EXCURSIÓ

Matinal a la zona del Clascar

 Centelles. El matí del diumenge 3 d’abril, amb l’Albert Prat i la colla que ve a les seves excursions, hem anat a caminar per la zona del Clascar i Puiggraciós. Hem anat amb cotxe fins a prop del Clascar. D’allà hem agafat un corriol i hem anat baixant, seguint un cingle. Hem arribat a una pista i hem baixat fins a Puiggraciós on hem esmorzat. D’allà hem tornat a pujar per la pista. Ens hem desviat una mica per anar a veure un antic forn de totxanes. Hem continuat i hem arribat al Clascar, que hem pogut rodejar, comprovar el precari estat de conservació i admirà algunes coses com una reixa de ferro. Desprès hem continuat per la pista amunt fins a arribar els cotxes. Durant tot el recorregut hem trobat molta gent: caminant, amb moto, amb bici inclús un tricicle. El dia era esplèndid. A quarts de dues tornàvem a ser a Centelles.

TREBALL DE CAMP

Art i aventura a Manlleu

Centelles. Aquesta tarda, amb la meva amiga Assumpta, hem anat a visitar la sala d’art Roma 85 de Manlleu, per parlar amb els responsables i proposar una futura exposició de la sèrie de linòleums de les fàbriques. S’hi exposarien obres ja fetes i he proposat de fer-ne de noves inspirades en el patrimoni industrial de Manlleu.
A Roma 85 avui hi inauguraven una exposició d’antiguitats. Els propietaris de la sala són també antiquaris i a part d’exposicions d’art modern també hi volen mostrar la seva altra faceta. Entre les obres que hi havia, m’han cridat l’atenció un quadre amb un guant enganxat de Clavé i una peça amb una protuberància, com un volcà o un pit –més això últim-, obra de Guinovart. La resta eren banyeres, sofàs, escultures de metall, altres pintures. També hi havia una peça de Bea, el pintor amb qui es va inaugurar la sala, que no fa gaire temps que està oberta.

Prop del riu

Després de visitar la sala hem agafat el cotxe i hem anat cap a l’estació de Manlleu i hi hem aparcat. La intenció era anar a l’altra banda del riu Ter per retratar unes fàbriques que hi ha prop de la carretera que uneix Manlleu amb la Gleva. Una és Can Dolcet, l’altra la Colònia Rusiñol i també hi han les instal·lacions de la Piara que també he acabat retratant. Però tot des de la banda contrària del riu. Per dir-ho d’una manera, des de la banda de Vic. Per arribar allà hem hagut de travessar el riu pel pont de la via del tren, per una passarel·la de planxes de ferro, on es recomanava no votar per no traspassar-les. Arribats a l’altra banda hem baixat per un corriol cap a la ribera i hem continuat direcció a les fàbriques. Hem passat pel costat d’una font. L’Assumpta m’ha dit que per allà, antigament la gent s’hi banyava com si anés a la platja. Hem continuat, enfilant-nos per uns camps i seguint per la vorera. En arribar a una casa de pagès abandonada, ja érem davant de la fàbrica de Can Dolcet però no es veia, per culpa de ser una zona molt espessa d’arbres. Solució: hem baixat el marge i ens hem apropat fins la vora del riu des d’on he pogut tirar vàries fotos.
Posteriorment hem continuat cap a l’altra fàbrica –la Colònia Rusiñol-, però aquesta si que no es veia de cap manera. Ens hem enfilat per sobre, seguint el marge del riu, però no es veia res, tot arbres. Així que hem reculat, hem tornat a travessar el pont de la via i desprès de prendre un refresc al bar de l’estació, amb el cotxe, hem anat cap a can Rusiñol. Allà hem pogut anar fins a la ribera i tirar fotos des d’una perspectiva adequada de la fàbrica. Tot material per futurs linòleums.

EXPOSICIÓ A L’OCCITÀ

ELS DIBUIXOS DE LA BET SERRA

A.M.
Centelles. A l’Occità (Vic) hi havia aquests dies –és possible que ja no hi sigui- una exposició de dibuixos de Bet Serra, artista de l’Esquirol. Fa poc, també de la mateixa artista, vaig veure una mostra al Centre Cívic Cotxeres Borrell de Barcelona, on per exemple destacaríem un parell de pintures sobre fusta. Però la mostra de Vic m’ha agradat molt més. Parlem d’una desena d’obres sobre paper treballades amb tinta, una espècie de cera –creant superfícies matèriques-, trossos de paper penjats, paraules que formen part de reflexions de l’autora. L’estil és similar al de les pintures vistes a Barcelona o d’altres que hem tingut l’oportunitat –com els peus de les litos del curs del dissabte 19 de març-: així com una recerca d’ubicar elements diferents a l’espai, cercant una composició que funcioni visual i estèticament. Línies i taques que en aquests dibuixos s’organitzen a l’entorn de formes arbories.
El dia que vaig visitar l’exposició sonava, en el local, la música del nou cd dels Manel que fa poc s’ha presentat. Un bon acompanyament per una visita que valia la pena.

CURSET DE LITO-OFFSET

Curset de Lito-offset al taller de l’Eulàlia Llopart


Aleix Mataró

Centelles. Tot i que havia fet un petit tastet de litografia, el curset de lito-offset impartit per Antoni P. Vidal, el dissabte 19 de març, va resultar ser tot un descobriment. Menyspreat, per mi, com a tècnica de gravat massa pictòrica, ara resulta que puc parlar d’una porta oberta a un munt de possibilitats.
Onze artistes vam seguir el curset, d’un sol dia de durada, al taller cedit per l’organitzadora de l’activitat, Eulàlia Llopart, que el té a la zona de Can Victòri, a Centelles. Des de les 10 del matí vam poder practicar diferents tècniques d’execució sobre les planxes metàl·liques litogràfiques: llapis gras, barreta litogràfica, tinta, aiguada. Al matí vam estampar amb color negre i a la tarda i vam afegir altres colors.
Per la meva banda em vaig dedicar a confeccionar una petita sèrie de litografies sobre un viatge amb furgoneta, el divendres anterior, portant gènere a Sabadell i Barcelona. Treballant a partir de fotografies i esbossos vaig fer sis litografies utilitzant les diferents tècniques, fins i tot l’ús d’un acetat amb una imatge. A la tarda, a algunes imatges vaig afegir-hi color seguint diferents processos –retallant la planxa, fen un fons-, fet que va ocasionar que algunes planxes quedessin inservibles.
Els companys del curs també van anar temptejant el terreny seguint temes propis o buidant una extraordinària caixa de fotolits vells que va portar una de les artistes. Aquests col·legues procedien de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, La Garriga, L’Esquirol o Centelles mateix.
Satisfet amb els resultats espero poder tornar a treballar amb aquesta tècnica. Hi ha una bona excusa: en el dinar que vam fer al restaurant la Centraleta –inaugurat recentment i ben triat- es va parlar de fer, properament, una exposició col·lectiva de gravat. Una bona raó per investigar la litografia, a més del linòleum.