Marta Ballvé reivindica el deute amb els arbres

La Premi Centelles 2012 continua pintant i exposant. Ara té un projecte nou exposat a la galeria Artevistas, que acaba diumenge

Article número 700

Barcelona/ Centelles. Avanço una mica la publicació d’un nou article perquè justeja el temps per veure l’exposició que explicaré, que acaba diumenge. Es fa a la galeria barcelonina Artevistas, situada al Passatge del Crèdit, 4. El carreró on va néixer Joan Miró, a tocar de la plaça Sant Jaume i veí del Palau Centelles de Barcelona.

En aquesta pintura Ballvé evoca els arbres i ens fa una reflexió sobre la nostre relació amb la naturalesa – Foto: Aleix Art

La galeria acull una sèrie pictòrica nova de Marta Ballvé. La proposta “Arbres d’aigua” està dedicada especialment als grans habitants vegetals del planeta. La mateixa artista, en un escrit, ens explicava que la sèrie havia nascut de “la necessitat de repensar la nostra actitud al davant la naturalesa”. Ens recorda que durant la pandèmia vam estar tancats i“tots vam sentir nostàlgia pel món natural, mentre la Naturalesa vibrava amb més força que mai”. I afegeix que “els arbres, amb la seva forta càrrega emocional i conceptual, m’ajuden a recordar tot el que la Naturalesa ens ofereix i a reflexionar sobre la relació que, com a societat, tenim amb ella”.

Aquesta pintora de Sant Cugat ens és familiar perquè va ser Premi Centelles el 2012. La pintura de Ballvé és de base abstracte. Ella es defineix o definia com a tal. I les formes dels arbres surten a cop d’insistir amb matèria, textures i pinzellades. Ballvé continua amb tons continguts, terrosos i pàl·lids. Continuen les línes o franges de fons. En mig dels garbuixos descobrim collages i textos. I els textos manuscrits, molt sovint indesxifrables s’escapen per tota la tela. I de fet cap a fora: els textos potser volen evocar poesies, com les que es proposen a les cartel·les. Totes les obres van acompanyades d’una de poetes d’aquí i d’altres indrets i parlen dels arbres i de diferents significats. No obstant no sembla possible establir una relació d’inspiració entre els versos i les pintures.

D’això me’n vaig adonar en un quadre, que les formes dels arbres, en aquest cas molt definides semblen xipressos. I en canvi la poesia de Joan Maragall, parla dels amatllers florits. Que per cert, en una data tant reculada com el 1901, ja es trobaven que a finals de gener, florien i després venien nevades.

L’exposició d’Artevistas està formada per diverses obres de mitjà format i també hi ha un grup d’obres de mides més petites. L’exposició acaba diumenge. Aquesta galeria obra també els dos dies del cap de setmana.  

Cap on anirà Jordi Vila?

El Premi Centelles d’enguany exposa fins dissabte a la galeria barcelonina Art Enllà

Barcelona/ Centelles. Dèiem de l’amor per les formes cúbiques en alguns artistes valencians. Encara no puc categoritzar i la idea té moltes fissures. Cúbiques vull dir quadrades amb un aire cubista. D’entrada sempre penso amb l’obra de Miquel Paton, que no és valencià, si no de Tortosa. Però que té un especial interés en quadricular i dividir en quadrets i rectangles l’espai pictòric, quan vol, donar sensació de profunditat o ubicar-hi petites arquitectures o paisatges i sobretot jugar amb la combinació de colors.

D’entrada semblen pintures simples però tenen tot una història compositiva – Foto: Aleix Art

Pasqual Gomes –veure article anterior-, artista valencià,  fa quadrets. I Jordi Vila, reparteix l’espai i fa formes geomètriques que remeten a arquitectures industrials i mobiliari. Pinta com patrons dels objectes. Els tres crec que coincideixen en l’amor per les formes planes i la divisió de l’espai. D’entrada em fa pensar amb un aire cubista, però potser es relacionen més amb el constructivisme tipus Torres-Garcia, amb i sense icones.

Jordi Vila és d’Alcoi, si bé viu a Sant Feliu de Llobregat. La seva obra ens interessa perquè és el darrer Premi Centelles i ens tornarà al juny. I també perqué l’obra té un encant especial. Sembla simple. Però a poc poc et va atrapant. Funciona. Una mostra del què fa es pot veure fins dissabte, a la galeria Art Enllà, a Gràcia, a un carrer de darrera i a prop de l’hotel Casa Fuster (c/. Sant Pere Màrtir, 15).

L’exposició seva és la del fons de la galeria. A l’entrada hi ha pintura de Jaume Mestres. El contrast entre obres és interessant: Mestres presenta uns paisatges desèrtics carregats d’atmosferes. Em fan pensar amb el paisatge de la Batalla de Tetuan. I entres al fons i et trobes amb una simfonia de colors i formes planes. Hi ha pintures petites i mitjanes. Vila diu que vol desfer-se del tema: res d’anècdotes ni detalls i va cada cop més cap a formes simples.  

Sorpreses

En el Premi Centelles així que te’l miraves et fixaves en una espècia de regalim difuminat que “embrutava” el  fons clar.  En la mostra d’Art Enllà no acabo de trobar el mateix recurs, però en canvi sí que descobreixo com teles reutilitzades o parts que tapen parts. Zones carregades de colors sobre capes de colors. En alguns casos sembla un recurs per enriquir cromàticament el fons. També diu que fa veladures. En algunes pintures dedueixo la utilització de reserves per tancar les formes i delimitar les parts rectes. I en d’altres diria que s’atreveix a pintar les geometries i rematar les rectes, directament amb el pinzell.  Vila treballa amb acrílic.

Tot plegat em sembla un exercici exquisit per combinar les formes arquitectòniques dintre una composició pictòrica i sobretot combinar i jugar amb les harmonies de colors.  

Els colors són diferents i esqueients – Foto: Aleix Art

Quan va guanyar el Premi vaig contactar amb l’artista per esbrinar algunes qüestions. A la resposta, Vila assenyalava que “és molt important per a mi la llum, l’espai, la forma en que es configura el quadre, la composició. Podríem dir que la base del treball és el paisatge. Treballe molt amb acrílic, tot i que tinc devoció per l’oli. L’acrílic em permet treballar molt les veladures. M’agrada molt el treball amb l’aigua i el color, la forma en que aquest es pot modificar i matissar”.

També em va indicar que ja havia estat seleccionat al Premi, l’any 2001 i que va portar el quadre, que li va agradar molt el poble… veurem el juny del 2022 amb quina proposta ens torna. Si va donant voltes sobre el mateix o esbrossa el camí i va a terrenys nous. L’exposició de pintura també inclou un gravat fidel als colors i a les formes i una zona amb publicacions d’ell i d’autors que parlen de la seva obra.

El Pantone del País Valencià

Pasqual Gomes ha fet un mosaic de terres distintives de pobles inspirant-se en “Mural del País Valencià” de Vicent Andrés Estellés. Ho exposa a Tona
Una “pintura” inspirada en una poesia que té molt d’exercici científic – Foto: Aleix Art

Tona/ Centelles. Cada poble té un terra de color diferent? El mosaic de terres que presenta Pasqual Gomes apunta a que sí. O almenys es pot anar fent una escala de colors. La seva idea s’exposa a l’Espai Muriel Casals de Tona.  El mosaic agrupa 355 mostres, cada una un poble del País Valencià: tons de marrons, ocres, argiles, blanquinosos.

Pasqual Gomes és un artista que ja és del País Valencià. Pel que esbrinem en la seva web, des del 1995 que utilitza sorres com a matèria pictòrica. En el 2015 es va centrar en col·leccionar les terres distintives de la comarca de La Vall d’Albaida. El projecte l’hi va agradar i ho ha ampliat. Per seguir una pauta es va inspirar en la composició poètica “Mural del País Valencià”, una aportació destacada de Vicent Andrés Estelles, formada per vint-i-set llibres, que ocupen 3 volums, publicats pòstumament el 1996. I que és un cant a la història i paisatge humà de la seva terra.

Gomes s’ho va llegir amb atenció i interès i va anar anotant tots els pobles que s’hi citen. Va agafar els trapaus, va recórrer els pobles de la seva “guia poètica” i en va recollir mostres de terra.  Hi ha 355 mostres, doncs els mateixos pobles: Alcoi, Oriola, Castelló, Gandia, Morella…

En el text del catàleg que acompanya l’expo que han organitzat els amics de Tona de l’artista –amb qui els uneix una bona relació- explica que per “solidificar” les terres, les va netejar i garbellar. Seguidament ho va barrejar amb làtex i aigua i això ho va fer sevir de “pintura” per escampar sobre els quadrats de 20×20. Explica que primer mantenia les mostres “pures”. Però per donar “sentit de mescla i cohabitació” també va fer una mica de barreja.

El País Valencià potser ens és més desconegut, però la proposta convida a anar-hi – Foto: Aleix Art

L’exposició de Tona mostra el gran mosaic i una taula amb les mostres de terres col·leccionades dintre de potets de vidre i ordenades i etiquetades amb el nom de cada poble. El Mosaic és una obra nova que es va “estrenar” la primavera passada a València.

La proposta, d’aires minimalistes, expressa molt. I a mi m’intriga l’afició de certs artistes valencians per les formes cúbiques, com tindrem ocasió de comprovar en el proper article, dimarts vinent.  La mostra de Pasqual Gomes a l’Espai Muriel Casals –c/. Jaume Balmes, 51, Tona-, es pot veure durant els dies laborables, de 9 del matí, a 8 del vespre, fins el 5 de desembre. Una dada que ens havia passat per alt: Pasqual Gomes és Premi Centelles del 2002!

Món Griselda Karsunke

Una exposició i un llibre homenatgen a la polifacètica artista, molt implicada amb el món geganter

Article núm 697

Centelles. Cadascú es pot sentir atret per l’obra de Griselda Karsunke en una cosa o una altra. Perquè feia de tot: pintura, dibuix, i dintre d’això il·lustració.  De gravat feia linòleum. I també va tenir un pes important la ceràmica. I dintre d’això diferents facetes, perquè no tot són gerres. Tot això es pot veure i descobrir a l’exposició que es fa al Niu del Palau fins el diumenge 21.

La ceràmica crea un tipus d’objectes on la forma, la textura i el color posen tota la poesia – Foto: Aleix Art

No tinc encara clara tota la biografia de Griselda Karsunke. Suposo molta cosa l’aclarirà el llibre d’homenatge “Griselda, la teia de l’imaginari”,  que es presentarà el diumenge 28. Aquell dia ens visiten els gegants de Catalunya, la Cultura i el Treball. Estaran acompanyats, en tot moment per en Perot , la Coloma, el Teies i la Cent, que són els vells i els nous de Centelles. L’acte d’homenatge començarà a les 11 al Casal Francesc Macià. Perquè tanta festa?

Griselda Karsunke (Barcelona, 1946-2020) era  veïna de Barcelona, però freqüentava Centelles on tenia estada a Can Manescal. A allà, més amunt, camí de Can Manel, encara queda un forn de totxo, testimoni de la seva activitat ceramista. A l’exposició del Niu hi ha imatges que es veu en marxa. Ara està silenciat i abandonat a la mare natura. Un altre forn que va tenir, va ser donat per la família, a l’Ajuntament de Centelles. Amb la idea de incorporar-lo a l’equip de l’escola local de ceràmica, que té de professora a la Marta Postico i més de quaranta alumnes.

Cultura i Treball

La ceràmica era una de les activitats de la Grisleda, que com demostra l’exposició dominava el torn i el secret dels diferents fangs, les coccions i els esmalts. A mi més que els gerros, el que m’ha interessat més són els seus relleus. Molts cops fets com a trofeus o recordatoris. M’he fixat especialment amb els trofeus dels carnestoltes, molt detallistes i compositivament ben resolts. També era la dissenyadora del pi que es donava al concurs de fotografia de la Festa del Pi. El gran mussol que hi ha a la sala gran també és un gran relleu fet per parts.

L’exposició acull ceràmica i també una gran quantitat de pintures: paisatges, natures mortes.  Hi ha una pintura feta a quatre mans amb en Jordi Sarrate. També hi ha uns deliciosos dibuixos a llapis o sanguina. Hem parlat dels linòleums: em fixo amb una sèrie dedicada al drac Paff.

El drac Paff, el Carnestoltes, la Festa del Pi… tot ens parla potser d’un altre dels interessos de la Griselda que era la cultura popular. El 1995 va ser una de les fundadores de l’Associació Joan Amades. I una de les passions eren els gegants. Per això va formar part de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya.

Podríem pensar que els trofeus són obres d’art menors. Però tenim un problema, perquè aquests estan molt ben fets i solucionats el tema de la reproducció seriada – Foto Aleix Art

El seu marit va recordar que l’any 1988, la colla de Centelles van presentar uns dissenys per fer els Gegants de Catalunya. Els dissenys del nostre poble van resultar guanyadors. El marit va insistir que la Grisleda volia que fos un projecte de la colla centellenca, si ve els dibuixos són d’ella. Per això, la Cultura i el Treball, ens venen a visitar el diumenge 28.