ÉcfrasisXXI

Som un grup d’amics interessats en les arts que ens reunim periòdicament per comentar obres, exposicions, projectes. De qualsevol època i d’aquí i de fora.

ROMA

24 de novembre de 2021

Fa uns mesos que anem revisant el què sabem sobre la ciutat de Roma, des dels seus orígens i en arquitectura i les arts. Anem per començar l’Edat Moderna i ens va semblar que aniria bé que un expert il·luminés el camí en els aspectes d’urbanisme i arquitectura. Per això hem plantejat una conferència, que tindrà lloc el dia 18 de desembre. I també hem preparat un text que parla de la Roma medieval, per preparar els antecedents, que sortirà publicat a la revista local El Portal, en el número de desembre i que us compartim després del cartell de la conferència:

La Roma medieval

Aleix Mataró.  Com era Roma abans de que Miquel Àngel construís la cúpula del Vaticà? El 18 de desembre tindrem una conferència per explicar l’urbanisme de la ciutat de Roma, entre els segles XV i XVIII. Serà el dissabte de la Fira de la Tòfona, a les 6 de la tarda, al Casal Francesc Macià, a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona, Juan Miguel Muñoz Corbalán, doctor en història de l’art. Per entendre tot el que ens explicarà el professor, farem quatre ratlles sobre el passat de la urb que es van trobar Alberti i els primers humanistes.

Roma, fundada el 753 a.C., com sabeu va ser la capital d’un bast imperi. L’antiga ciutat aplegava tota mena d’edificis, monuments, temples i obres d’enginyeria origen de la seva imatge llegendària. En temps de Constantí, segle IV, es construiran les primeres esglésies. Però, entre els segles V i XV, el que era la ciutat antiga s’anirà esborrant: venen èpoques difícils en mig de períodes de pau, més o menys aprofitables. Alguns edificis com el Coliseum o els banys de Dioclecià seran massa grans per ser destruïts. Altres edificis clàssics com el Panteó i temples del Fòrum seran arreglats i cristianitzats. Al Palatí, per exemple, on hi havia el Temple d’August i el palau d’Adrià, al segle V s’hi instal·larà Santa Maria Antigua. Però tota la resta s’anirà abandonant, derruint i molts cops servirà de cantera per noves construccions. Els veïns de Roma es refugiaran darrera les muralles, concentrats a la zona del Camp de Mart, prop del Tíber, perquè no hi haurà cap dels formidables aqüeductes que funcionin.

El 410 entren els ostrogots liderats per Alaric. Després d’una altra tanda de més saquejos l’ocupen els bizantins (segles VI a VIII). En aquest període,el papa Bonifaci IV, el 609, consagra el Panteó (dedicat a tots els déus pagans) a la Verge i a tots els màrtirs. Després a bones o males, venen els llombards, els francs i finalment el 1084 és novament saquejada pels normands conduïts per Robert Guiscard. Es produeixen incendis per tota la ciutat i quarters com el Caelo, el Fòrum i el Laterà quedaran greument danyats i irrecuperables.  Tot i que hi havia algun savi monjo que encara parlava amb propietat dels llocs antics, al segle XII popularment s’havien perdut els noms originals dels monuments i s’havien elaborat llegendes sobre els seus orígens.

Interior de l’església de Santa Pràxades a Roma, amb els mosaics, del segle IX.

Tot i invasions i misèries hi haurà petites espurnes de cultura i art. El rei ostrogot Teodoric el Gran (454-526), tindrà tancat a la presó per traïdor i decapitarà al gran filòsof i teòleg, Severi Boeci,  fill d’una antiga família romana, traductor de Plató i Aristòtil, que va escriure un llibre molt apreciat durant l’edat mitjana, “De consolatio Philsosophiae”. 

Al segle IX els francs liderats per Carlemany expulsen als llombards. Al seu  temps, el papa Adrià I (772-795) construeix esglésies, repara les muralles i posa en marxa quatre aqüeductes.

 I la seva tasca és continuada per Pascual I (817-24), que fa construir més esglésies, com Santa Pràxades, Santa Cecilia o Santa Maria in Dominica. I les fa decorar amb importants conjunts de mosaics. El segle XI hi ha el saqueig normand. Doncs el seu desastre provoca una revifalla i es construeixen o reconstrueixen esglésies com Sant Climent, Quattro Coronati (1111), S. Adrià (1110), S. Maria in Cosmodin (1123), S. Maria in Trastevere. I moltes, com  Sant Climent o la ja existent Santa Maria Major es completen amb altres importants conjunts de mosaics (1288-94) amb imatges dels sants de l’Església i les seves històries. Aquest renaixement acaba amb l’exili dels Papes a Avinyó, entre 1305 i 1377. Fins aleshores havien tingut el seu palau a Sant Joan de Laterà.  Marxen i al seu retorn van per instal·lar-se al Vaticà.  Però d’aquí estirarà el fil el professor. El grup ÈcfrasisXXI us espera al Casal Francesc Macià per aprofundir en la història sota el títol “Roma, segles XV-XVIII. Entre la Restauratio monumental i el paisatgisme urbà”.

%d bloggers like this: