Els rastres de Guinovart

“Libera me”, escultura de Camí del 1996, exposada a l’Espai Guinovart d’Agramunt, dintre l’actual exposició temporal. Foto: Aleix Art

Agramunt / Centelles. L’Espai Guinovart està situat a l’antic mercat d’Agramunt, al centre de la població. Un espai diàfan on al mig hi ha La Cabana, a un costat l’Era i a l’altra cantó un gran Mural, tot obres grans de Guinovart que ens evoquen clarament els seus lligams amb la terra: el fang, eines del camp, el blat, la natura, les estacions, etc. Al voltant de la nau hi ha com unes naus laterals separades de la central per unes arcades.

Aquí i en els espais que queden lliures si fa l’exposició temporal “Guinovart després de  Guinovart”. Comissariada per Bernat Puigdollers, reuneix l’obra de tretze artistes que per diferents raons, reprenen algun aspecte característic de l’obra de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007).

Puigdollers ha seleccionat obra de Jordi Alcaraz, Frederic Amat, Alfons Borrell, Josep Maria Camí, Tono Carbajo,  Germán  Consetti, Jordi Fulla, Antoni Llena, Anna Llimós. Laia Noal, Guillermo Pfaff, Gerard Sala i Guim Tió. Hi ha tant pintura com escultura.

Els punts de contacte poden ser per qüestions de material, de concepte, de tema. Per amistat entre els artistes o per contactes distants. Abans hem parlat del fang. Una evocació que també trobem en l’obra d’Amat. Es veu que tot i que un i altre eren de diferents edats, s’ho van fer venir bé per coincidir a Mèxic, mentre Amat hi feia estada i Guinovart preparava una exposició. Es consideraven amics, s’admiraven i es seguien. El record del fang i de les composicions de Guinovart també la retrobem en una obra de formació de Fulla, qui després evolucionarà cap a terrenys completament diferents.       

Guinovart era artista de treballar amb materials molt diversos, com el paper que retallava amb un tipus de procediment que troba familiaritats amb el treball que, als anys 80, feia Antoni Llena. Un altre clàssic de Guinovart és treballar amb la tela al revés, amb el bastidor a la vista. Això també ho fa Guillermo Pfaff.

Més frottage

A prop del Mural també hi ha les escultures: hi ha un terra de rajoles d’Anna Llimós. La mateixa artista és protagonista d’una segona mostra a l’interior d’una especia de petita capelleta. Aquesta mostra que ha estat prorrogada uns dies, és summament interessant. Fa uns dies parlàvem dels “frottages”: doncs l’Anna n’ha fet uns quants sobre terres antics –com els de la seva escultura-, i sobre papers particularment gruixuts. També hi ha una litografia, que va estampant imatge  sobre imatge, generant una superposició. I finalment hi ha unes fotografies d’un ganxet, retallades i tornades a enganxa: deconstruïdes. El ganxet i el muntatge que proposa queda molt expressiu. La propera exposició a aquest espai serà de Jordi Alcaraz, que també participa de la col·lectiva dedicada a Guinovart.

A fora, de nou a la col·lectiva, ens trobem amb més escultures com la que ens proposa Camí qui connecta amb Guinovart amb el record a la terra,  la cultura de l’entorn i amb els materials. Les connexions es van retrobant en la desena de peces i el diàleg es va enriquint.

Si ho planifiqueu, quan visiteu Agramunt es pot programar una visita a un refugi de la guerra, que hi ha sota l’església parroquial, que és un edifici romànic, amb una portada monumental.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: