Avui he baixat amb tren a Barcelona. En Josep Maria tenia una cita amb els bolets del bosc. A les 9 i vint ja era al carrer Comtal. He esmorrat, com és típic al bar “Menjar i beure” del mercat de Santa Caterina. És petit el mercat, però hi ha parades molt maques i variades. Diuen que hi tenen la carn molt bona i també hi havia bolets. Però l’emoció d’anar-els a buscar no és la mateixa. A les 10 hem començat la classe a la biblioteca de Sant Lluc. A mica en mica han anat arribant els companys i els professors. Ens han ensenyat el seus blocs amb els dibuixos més recents. Tots dos, tant en Víctor com el Miguel havien treballat temes de músics d’un concert de jazz. El Víctor ens ha ensenyat un projecte de dibuixos que està fent per un calendari d’equipaments de Sant Boi de Llobregat. El Miguel no ha estat menys: s’ha auto-editat un llibre de dibuixos que aviat es podrà comprar per internet.
El tema del dia era el que anomenaven “dibuix orgànic”. Es tractava de començar el dibuix a partir d’un detall i anar construint la resta. És a dir, per exemple un cap, una finestra i anar dibuixant el seu voltant. Enlloc de començar per l’enquadrament i omplir. Avui el dibuixant d’exemple ha estat Tommy Kane, il·lustrador i publicista americà.
El terreny de dibuix ha estat l’església de Santa Anna, prop de plaça Catalunya, encara que amagada. Tot i ser un lloc apartat de la civilització hi va passant gent que es deixa meravellar per l’espai.
Espiritualitat
He començat a dibuixar a la zona del claustre. Primer he començat per la corriola del pou i he anat fent el voltant: l’estructura del pou, els arbres, el fons, etc. Prèviament, durant l’estona de teoria a Sant Lluc, els profes també ens han parlat de la importància de construir el dibuix seguint una mateix discurs. De manera que en els arbres, enlloc de fer quatre gargots ens dediquéssim a cercar un traç que expliqués la naturalesa dels objectes d ‘una manera més completa i d’acord amb la resta del dibuix. En aquest primer dibuix he pogut practicar també aquest punt i he fet una sèrie de formes geomètriques seriades per representar les fulles. Però el resultat no ha estat gaire bo.
Els altres dibuixos han tingut com a tema, també el claustre, l’entrada i l’interior de l’església. Tant el Victor com el Miguel han aprovat els dibuixos. El Víctor ha estat qui m’ha indicat, que potser el fons d’alguns esbossos els podia resoldre amb color. Això ho he practicat una mica amb dibuixos on he aplicat aquarel·la. El més lograt ha estat un en que es veu el pou i el darrera amb arcs del claustre.
Del interior del temple he fet un Sant Crist, l’altar major i dos temes de gent que celebraven missa. Sempre partint d’un detall, ja sigui una persona o un cap. Un altre dibuix satisfactori l’he realitzat a l’entrada del claustre, partint no d’un objecte concret, si no de la conjunció entre un arbre i un muntant de la porta d’accés. He treballat amb pinzell de tinta, aquarel·la taronja per indicar el punt d’inici del dibuix. I també amb aquarel·la dels colors que vaig comprar dissabte passat, tot i que em costen més de dominar,  per el difícil de controlar la quantitat d’aigua. En resum ha estat un matí de dissabte aprofitat.
Com que he baixat amb tren m’he quedat a dinar a Barna i l’he compartit amb el Víctor que s’ha apuntat a venir. Em pogut parlar de les nostres vides, l’experiència amb el dibuix i les sessions d’sketchcrawl. Potser algun dia n’organitzi una a Centelles. Només cal reunir gent, fer una passejada dibuixant i penjar els dibuixos a internet.

Dissabte, 5 de novembre de 2011

Ampliació de colors
Centelles. Comencem les classes del novembre al barri del Poblenou, concretament pel voltant de Can Framis, actualment seu de la Fundació Vila Casas. Ens trobem tots fora de l’estació de metro de Llacuna. Els professors, Miguel i Víctor, ens indiquen que la lliçó del dia serà la perspectiva. Avui ens reperteixen una fotocòpia amb indicacions de la lliçó del dia i una referència al sketcher James Hobbs. Un cop ha arribat casi tothom –falta la Laura que arribarà molt més tard, per festes nocturnes- ens dirigim cap a Can Framis, passant pel carrer de Roc Boronat. La zona és prou coneguda per mi, ja que sovint hi passo amb la furgoneta, de retorn del brodador. En un bar d’aquest carrer, un dia al matí hi vam anar a esmorzar amb el Ramon, el comercial de l’empresa. Tenien uns crossants de xocolata molt bons.
La lliçó i l’eina
Arribats al xamfrà davant l’antiga fàbrica, en Miguel ens dóna les últimes instruccions: m’interessa la perspectiva més que el detall. Jugeu amb un o dos punts de fuga. Més o menys  inspirats amb aquesta idea comencem a dibuixar. Em col·loco mirant un solar interior, amb uns blocs de tallers al fons. Dues perspectives formades pels edificis. Més tard vaig fins al final del carrer i dibuix-ho un edifici d’habitatges, amb la perspectiva que l’hi dóna estar al xamfrà. Utilitzo la plumilla amb pinzell i el color taronja d’aquarel·la líquida. Després quatre ratlles per altres racons, fins que els profes ens indiquen que entrem dintre el pati de Can Framis. Allà tinc la oportunitat d’ensenyar els dibuixos al Víctor, que em comenta que els dibuixos són bonics, però tenen poca complicació en el joc de perspectives. Em convida a dibuixa un joc de volums de l’entrada del museu. La prova la supero. Més tard en Miguel també em diu que, “potser he complert poc amb els objectius del dia, però en canvi m’ha servit molt per practicar amb el pinzell de tinta”. Tant que he cercat llocs! El curs acaba cap a tres quarts de dues. El fred ens convida a marxar. Amb en Josep Maria iniciem el camí de retorn, amb l’esperança de no trobar els accidents que hem trobat al matí.
Un cop a Centelles, a la tarda, dóno forma a una altra idea que porto al  cap: compro un tàper molt petit, per cinquanta cèntims. Vaig a Can Tenorio i trio quatre pastilles d’aquarel·la: blau ducados, mostassa, vermell i verd fosc. Pastilles que munto al tàper, amb l’ajuda d’un cartró pluma. D’aquesta manera comença la pràctica amb més colors, tot i que desitjo limitar molt la paleta, treballar amb colors abstractes i seguir amb l’ús selectiu del taronja. Aquesta setmana que comença tindré més eines per dibuixar. Encara tinc pendent reincorporar els Rotrings, que els haig de treure del calaix i omplir de tinta. Per treballar amb el bloc petit crec que m’aniran bé. La plumilla pinzell, m’agrada molt, però de seguida omple el bloc petit, perquè fa la línia gruixuda.
Il·lustren aquest article el dibuix dels pisos de tallers i el primer fet amb els quatre colors nous. Es poden veure més dibuixos a la pàgina de Flickr.

Dissabte, 29 d’octubre de 2011

Sorpreses artístiques
Centelles. La tercera sessió del curs “Dibuixant la ciutat” ha tingut dues sorpreses: en primer lloc, ens ha visitat la dibuixant Inma Serrano, de Sevilla –http://dibujosypegoletes.blogspot.com/-. Professora d’institut, dedica bona part del seu temps a dibuixar les coses que l’envolten, principalment persones. Treballa amb retoladors, aquarel·les. Ens ha ensenyat els seus diversos blogs i ens ha explicat que en té dos amb dibuixos d’uns viatges al Japó i a Dublín, a una exposició d’aquest tipus de treballs. Serrano s’ha prestat a explicar-nos la seva manera de treballar i els seus gustos gràfics. Després ens ha acompanyat en la sessió de dibuix per la ciutat.
Avui l’exercici era dibuixar amb pinzell. Jo no en portava –no me n’havia enterat que era necessari portar-ho-, però el Víctor, un dels professors, s’ha prestat a deixar-me la seves eines. I aquí hi ha hagut la segona sorpresa. M’ha deixat una espècia de plomilla que té la punta de pinzell i guixa tinta. Després m’ha deixat un d’aquest “bolis” que s’omplen d’aquarel·la líquida, concretament de color fúcsia. Les dues eines eren totalment noves per mi, però m’ha agradat molt provar-les i crec que me n’he sortit força bé. Els professors m’han assenyalat que potser havia de precisar més el traç de la línia. I també m’han convidat a fer dibuixos que expliquessin els espais. Tot és qüestió de pràctica.
Del fúcsia al taronja
Avui hem estat a la plaça de davant la façana de Santa Maria del Mar. Després hem anat a la plaça del Rei. Havíem d’anar a la plaça Reial, però sembla ser que ha guanyat l’espai monumental del cor de Barcelona. De camí cap a aquesta plaça, amb en Josep Maria de Tona ens hem arribat fins una botiga de belles arts del carrer Sant Ferran, on hem pogut comprar les eines que abans havia provat: una plomilla amb pinzell i estris per pintar amb aquarel·la. He triat el color taronja. Animats amb les noves adquisicions hem anat cap a la plaça del Rei i hem tornat a dibuixar. Ho he fet des de diferents perspectives, seguint la idea d’explicar els espais. M’agrada dibuixar edificis amb balcons i confluències de carrers. Després poso color en un edifici, per donar una nota de color. Els resultats m’agraden, si bé veig que em falta molta pràctica amb les noves eines. El boli d ‘aquarel·la es pot diluir amb aigua i després es poden aplicar tons de color més translúcids i aconseguir els foscos a base d’insistir. Ho haig de provar. La classe ha acabat prematurament a dos quarts de dues, quan tothom ha marxat. Però amb en Josep Maria ens hem quedat una estona a fer algun altre apunt. A les tres ja érem al cotxe camí de casa. Bona setmana!

Dissabte 22 d’octubre de 2011

Una mica anàrquic
Segon dia del curs de dibuixant la ciutat. Incorporació del Víctor, l’altre professor que farà les classes. Un noi jove i didàctic. Ahir vam anar a dibuixar a la plaça de Sant Pere, on hi ha l’església de Sant Pere de les Puel·les. Abans, durant una hora vam estar parlant a classe sobre tècniques i de la necessitat de dibuixar sovint, almenys un per dia. M’agraden aquests deures! El treball amb el grup de Dibuixant la Ciutat és bastant d’ensenyar els blocs i els dibuixos. Els professors són els primers que es presten i expliquen les maneres com ho han fet. En Miguel treballa amb estilogràfiques. En Víctor ara ha redescobert els llapis de colors.
La sessió de dibuix a la plaça de Sant Pere tenia com a objectiu  que captéssim la forma volumètrica dels edificis i la geometria. Res de detalls i descripcions. Vaig fer varis dibuixos, des de diferents racons de la plaça. Els que va veure el Víctor, em va dir que havia d’organitzar millor l’ús de diferents estris per fer les línies, ja que hi ha una mica de barreja, així com la combinació dels colors. Utilitzo un violeta i sanguina i els aplicava més per distingir que per donar profunditat.
Del dibuix que estic més content és del que il·lustra aquest article, realitzat últim. Està fet des d’una entrada a la plaça, del cantó de l’Arc de Triomf. Mostra els volums dels edificis i fa indicacions de la ubicació i la forma de les finestres sense entrar en detall. El traçat final amb el retolador també li dóna major unitat. En altres dibuixos combinava el retolador amb bolígraf. Aquest l’utilitzo com a llapis per plantejar l’escena. De moment utilitzo el bolígraf enlloc del llapis perquè sembla que predisposa més a plantejar l’escena d’una forma decidida, amb el traç segur.
Avui també he dibuixat, al mercat anticrisi i he pogut aprofundir en el tema. He utilitzat bastant la sanguina per donar to al fons de la paret, però m’he vist limitat una mica de tons. El violeta és fred i em calia un to càlid per descriure alguns personatges. Serà qüestió d’introduir un llapis de color. La sanguina va bé però deixa rastre. Una mica de fixador potser ho solucionarà. El segon dibuix mostra una de les parades i la nombrosa gent que s’hi aplegava. Hi ha hagut moltes parades i molta gent. Les vendes han anat bé, però per un moment he pensat que faria més dibuixos que duros. Venia llibres, auques i gravats meus i de la Marta de Tavertet. Bona setmana!

Dissabte 15 d’octubre de 2011

Es pot fer millor

Ahir va ser el primer dia del curs de dibuix urbà que s’imparteix al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. És un dels pocs llocs on es dóna aquest curs d’un tipus de dibuix, que gaudeix d’una popularitat important. També es coneix amb el nom de Sketchcrawl. Fa uns dies parlàvem d’una exposició a Vic d’aquest tema. Ara ja hi participo des de l’aprenentatge, fet que obra un nou camp de desenvolupament artístic.

El primer dia va ser una bona cabussada. Ja que a nivell internacional es celebraven sessions de sketchcrawl i Barcelona no podia ser menys. Així que ens vam trobar molts altres dibuixants, amb qui al migdia vam compartir un dinar.
Després de la presentació dels alumnes del curs a la seu del cercle, vam anar a voltar i dibuixar pel Raval. El grup de dibuix urbà de Sant Lluc el formem un grup heterogeni de unes deu persones, de diferents edats. Podríem dir d’entre els 27 fins als 60. Ex-professors, enginyers, informàtics, arquitectes, administratius d’empreses, llicenciats en Belles Arts, etc.
Cinc a un
Les sessions van començar a quarts d’11 i es van allargar fins a les 2. Primer vam dibuixar els racons del pati de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona i després la zona de la Rambla del Raval, des del costat del gat d’en Botero, la popular escultura. Els primers sketchos van ser ràpids i impressionistes. Els companys hi posen color amb aquarel·la i és cap aqui on podria caminar. El professor, de nom Miguel Herranz, és un paio exigent i molt analític dels dibuixos de cadascú. A mi precisament em va dir que n’havia fet molts i que havia de procurar cercar més el detall. I també que podia probar de fer-ho amb bolígraf. Efectivament, mentre els altres companys n’havien fet 1 o 2 amb una hora, la meva mà en va esbossar quatre o cinc. Alguns més ben trobats, d’altres més erràtics. Els altres companys estilaven dibuixos més delicats i detallistes. Hi ha un blog on es poden veure els dibuixos d’altres persones: http://barcelonasketchcrawl.blogspot.com/
%d bloggers like this: