“Lu dragonet” de Tarragona

En el periple pel sud de Catalunya passo per Tarragona i compartim cafè amb el pintor Josep Maria Rosselló, que ens posa al dia de la seva activitat

Tarragona/ Centelles. Soc a la plaça del Fòrum de Tarragona, assegut fent un cafè a un bar que com a extra fan i comercialitzen un licor de crema d’arròs boníssim, “El Patonet”. El carrer que marxa amunt és el de la Merceria. Però la merceria que hi ha, ara és un restaurant.

Al cap d’una estona –i no abans d’haver estès la roba- apareix l’artista Josep Maria Rosselló, que conec des de fa molts anys i hem quedat allà, després també de bastant de temps.

Ell és precisament l’autor de l’etiqueta del licor, colorista i simpàtica, amb la seva cal·ligrafia característica, estampada a l’ampolla de vidre. Però a més comparteix un altre projecte amb el barman licorer, el José López.  És el president de les Festes de la Verge del Roser de Tarragona.

Josep Maria Rosselló treient la pols al seu “Lu dragonet”, exposat dijous a l’oficina de Turisme de Tarragona – Foto: Aleix Art

Pel Roser

El 23 de setembre va ser Santa Tecla, la Festa Major. I aquesta setmana, amb epicentre el 7 d’octubre,  han estat les del Roser. Rosselló diu que són unes festes menudes, que són molt populars i estimades per la ciutat. Es localitzen precisament al carrer Merceria -on hi ha una capelleta del Roser- i voltants.  Fent xamfrà amb Merceria marxa el carrer Major que passa per la base de les escales de la catedral, antic emplaçament del temple d’August.

Doncs l’altre projecte, que ja ve d’abans de la pandèmia, és l’encàrrec de fer un cap-gròs, un “nano” en forma de drac, que Rosselló ha anomenat “Lu dragonet”. Ell l’ha imaginat, l’ha dibuixat i l’ha fet. I per aquestes festes –casualment ara- s’ha presentat. Primer exposat a la sala de Turisme, acompanyat dels estudis i dibuixos preparatoris. I, ahir dissabte 9, es presentava en el seu ambient festiu.

“Lu dragonet” és una bestiola alegra i simpàtica. Un drac adolescent. Però no fa por. Té un ullal d’or des de que es va fotre una hòstia amb un “skate” que també és a  l’exposició. Per conèixer tota la història de “Lu dragonet” Rosselló ha escrit i publicat un conte breu on explica com va conèixer el dragonet i tota la seva història. Amb fotografies del procés de creació: cartró, escaiola, paper maixé i pintat. Per sort ho va documentar.

Rosselló ha fet “Lu dragonet”, n’ha dissenyat el vestuari,  escrit el conte (que inclou una cançó), dibuixat el cartell de les festes i també, fa quatre dies, l’hi van encarregar el pregó, pronunciat, amb cants i tot, al inici de les festes. “Lu dragonet” sortia de Turisme i entrava en escena ahir dissabte, a la plaça de les Cols, acompanyat de músics, amb grallers, la Tecleta i el Maginet, que són dos gegantons. Amb “Lu dragonet”, encarregat el 2019, es festegen quaranta anys de les Festes de la Verge del Roser, que per culpa de la Covid es celebren amb un any de retard.

Repàs

Amb la pandèmia tots hem canviat una mica. En general veig més cabells blancs a tothom. Però Josep Maria Rosselló, amb casi 72 anys, continua ben actiu. Ell és dels que diu que no es jubilarà mai. “Els artistes de debò no es jubilen”. Com es sol dir, morirà amb les botes posades. Ha viscut tota la vida d’artista –no ho ha compaginat pas amb la docència-, amb alts i baixos i amb una situació econòmica per anar tirant. No té gaire bon record dels galeristes. Però té la seva obra catalogada. Està amb bons contactes amb el Museu d’Art Modern de Tarragona.

Ell és el que fa anys va pintar, en directe, vàries teles de gran format, per uns espectacles dirigits per Salvador Távora. Un episodi important biogràficament que encara l’hi porta feina. Perquè les teles que resten voldria que es conservessin.  I les ha ofert. Però no té resposta de ningú i ell, mentre, ho guarda com pot. És trist que els artistes guardin massa obra al taller, però això em sembla que és una realitat molt compartida. Rosselló també escriu: recordo especialment el llibre dedicat als tapissos de Miró-Royo. Rosselló és pintor, també l’hi he vist algun gravat. I com diu Jordi Bertran en el pròleg del conte, és dels que “des de l’art contemporani reivindiquen el valor patrimonial de la festa”. Al blog hi ha algun article de fa temps, parlant d’ell i en tornarem a parlar en el futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: