CRÒNICA DE CENTELLES

Núm 8. – Dissabte, 11 de setembre de 2021

Diada Nacional de Catalunya

Quaranta arams en el record a Jaume Puigdomènech

20210910_185949
L’exposició també evoca l’ambient de treball de l’artista amb les eines i els objectes habituals. A la dreta un aram del 2020 que potser és dels darrers que va fer. Foto: Aleix Art

Centelles. La Diada ha començat a la vila, el divendres a la tarda, amb una proposta per la cultura i per la memòria: en Jaume Puigdomènech ens va deixar fa uns mesos. Persona coneguda i admirada per les seves habilitats amb l’aram, calia un homenatge. La seva filla Imma s’ha fet càrrec de l’exposició que ja tenia ell emparaulada amb l’Ajuntament. Així que el que havia de ser una exposició de repàs s’ha convertit en un homenatge pòstum. I esperem que no sigui el darrer, que no se l’oblidi a n’en Jaume de Ca l’Aranya.

La mostra al Niu del Palau reuneix una quarantena d’arams que la Imma ha seleccionat de la producció del seu pare. Tot són planxes d’aram que en Jaume repujava, picant pel darrera, fent baixos relleus de diferents temes, que són els que classifiquen les obres a l’exposició: la Festa del Pi, l’església, escuts de Centelles, temes religiosos amb dos subtemes: escenes del Naixement de Jesús i La Moreneta. També hi ha temes del mar i de la pesca, animals i també hi ha un parell de figures nues. També hi ha objectes de forja.

La seva filla va fer una presentació i ens va explicar una mica la biografia del seu pare: treballa els arams des del 1991, quan s’hi va aficionar, de forma autodidacte, després d’una intervenció quirúrgica que l’obligava a fer repòs. Es pot treballar assegut, amb “pics suaus”, que seguin unes línies generals van  donant  forma al tema.  Això era a començaments dels noranta, però ja feia molts anys que en Jaume feia de forjador, perquè havia fet pràctiques de jove, a Can Tomaset. I quan més tard feia de contramestre, de nit, a dues fàbriques tèxtils del poble,  passava el dia “fent el que més l’hi agradava”. Amb un treball de forja es va presentar a una  de les Col·lectives Aleix Art que fèiem fa uns anys endarrere. Però ara és més conegut pels  arams i és una especialitat que molt difosa no està.

Em fixo en que el treball era molt minuciós i que hi ha una atenció per les textures: dóna un acabat suau als cossos nus i en canvi pica més i fa totes les juntures a les pedres del campanar.

Ara s’acosta la Mostra d’Artistes Locals i no faria nosa una obra seva, ni de l’altre artista que ens ha deixat darrerament, Francesc Niubó. La mostra dels arams al Niu es podrà veure fins el 26 de setembre.

Núm 7.- Dissabte, 21 d’agost de 2021

Cantus Firmus repeteix havaneres

Llibret Festa Major Centelles 2021
Cartell de la Festa Major d’Estiu d’aquest 2021 dissenyat per Irene Vernedas

Centelles. Ja tenim el programa de la Festa Major. Comencem el divendres 27: Obertura de la Tómbola, el Pregó a càrrec de la Mireia Fontarnau Vilaró –enginyera química establerta a Dinamarca. Teatre: Aquinahora amb l’obra: “Després de la pluja”, sota la direcció de Pep Company. Inauguració als horts de cal Comte de l’exposició relacionada amb els Estudis Oberts. Això només per començar, la primera tarda. Aquí us deixo el programa per estudiar-ho: a partir del 24, heu de demanar entrada per accedir a alguns actes (com l’any passat), com a mesura de precaució per la maleïda pandèmia.

Que soni la música

Fa dies que els dijous a la nit se sent, des de casa, als Baliga-Balaga assajant des dels horts de Cal Comte. Van començar molt bé, però a mesura que s’acosta el dia D, cada cop desafinen més. Perdoneu que ho digui! I tot per una despertada, a les 7 del  matí del dia 1. Haurien de doblar l’aposta. Fer un projecte més ambiciós. Escoltar uns quants concerts de banda –perquè no la de Barcelona- i preparar, per exemple, un concert de Festa Major, amb un bon repertori o una sola obra amb varis moviments, però ben assajat.

Crec que seria interessant que un grup local s’ocupés del tema, perquè les orquestres que venen, les trobo tant avorrides. Sempre fan més o menys el mateix i són molt carrinclones. La Covid  va donar una mica d’empenta a les produccions de km 0. Penso particularment amb les havaneres que ho van fer Cantus Firmus, a la pista de les escoles de dalt. Us en recordeu? Al trencar esquemes vam poder sentir havaneres completament diferents de les de sempre. I a més interpretades per un bon conjunt coral i del poble. Perquè hi ha un gran repertori d’havaneres. Encara se’n fan, com de sardanes. No van faltar alguns “hits”, però no direu que escoltar cançons d’autor com “Vestida de nit” (que canta tant bé la Sílvia Pérez Cruz) va omplir d’energia els pulmons durant tot l’any!

Ara ja sabem que Cantus Firmus repetirà el concert d’havaneres de la Festa Major i que aquest cop les faran a la plaça Major, el diumenge, 29 a les 9 del vespre. Insisteixo que cal reservar entrada. Segons el programa tot és gratuït –no posa preu ni pel teatre-, però és per controlar l’aforament.

Davant la notícia i mancat d’informació actualitzada de la vida d’aquesta prestigiosa coral centellenca, vam concertar una petita entrevista amb el seu director, Gabriel Miralles. Ens vam trobar a la terrassa del bar del Fòrum, que s’hi estava prou bé, acompanyats per un petit Calvin, ahir sense Hobbes.

El repertori d’havaneres que escoltarem serà bàsicament el mateix de l’any passat. Saben des del maig que els hi torna a tocar i no han tingut marge de maniobra per assajar un programa més variat. Explica que tenen algunes limitacions: especialment cerquen partitures preparades per a cor. Ja cerquen melodies “populars”, però es troben que moltes de les que poden fer són d’autor i menys conegudes. A nosaltres ja ens sembla bé. A la ràdio hi ha un programa d’havaneres i presenten tantes cançons que s’aparten del repertori que han fossilitzat els que sempre es passegen pel país. Foc nou.

Perseverança

Maig, juny, juliol i agost. Quatre mesos: podríeu pensar que dóna temps per preparar alguna cosa nova. Però si estàs ocupat: Cantus Firmus ja esta embarcat amb un altre projecte de llarg recorregut: un concert de música coral i per orgue de cançons composades durant un llarg període al monestir de Montserrat. Moltes cançons del concert tan sols han estat interpretades una vegada per l’Escolania. Així que són notes pràcticament immaculades. Un concert que Miralles qualifica de “seriós” i que ja han portat, entre altres llocs, a Santa Maria de Ripoll i a la cripta de la Sagrada Família de Barcelona. Les properes cites són a Rocaprevera (Torelló), el 18 de setembre i l’endemà, diumenge, a la parròquia de Moià. Als dos llocs, no sonarà igual perquè els orgues que hi ha són diferents. L’organista que els acompanya és Modest Moreno, que pel que es veu, és el profe d’aquest instrument de Miralles i també ha ajudat a accedir a partitures.

Aquest projecte ambiciós, que els hi ha costat molt d’afinar, ha anat voltant, però en canvi no se l’espera a Montserrat. Sorpresa:  Miralles lamenta una falta d’interès general de la comunitat i dels agents culturals de l’abadia: “si no formes part de certs cercles reconeguts, no interessa”. Ells s’ho perden. Diu que potser ho provarà amb les Benetes.

Cantus Firmus ara és una coral constituïda autònomament i separada de la Coral La Violeta, amb qui es va espatllar la relació. Per això també assagen a un altre lloc, tots els diumenges a la tarda. No han parat d’assajar ni en temps durs de la pandèmia. Sempre han trobat la manera de tirar endavant.

Durant el curs, de moment, es troben a una aula de l’Escola de Música. Són uns 13. El grup ha anat variant. Se’n mantenen uns 5 del grup fundador de la coral, ara fa catorze anys, el 2007.

Preocupacions

IMG-20210820-WA0002
Concert de “Cantus Firmus” a Santa Maria de Ripoll – Foto cedida per Gabriel Miralles

Assagen a l’Escola de Música, però d’allà no tenen “saba  nova”. Podríem dir que Gabriel Miralles està com una mica preocupat per la falta de jovent interessats pel cant coral. Tot i haver molt alumnat i nivell, a Centelles i comarca que es forma en música, no hi ha interessats ni del Park Cinema, ni entre els alumnes del institut on continua donant classes. Un incís: Miralles viu de les classes al institut de Centelles. No fa música: la coral és vocació i passió. És més: a part de Cantus Firmus, dirigeix fins a 5 corals, de Torelló i Mataró. Espera jubilar-se aviat per poder-s’hi dedicar plenament, però em temo que encara li falta.

Dèiem que al voltant dels 15 anys, entre els joves, es produeix un gran buit en la formació musical, per bé que alguns derivaran cap als conservatoris i a les escoles superiors. El fet és que a ells no els hi arriben continuadors.

Cantus Firmus està obert a joves, adolescents i adults. Pot semblar que per accedir-hi es precisi formació. Crec que són més exigents que altres formacions. Però s’obren a ensenyar als nous: aprendran a cantar i a llegir les partitures. Quants cantors saben llegir partitures? Això no s’ensenya a totes les corals i en canvi possibilita accedir a un repertori més ric i enfrontar-se a més projectes.

Miralles recorda que la coral és grup, es vida social. És compartir. Ara amb la pandèmia  estan una mica limitats: tot el dia amb la mascareta, guardant les distàncies i fent les trobades ben controlats. Abans feien activitats per fer créixer el grup en cases de colònies o jornades de tot un dia. A veure si la normalitat plena retorna.

L’altra coral de Centelles, la Violeta també té un lloc a la Festa Major: el dilluns 30, a les 9, als jardins de la Casa Pujol. S’ha de reservar entrada i per accedir-hi s’ha d’anar pel carrer Hospital.

Pintura

L’altra activitat que esperem des de Badaluc, és la resolució del Premi Centelles que tindrà lloc el diumenge 29, a les 12, al Marçó. Es el 79è premi: LXXIX (en el programa a tot arreu, està malament: en n´´umeros romans posa 89 i 77). Realment en falta un pel 80è: LXXX. Al web del Marçó podem llegir ja la llista dels vint-i-sis artistes seleccionats per a l’exposició, un dels quals serà el guanyador de les peles i l’exposició individual: entre els triats, hi trobem a la Marta Ballvé, que ja va guanyar un any. A la Imma Parés, que ho prova una altra vegada. I a la Irene Vernedas, l’única de Centelles, que és la joveneta estudiant de belles arts, que actualment vigila el Marçó. A més és l’autora del cartell de la Festa major d’enguany. L’he reconeguda per la cara de l’Electra! Els gegants fan la plantada el dia 1. Però no hi ha Trobada. Ai el Covid!

També hi haurà Estudis Oberts: David Casals, Eulàlia Llopart, Rosina Martínez, Marta Postico, Jordi Sarrate i una de nova: Elisenda Rué. A les Finestres d’El Trabuc encara hi haurà els dibuixos a boli del Xavier Vidal.

Núm 6. – Dimecres, 17 de febrer de 2021

El Palau dels Comtes apunta cap a la Cultura

Centelles. La premsa comarcal anunciava fa uns divendres que el Palau dels Comtes es convertiria en biblioteca. El futur del immoble principal de la Plaça  Major es va començar a decidir en reunions abans de la compra, però Badaluc no sabia si la ciutadania hi havia tingut l’última paraula i trobava a faltar un anunci públic de l’Ajuntament, abans que informar-nos per la premsa.

Divendres passat Badaluc estava reunit amb l’alcalde Josep Paré i amb la regidora de Cultura Anna Chàvez, per exposar aquests dubtes i al mateix temps per, com agent cultural, escoltar de viva veu l’ambiciós projecte, que pel que sembla ocuparà els propers cinc anys. S’ha de rumiar bé i fer obres al Palau.

Lot de llibres donat per la Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella de La Garriga, per dotar la biblioteca centellenca de referències sobre aquesta artista nascuda a la vila fa cent anys. Foto: Aleix Art

Les reflexions i taules de treball pel futur del palau -m’expliquen- es van anar continuant després de la compra. Un anunci més oficial del tema sembla que l’haurem d’esperar per l’estiu, quan el projecte estigui definit sobre paper. Ara els equips tècnics estan esbossant el projecte i a l’estiu serà l’hora de poder-lo explicar i també de cercar el finançament i les subvencions.
Ara és el moment del “brain-storming” per dotar de contingut la futura Biblioteca. El que sí saben tant l’alcalde, com la regidora és que una biblioteca avui té moltes altres funcions més enllà de ser lloc de consulta i dipòsit. I actualment la Diputació i la Generalitat aposten per espais més grans i amb una nova dimensió cultural i social. La Cooperativa és petita. El Palau dels Comtes ofereix molts més espai per encabir la col·lecció i oferir més sales i racons per usos múltiples.

Una de les idees del projecte que ja estan clares és la de reservar la sala del balcó de la plaça, per servir d’espai d’actes polivalent. També es preveu un bar-restaurant –segurament als baixos- i això inspira la idea de que hi pugui haver complicitat entre biblioteca i gastronomia, en temes com la cuina de la tòfona. Perquè ara les biblioteques es solen especialitzar amb un tema. Però per l’Anna Chàvez a Centelles hi ha molts temes possibles i s’ho estan rumiant.

Com ella, seria partidari de que com a mínim es pogués trobar informació de qualsevol tema relacionat amb Centelles. Per exemple i escombrant cap a casa, dels artistes del poble: artistes de la Mostra, dels Premis i nascuts aquí. Com per exemple ara s’ha fet amb la Conxa Sisquella. L’artista era nascuda a Centelles fa cent anys i la fundació de la Garriga que guarda el seu llegat, ha donat a la Cooperativa un grapat de catàlegs d’exposicions i un llibre monogràfic escrit per la Glòria Bosch.

Doncs ara caldria poder-hi trobar informació del Sarrate, en Musach, en Casals, l’Ignasi Arañó, la Inés de Haro o en Josep Vernedas que acaba d’inaugurar l’exposició al Marçó.   Episodi a part, podria ser una bona col·lecció de música dels cantants, compositors i instrumentistes del poble. El teatre, la dansa, la poesia, etc.

Encara és aviat per saber com es coordinaran la futura biblioteca i el Niu del Palau, la nova sala d’exposicions dels baixos. Pel que diuen podria haver-hi més espais d’exposicions. El que sí tenen clar és que si es converteix el palau amb biblioteca, es perquè els altres usos que el poble havia valorat, com el de fer un centre cívic i espais per a les entitats, les assumirà Can Pujol.  La casa “modernista” del carrer Anselm Clavé, que recentment també ha adquirit l’Ajuntament. Aquest immoble disposa de baixos i un sota que ofereixen un altre marc per encabir altres usos, que el poble necessita. Al jardí de fora s’hi farà un pàrquing i una plaça sobrealçada que es vol que connecti amb la Pista per darrera Can Pujol i el Casal Francesc Macià.

Palau dels Comtes i Can Pujol són dues peces que augmenten el pes d’espais culturals al centre de la vila, amb els teatres ben a prop i espais com l’Escola d’Adults no massa lluny.  A la Cooperativa estan encantats amb el futur que els hi espera. Alcalde i regidora estan igualment il·lusionats amb el projecte i s’han anat reunint amb entitats i personalitats per fer-ho extensible i obrir-se a suggeriments.

Núm 5.- Dilluns, 14 de desembre de 2020

S’aproxima un Nadal cultural

Encara és un misteri quin futur l’hi espera al Palau dels Comtes. Però de mica en mica es van omplint d’activitats els espais i ens ensenya la poètica dels que guarda. Foto: Aleix Art

Centelles. El Niu del Palau ja sabem on és: l’antiga oficina de Banca Catalana, a la dreta, als baixos del Palau dels Comtes. De moment acull exposicions de diferent índole cultural, com abans feia la Capella de Jesús i després la Fonda Giol. Per un text de l’alcalde, Josep Paré, sabem que espera que el nou espai de la plaça Major aculli sobretot exposicions dels artistes que normalment participen a la Mostra d’artistes Locals. Ja hi han passat en Musach, en Sarrate, en Pere Relats i n’hi poden anar molts més, si es vol animar i donar impuls a la creació local.

De moment la propera cita del Niu serà la Tómbola solidària de Mans Unides. Aplaçada a l’estiu, pel Covid-19, faran un especial Nadal aquest proper cap de setmana.

El Niu va agafant vida i també l’antic Cafè del Centre, ubicat a l’altre cantó del palau, que ha estat arreglat per acollir, ara d’entrada, els pessebres. Els diorames de l’associació centellenca ja es podien veure aquest cap de setmana passat, coincidint amb el mini-mercat de la Tòfona –tres parades i sobretot activitats on-line-. Hi ha uns quants pessebres dels autors més característics del poble. No hi ha pessebre conjunt. Però aquests seran els únics que es podran veure aquest any a Centelles, perquè ni a Can Manso, ni en Ramon Vitó, ni en Prims n’inauguraran.

La cantera local

Pintura de Francesc Niubó un dels trenta-sis participants a la Mostra d’artistes locals, al Marçó. Foto: Aleix Art

Els pessebres a la plaça i la Mostra d’artistes locals eren dos dels plats forts que es van obrir per acompanyar la fira i per tenir per festes una bona oferta cultural i familiar.

La Mostra es fa al Centre d’art el Marçó vell i reuneix trenta-sis artistes. Trobem als artistes més veterans, com pintura de Musach, una altra d’en Relats, un collage del Sarrate o dos artistes que potser ja tocaria exposició al Niu, com Francesc Niubó i Salvador Batlle. També hi ha una pintura del David Casals, un paisatge rural de l’òrbita dels fetes pel Cerdà.

No han faltat a la cita ni la Rosina Martínez, ni l’Eulàlia Llopart. Lluís  Xuriach va completar un paisatge de la costa centellenca.  Hi ha també un autoretrat de Joan Subirà. I un triple retrat d’Ernest Faixedas. D’altra banda tenim l’oportunitat de conèixer l’obra pictòrica de Montserrat Bayod, la botiguera d’herbes de la plaça Vella, jubilada recentment i que tenia estudis de belles arts. També participa per primera vegada la Griselda Fabrego amb el gran mosaic dedicat a la dona picassiana.

També trobem dues il·lustracions d’estil renovat de la Laura Ramos, que per cert, fa poc ha estrenat una web on-line on es poden comprar articles seus.

Hi ha diverses escultures, com la de Diego Osorio, Pep Vila i Toni Donato. També és escultura  el fang de l’Ester González que ens descobreix una altra faceta diferent a la fotografia. També hi ha uns cercles de fang blanc, penjats de la Marta Postico. Jo hi participo amb un linòleum dedicat a l’entorn de la capella  de Jesús.

Pessebres, art local. I pastorets? Enguany no hi ha teatre de Folch i Torres  però els del Triquet que ara actuen des d’una nau al costat del cementiri –Nau Espacial-, han programat una  bateria de concerts i espectacles que inclouen unes “Nadales especials”, titelles, cançons de “no Nadal” a càrrec de David Viñolas i Jordi Ginesta, i un concert de les germanes Neddermann… alguns espectacles que fan, disposen de sessions dobles, per repartir l’assistència, i tot i així, ja tenen les entrades esgotades. Estarem davant un intent d’oferir un altre pulmó cultural jove i actiu, diferent al que pugui oferir el Centre Parroquial o l’Ajuntament al Casal Francesc Macià, o les Vesprades de Tardor?

Núm 4. – Dimarts, 13 d’octubre de 2020

“Falta difondre el fons local per animar a fer recerca i investigació”

ENTREVISTA [ ] ROSER BISBAL,  DIRECTORA BIBLIOTECA LA COOPERATIVA , CENTELLES

  • Sabieu que la Biblioteca de Centelles té 4325 usuaris amb carnet i que el 2019 va tenir 17.437 visites presencials?
Roser Bisbal, directora actual de la Biblio

Centelles. A la presentació del primer llibre de la col·lecció Pere Moliner, el passat 1 de  setembre, vam tenir notícia de que a la Biblioteca hi teníem una nova directora, la Roser Bisbal. Era una de les autores del nou llibre i vaig pensar que com a persona de fora i jove podria tenir una mirada fresca del seu “ofici” i del poble. Entre aleshores i avui hi ha hagut encara un procés d’oposicions que la nova directora ha superat satisfactòriament.  Aquí van una bateria de preguntes i les respostes sobre aquestes qüestions:

ALEIX MATARÓ.- D’on vens?

ROSER BISBAL.- Vaig néixer fa 37 anys a Puigcerdà i en fa 17 que visc a Osona. Vaig venir a estudiar i m’hi vaig quedar. És un molt bon lloc per viure-hi.

A.M.-  Fas la feina que vols?

R.B.- Soc una privilegiada. La meva feina té molta part vocacional i la gaudeixo molt. Actualment però, la cultura pateix molt i hi ha moments difícils. Tot i així, contribuir cada dia per millorar aquesta situació i fer arribar la cultura a tothom, malgrat les circumstàncies que ens envolten, és molt gratificant.

A.M.- Què és per a tu una Biblioteca?

R.B.- Una biblioteca pública és un lloc obert a tothom, on es pot accedir lliurement a la cultura i a la informació, un lloc de trobada, un espai on es dóna suport a l’aprenentatge al llarg de tota la vida, un lloc on preservar i difondre el patrimoni cultural local, on es fomenta la lectura, la creativitat i la imaginació… una biblioteca és molt més que un magatzem de llibres.

Ara mateix, algunes de les missions de les biblioteques, sobretot les relacionades amb l’aspecte més social (punt de trobada, lloc on socialitzar, etc.) han quedat reduïdes o fins i tot suspeses.

És la nostra feina com a professionals cercar eines que ens apropin a la gent, sortir dels nostres murs i continuar acompanyant a la gent en aquests moments tan durs.

Els tres dibuixos que il.lustren aquesta entrevista pertanyen al Pere Relats i són del maig del 2015, en que vam fer un sketchcrawl a la Biblio.

A.M.- Has tingut temps de definir un projecte de futur per la Cooperativa? Què planteges en general?

R.B.- A Centelles tenim la gran sort que la Biblioteca és un referent per a la població. La gent ens coneix i tenim molt usuaris. Actualment tenim 4325 usuaris amb carnet i vam tancar l’any 2019 amb 17.437 visites presencials a la biblioteca, la qual cosa vol dir que ens visitaren una mitjana de 64 persones per dia d’obertura.

El mes de maig del 2019 també vam inaugurar una nova planta a la biblioteca, donant cabuda a un espai d’estudi i a un espai juvenil, on es poden fer treballs en grup, es pot accedir a lectures juvenils i s’hi programen activitats dirigides a la franja d’edat entre 12 i 18 anys.

Amb aquest panorama tan engrescador, amb un equip de treball molt potent i amb la complicitat de la regidoria de cultura, es va plantejar un nou rumb: ampliant activitats per franges d’edat, fent millores a les activitats que ja estaven programades, fent esporga de documents antics per encabir-n’hi de nous i actualitzats, es va crear un pla de comunicació per a les nostres xarxes socials enfocats a fer-nos més properes a la gent, etc. Es va fer molta feina, però en quedava molta per fer.

Amb la situació de pandèmia, tot això ha quedat força reduït, tot i que intentem continuar en la mateixa línia.

A.M.- Creus que s’ha acabat buscar un llibre per la referència, en benefici cerques d’informació per internet?

R.B.- Actualment, la cerca d’informació i l’accés a la cultura ha canviat. La tecnologia ha transformat la nostra manera de consumir, de relacionar-nos i d’informar-nos. Això és dolent? Personalment crec que no. Tot el que serveixi per estar més i millor informats/des és positiu.

El perill ve quan aquesta manera d’informar-nos ve acompanyada de poca formació i de poc criteri en la recerca.

És a dir, a internet hi pots trobar de tot i has de saber triar quina és la informació veraç i que t’aporta respostes.

L’eina per lluitar contra la desinformació és formar-nos com consumidors: saber fer servir les eines i facilitar-ne l’accés a tothom (lluitar contra l’escletxa digital), saber reconèixer les fonts d’informació, saber contrastar-la, destriar-la i usar-la amb bon criteri.

Tot això forma part de la nostra feina, també.

Òbviament, a la biblioteca hem de tenir documents físics amb informació actualitzada i útil, però també hem de donar recursos digitals que siguin accessibles per a tothom. I en això treballem també les biblioteques.

En Pere Relats dibuixa i pinta molt. Actualment es poden veure obres seves en una exposició individual que fa al Niu del Palau, titulada “Passió”, perqué és amb l’ànima que hi posa.

A.M.- Creus que saber com funciona una biblioteca hauria de ser sabut per tothom?

R.B.- L’ideal seria que tothom sabés què els pot oferir una biblioteca, no necessàriament com funciona. D’això últim ens en cuidem mitjançant la formació d’usuaris que fem a les visites escolars, per exemple.

Per mi és molt més important trencar la barrera invisible que fa que encara hi hagi persones que no gosin anar a una biblioteca, per desconeixement sobre els serveis i activitats que hi pot trobar, la gran majoria gratuïts. És un lloc on tothom hi té cabuda i hi pot trobar algun servei que li sigui útil en algun moment. És en aquest aspecte que s’ha de fer molta pedagogia. Un cop decideixen venir, aprendre com funciona la biblioteca és fàcil i el personal bibliotecari sempre està disposat a donar un cop de mà.

A.M.- Quines activitats extres has impulsat?

R.B.- Abans del confinament havíem fet una nova programació d’activitats, incloent hores del conte per a nadons, conferències sobre literatura per a joves i adults, … i altres activitats promogudes des de la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat.

De fet tenim molta sort en aquest sentit perquè tant les administracions locals, com les regionals i nacionals aposten fort per les biblioteques i això facilita molt les coses.

Ara mateix, n’estem reprenent moltes i l’agenda de la biblioteca torna a estar plena d’activitats programades per el darrer trimestre de l’any. Esperem que la situació ens permeti dur-les a terme.

Durant el confinament, però hem treballat de valent igualment programant activitats virtuals que ens han apropat una mica als nostres usuaris, encara que fos a través d’una pantalla.

A.M.- Cal que la biblioteca arribi a nous usuaris? Com i perquè?

R.B.- Sempre, però ara més que mai. Un dels nostres objectius com ja he dit és que tothom conegui la biblioteca i el que els podem oferir. I un altre objectiu és adaptar els nostres serveis a les noves necessitats. La realitat d’avui ha fet canviar el nostre públic real i potencial, presencial i virtual. Hem de fer servir totes les eines que tenim a l’abast perquè tothom ens conegui: oferint serveis extra per a col·lectius vulnerables, apropant-nos més encara als centres escolars per oferir-los recursos, … en definitiva, acompanyant a la gent en aquesta nova situació. La cultura és una bona aliada en moments de soledat i aïllament com poden ser aquests que ens ha tocat viure.

A.M.- Ja has visitat Centelles?

R.B.- Sí, però encara em queda molt per conèixer. La propera visita serà al Molí de la Llavina. Tinc moltes ganes d’anar-hi amb la meva filla.

A.M.- Que et sembla el nostre poble?

R.B.- Doncs m’ha sorprès molt positivament. No coneixia gens Centelles abans de venir-hi a treballar. M’agrada molt l’ambient del poble, la gent és molt activa i en general hi ha molt recolzament entre els veïns i veïnes. Però el que més m’ha sorprès ha estat la seva gran riquesa cultural i el seu entorn natural. Trobo que és un poble molt bonic.

A.M.- Que hi trobes a faltar?

R.B.- Un centre cívic i espais de coworking. Crec que complementarien molt bé la feina que fem des de la Biblioteca.

Molts del dibuixos que fa en Pere Relats els recull en àlbums de dibuix i en té tota una col·lecció

A.M.- Està  ben representada la localitat a la Biblioteca?  Autors locals, obres sobre el poble, etc?

R.B.- L’anterior Directora, la Marta Pujol, va fer una molt bona feina de preservació en aquest sentit. Tenim una bona col·lecció local. El que falta ara és difondre-la i donar-la a conèixer, sobretot a la gent jove, per animar-los a treballar-hi en els seus treballs de recerca i d’investigació. D’aquesta manera, donaríem vida a la col·lecció i seria una oportunitat per a crear nou coneixement a nivell local. Ens falta anar un pas més enllà.

A.M.- Què més t’agradaria fer amb la biblioteca?

R.B.- M’agradaria contribuir en la creació d’un pla lector d’àmbit municipal que tingués representació de totes les entitats interessades en el foment de la lectura al municipi i que tingués en compte totes les franges d’edat, des del naixement fins a la vellesa. Les llavors ja estan plantades gràcies a la feina de molta gent, però falta unir recursos i esforços. La lectura és una eina bàsica per tenir una societat formada i informada, una societat crítica i amb valors democràtics, una societat emprenedora, creativa, preparada i pròspera.

Núm. 3. – Dimecres, 19 d’agost de 2020

Tindrem Festa Major!

  • Degut a les noves mesures contra la Covid-19 la comissió de festes ha revisat el programa de la festa major.

Centelles. Avui al web de l’Ajuntament de Centelles han penjat el programa d’actes de la Festa Major d’Estiu. No sabíem si les activitats es reduirien i al final sembla que els organitzadors s’han animat i han trobat la manera de proposar moltes activitats, mirant de mantenir les mesures de distanciament i seguretat quan faci falta. Bàsicament per les activitats que es facin al Casal o a fora i que precisin de més aforament, com els concerts, es requeriran entrades gratuïtes, que es podran aconseguir al Casal o via internet. No més de cinc entrades per família o grup.

Hi haurà les activitats bàsiques de cada any. Si bé, sembla que hi haurà plantada de gegants, però no trobada. Però hi ha moltes altres activitats previstes. No faré un detall rigorós, ja que ho podeu llegir en el pdf que us adjunto. Només destacaré algunes activitats, com la presentació d’un llibre d’història local dedicat als programes de la Festa Major de Centelles, el primer d’una col·lecció dedicada a Pere Camprubí. L’arxiver que ens va deixar a començaments d’any.  Aquest és el llibre que s’havia de presentar per Sant Jordi, en substitució del llibre de festa major que paradoxalment, ja no es fa. La presentació del primer volum de la col·lecció “La història de Centelles des del 1900”, es farà el dia 1, a les 12, l Casal. Caldrà entrada. Al final de l’acte es repartiran exemplars, gratuïtament.

Per tots els gustos

Enguany les havaneres aniran a càrrec del cor local Cantus Firmus. I es faran a la Ronda Esports, com altres activitats com el concert de Festa Major. Havaneres el diumenge 30, a les 9. Amb entrada. El concert de Festa Major serà el dissabte 29, a càrrec de l’orquestra Venus, que farà dues sessions, a 2/4 de 7 i a les 9. Amb entrades. Consulteu sempre el programa per saber quines mesures hi  ha per accedir a les activitats.

Hi haurà actuació de la Violeta. A partir de les 9 del matí del dissabte, 29, faran  “una caminada musical” i  a les 12, concert al Triquet, amb entrades. Més música, a part de concerts, el dia 31, a les 7, també es farà el que anomenen “Músics al balcó”, amb la participació de quinze instrumentistes del poble.

També es farà la cursa embruixada i teatre. Enguany els tres grups teatrals del poble –El Triquet, Aquinahora i Pierrot- han muntat entre ells, tres  espectacles i oferiran un circuit, repartit entre el Casal, el Centre i la Violeta de baix. En aquest cas, enlloc d’entrades es farà el sistema de taquilla inversa.

Pels Joves, el dia 29 ve Lildami, al pàrquing de les piscines cobertes. Sardanes, el diumenge 30, amb la Cobla Premià, a la plaça.

Un altre acte curiós és el dia 30, al Pla del Mestre on es presentarà l’Associació Animalista de Centelles.

Tots els actes comencen oficialment el dijous 28, amb el pregó que enguany anirà a càrrec de la centellenca Mª Àngels Ribé, que viu a Niça, França. La conferència s’oferirà via xarxes. Ella serà a Niça i es podrà seguir des del Casal i des del web de l’ajuntament. Per assistir al Casal, calen entrades. El primer acte oficial serà el pregó, però mitja hora abans ja haurà inaugurat la Tómbola de Mans Unides que enguany arriba a la vint-i-vuitena edició i es farà al Niu del Palau.

També es lliurarà el Premi Centelles i hi haurà Estudis Oberts –faran una exposició conjunta als horts del Palau Comtal- .

Les mesures que caldrà complir, a part d’aconseguir entrades per assistir algun dels actes serà mascareta, rentar-se les mans i entrar i sortir de les activitats amb temps evitant aglomeracions.  Res gaire  complicat si tothom es responsable i mirem entre tots de passar una bona Festa Major i anar avançant els dies sense rebrots a la vista. El disseny del cartell i programa, és obra  de la centellenca Ester Gonzàlez.

Núm. 2. – Dimarts, 14 de juliol de 2020

Tres escenaris per a les sardanes

Les sardanes al pas. Foto: Mònica Pou

Centelles. Diumenge 12 de juliol era una de les dates que l’Associació Sardanista 1 d’Octubre de Centelles havia acordat amb l’Ajuntament de Centelles per fer una audició de sardanes. Ja és més que conegut per tothom la represa de la dansa nacional a la nostra vila, gràcies a l’empenta del grup que cada dijous a les 9 del vespre es reuneix a la Plaça Major per assajar. La colla va néixer per celebrar l’aniversari de l’1 d’octubre i després ha germinat cap a una nombrós grup de gent amb ganes de practicar aquí i allà.

Gràcies a la fenomenal idea que va tenir algun company de separar els balladors amb senyeres, pel Covid-19, sabíem que degut a les circumstàncies qui ballaria seria només el grup. I la resta de gent, que no podria ballar mantenint les distàncies, seguiria el concert asseguts. L’audició anava a càrrec d’una cobla de prestigi, com és la Sant Jordi Ciutat de Barcelona, que ja és habitual de les trobades de Centelles.

La colla de Centelles aplega bastantes mans. Foto: Mònica Pou

Amb el que no comptàvem era amb la pluja. La tarda del diumenge, abans de les 7, el dia era d’un sol espantat pels núvols, que tot plegat  van deixar caure quatre gotes. Quatre gotes, però  amb la sospita que el temps aniria fent la guitza, es va decidir traslladar l’audició del Passeig fins al pas cobert del Palau dels Comtes. Allà va encetar el concert el “galop” amb què la colla centellenca va entrar des de fora el pas i es va posar darrera la platea improvisada. Al pas també hi van sonar les primeres sardanes, encapçalades per “Vila de Centelles” de Félix Martínez Comín. La colla va començar a ballar amb les senyeres i amb les mascaretes.

Bona salut

Però allà quedàvem molt encaixonats, hi feia una xafogor espantosa i ens trepitjàvem els uns als altres. Així que vàries veus van tornar a demanar un canvi d’emplaçament i veient que no plovia i que el temps s’havia alegrat, finalment vam acabar l’audició a la Plaça Major. La colla anava formant dues o tres rotllanes per ballar, agafats de les senyeres. L’audició es componia, com de costum, de nou sardanes, i la vuitena va ser la que el centellenc Albert Bartolomé va dedicar a la colla i que, precisament, havia estrenat la mateixa cobla Sant Jordi l’any passat. A la repetida, que va ser la “Santa Espina” es van canviar algunes senyeres per pancartes protestant pels mil dies d’empresonament dels presos polítics. Entre balladors i assistents la plaça es veia plena.

La pròxima ballada està prevista pel dissabte, 25 de juliol a Sant Martí de Centelles. Però abans, el dijous 23 al vespre hi haurà una altra petita ballada, en substitució de la classe, per cloure el (nou) dia de la rosa i el llibre, en que l’Associació posarà una paradeta a la plaça Major.

Retorna a la pàgina principal

Núm. 1. – Diumenge, 12 de juliol  de 2020

El retorn del Gorg Negre

El Gorg Negre, dissabte passat que feia poc que havia plogut. Foto: Aleix Art

Centelles. Fa unes setmanes vam tenir notícia a través de fotos a Facebook i missatges al Whatsapp d’amics i veïns que anaven a veure el Gorg Negre. Sobretot després d’episodis de pluja, ens deien que, el salt d’aigua era molt bonic. El Gorg està situat al fons d’un engorjat, prop de la sortida de la C-17,  que venint de Barcelona, mana a Centelles. L’aigua que baixa és la del torrent de Vall-llosera i desemboca al Congost.

Fins ara les nostres informacions eren que l’accessibilitat al Gorg Negre era dificilíssima i que estava molt brut i descuidat. El gorg està just a sota d’una pedrera que hi ha anat abocant de tot, amb els anys i era un espai emblemàtic que es donava per perdut. Hi ha prou merda, entre pedra i deixalles, com per reduir el seu perímetre i la profunditat. Fa molts anys  la gent s’hi banyava i era un lloc ressenyat per excursionistes i visitants. Tothom recorda quan l’Isidre Novellas feia de Tarzán a les pel·lícules que es feien a Centelles, fa més de cinquanta anys i emulant en Johnny Weissmuller s’hi llençava de cap. Per això cal una fundaria considerable i ara és impossible.

Al costat mateix del saltant d’aigua hi ha muntanyes de pedres i deixalles. Foto: Aleix Art

Però resulta que hi ha un grup de centellencs que els diumenges a la tarda se n’hi va i fan neteja. Fins ara han obert camí –amb total acord  amb la propietat del camp-, i van treien la merda acumulada, a força de mans i sacs. I des de que hi ha camí, els veïns hi han començat a anar. Ja hi ha qui tem perquè la gent malmeti el lloc,  però esperem que qui ho visiti sigui prou respectuós i es faci càrrec de la magnitud de la tasca que queda per fer. Hi ha dos enormes neumàtics escampats per la llera del riu i a prop de la cascada hi ha tirat tot tipus de ferralla, a part  de la muntanya de roques i roquetes que  han omplert l’antiga piscina natural.

Centelles té uns entorns de gran  valor paisatgístic i natural i és una sort que la força de la gent permeti recuperar els llocs oblidats del passat.

Retorna a la pàgina principal

%d bloggers like this: